RAI: furlans y sards scluc fora

Empede cresce é les alogazions judes juvers.
L govern Renzi y l PD é tl mené tres tl parlament na reforma dla RAI pro chela che dutes les mendranzes che ne à nia viadò les sciables n stat desche spraiza, risia de resté con nia tles mans. Depierpul che i todesc y ladins (Südtirol/Austria), aostans (Aosta/Francia) y slovens (Friul-VG/Slovenia) vegn nominés tl test de lege, ne afìstien plu inió les autres mendranzes. Pro chestes auda does de gran mendranzes, i sards (plu de 1 n milion de sardofons) y i furlans (plu de mez milion de furlanofons). Enfin a sen à gran pert dles mendranzes tl stat talian abú valch trasmiscions tla RAI sun la basa dla lege 489/99, ence sce te orars bendebot descomoc. La reforma nueva cioda de deventé n vare enzescul.
L PD se á desmostré ence con les ghiranzes fora dal grem de sie partí plutost scluc. Na mozion de mudazion prejenteda da plu parlamentars furlans é sen gnuda touta en consciderazion, ma al é dutaorela demé empromiscions da pert dla ministra Boschi.
La provinzia de Udin á encondé che ala fajará plura dan dal Comissariat dla OSCE y la Court Costituzionala, sce al essa da suzede che i furlans resta scluc fora.
L PD te Südtirol se mostra deforavia gen sciche plurilingh y interetnich, ma a Roma se enjígnen ca a ti tó demez a les mendranzes enfinamai les pueces sbrosces de prejenza tla RAI. La Talia ne á perauter nience ratifié la Charta di lingac minoritars che ti garantissa valch sconanza en plu.
(Informazions toutes dal sit www.brennerbasisdemokratie.eu)
Al me plej(1)Al ne me plej nia(2)

1554 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar