Salvester Erlacher, fondadour dla stampa ladina

Bele dl 1905 fòvel vegnù fora a Dispruch n foliet ladin che portova l titul “L´amik di Ladins“. Chel foliet ova abù vita curta, avisa desche i calendri ladins vegnus fora dal 1912 al 1915. Spo fòvel rot fora la gran vera che ova sofoié daldut chest prum tentatif de na stampa ladina y i ladins à messé aspeté fin al 1949 per podei endò tò tles mans n foliet ladin. Ai prums de mei de chest ann 2019 à la Union Generela, adum con l foliet “La Usc di Ladins”,  festejé i 70 agn dla stampa ladina. Nos volon recordé chilò plu avisa l pere dla stampa ladina, l dr. Salvester Erlacher da La Pli; al à publiché dal 1949 al 1972 l foliet “Nos Ladins”.

1.Pié via con fortuna

Salvester Erlacher é avisa nasciù en San Salvester dl 1910 a La Pli de Mareo tl ciasarei Frena tla ciasa de Plaza. Frena é na vila soura la Pli su, oramai sot Plan de Corones. L medem di é l pice mut vegnù porté ju La Pli a batié.

Vila da FrenaEn cheI di fòvel dessegur n gran fredon, ma la tradizion ghirova che i pici vegnissa batiés en l di dla nasciuda, unfat cie temp che al fova, ciuldì che an se temova che ai morissa zenza batum y che ai fossa spo ruvés tl limbo, n post olache al ne é no bel no burt, sciche ensegnova laouta la religion.
Chest volova vigni genitour schivé per siei pici mutons. L pere Pire de Plaza ne ova nia azeté la proposta dl degan da La Pli Pire Pallua (1884 – 1914) de porté ite tl register dl batum che l mut fova nasciù l di do, en Nanuef dl 1911; al ne volova nia che si pop Festl de Plaza – enscì ti dijòven a La Pli – essa metù man sia vita con na baujia. L pere la à danz urteda da nia ti stimé al degan; rodunt a chi nascius dal 1911 al 1915 ti àla toché i agn dl 1930 da jì te vera tla Abessinia.

2. I agn de stude y chi de vera

Laouta messova i maiours mutons pié via adora pro n paur a vardé les biesces, a daidé te stala; apena che ai fova fora dla scola ti tocòvel a na pert da jì dlafora te Puster a patron desche mutons de stala, fameis o pici fanc per imparé todesch sciche an dijô.L pice Salvester endere à podù jì a scola a La Pli y spo a studié foradecà. Ensegnanc a La Pli fòvel chi agn Lejio Baldissera (1895 – 1974), Scolastica Agreiter ( 1881 – 1932) y Jepele Frontull ( 1864 – 1930 ). Dessegur ova l maester Jepele Frontull capì che Salvester ova talent y che al essa podù fé scoles plu autes che demé chela elementara a La Pli. Festl de Plaza fova l plu joen di 14 mutons dla familia y propi el à podù jì a studié scemia che la familia se stentova da emplenì tant de boces. Salvester Erlacher é ju demez a scola, la mesana àl podù fé a Trent, alberch y l mangé giatòvel pro de bones families. La scola auta y la matura àl fat a Persenon.

L  diretour  Salvester  Erlacher

Spo àl laoré l´ann 1935 -1936  tl comun da Bulsan y dal 1935 al 1939 él ince sté scrit ite a l’Université de Padoa per studié materies leterares. Dal 1936 fin ai 27 de november dl 1939 àl ensegné a Ortijei pro i cursc de lingac foresć talian y franzeis che durova chi doi agn; anterite  jìvel a Padoa a fé ejams. Dal 1937 al 1939 àl ence fat l secreter dla biblioteca dla Sozieté  Dante Alighieri a Ortijei. Al à sclut ju si studes a Padoa con la “Laurea in Belle Lettere” ai 10 de november dl 1939.

Ai 27 de november dl 1939 à Salvester de Plaza opté forapert, ma al s’à tres tegnù la zitadinanza taliana y la residenza a La Pli de Mareo. Dl 1940 él vegnù enciarié sciche zitadin talian de ensegné tl Lizeum a Dispruch talian y franzeis; trueps südtiroleisc studiova chi agn lafora. Salvester Erlacher n´à nia abù bria de fé l saudé fin ai 25 de jugn dl 1943 ajache al vegniva adoré da tegnì scola a Dispruch; spo l àn cherdé pro la Wehrmacht a fé sergent interpret  y ilò él resté fin a la fin d´auril dl 1945.

3. Ensegnant y diretour

Da d’auton dl 1945 ova Silvester Erlacher giaté da tegnì scola a Persenon tl lizeum – ginasium; al fova la stracocia de ensegnanc, puec ova podù studié sot al fascism y na pert ne fova nia plu vegnus da la vera. L prof. Erlacher ensegnova filosofia, storia, talian y geografia. Si diretour fova l dr. Martin Benedikter ( 1908 – 1969 ) da Türesc,na persona dret competenta che ensegnava ince cineis tla Université a Napoli y a Padua; al tegnova truep sun i ladins.

Dl 1946 à Erlacher tout pert a la gran desmostrazion di ladins sun l jouf de Frara per L’UNITÉ LADINA, manaciova pu la politica endò de despartì su i ladins te deplù provinzies. L enteres per l ladin à l prof.Erlacher ence desmostré con la publicazion dl pice liber “Storia dai Ladins dla Val Badia“, vegnù fora dl 1951 a Persenon. Ilò pòrtel dant de vigni sort fora dla storia di ladins: la colonisazion dles valedes ladines – la Val Badia sot a Ciastelbadia – i gragn de Brach – les veres per l fer d´agnel – les veres y rejiaries anter Mareo y Ampez per les montes autes – i ladins y Napoleon – l angel dla mort. Chi agn rodòvel puec y degugn libri sun i ladins y sia storia, l ladin vegniva raté de puecia importanza.

L ann 1951 fova genitours de Gherdeina jus a Roma a damané sce an essa metù su a Ortijei na scola mesana, cie che é vegnù conzedù; ala è gnuda daverta ai 6 de nuvember dl 1951; al se tratova de na sezion dla scola mesana taliana a Bulsan; dut messova vegnì ensegné per talian y chest ne ti scusova a la gran pert di gherdeines nia, ai essa volù l’avei paritetica sciche la scola elementara dles vals ladines y tles mans de na persona ladina. I trei ambolc de Gherdeina  é spo jus a Persenon a damané l prof. Erlacher sce al essa sourantout la direzion dla scola mesana a Ortijei.
Chest é sté a una y é ruvé diretour a Ortijei dl 1953; al é sté bon da arjonje che la scola mesana vegniva paritetica. Bele dl 1954 àl arjont de mete su a Ortijei l Istitut Tecnich Comerzial; enscì manajova l diretour Erlacher does scoles. L gran problem fova tres sté de abiné ensegnanc adatés y ence locai aladò; empermó do n valgugn agn de strentura éla garateda da giaté de beles ciases de scola a Ortijei. Fin al 1974 é Erlacher sté diretour dla mesana y fin al 1979 dla scola auta, spo él jù en pension do 34 agn de servisc te scola y 26 agn de diretour te Gherdeina. Fora de chestes scoles él vegnù cotant de persones studiedes che à fat de bones carieres y é stedes de gran utl per la popolazion ladina; nia n pice merit ti speta al diretour Erlacher. Siei agn en pension ben merités àl passé te sia ciasa a Ortijei che ova inom Alnei; l cognom Erlacher vegn da Alnei y chest dal latin alnus, che vuel dì ‘aunic’ (per todesch ‘Erle’). Ester en pension vuel dì jì fora dles ombries. Salvester Erlacher é jù viadelá ai 4 de setember dl 1991 y al palsa tla cortina da Ortijei. An dij: Canche na persona vedla muer s’en va na biblioteca.

4. Prum foliet ladin

Do la vera fòvel te Südtirol na situazion politica scialdi intravaieda y anter talians y todesc daldut nia n bon clima. Ence l tratrat de Paris dl 1946 n´ova nia porté cis la pesc tant aspeteda. Trueps fascisć fova jus pro la Democrazia Cristiana, ma daite fòvei restés pro les idees dles ciamejes fosces. Di ladins ne rejonova feter degugn, al manciova la jent studieda, l idiom ladin vegniva raté no demé dai fascisć n dialet talian, ence da pert todescia y da nia puec ladins fova l ladin sbaufé, ai ova puecia stima de si lingaz, ne l ratova nia adaté no degn da vegnì ensegné te scola. Per fortuna fova chi puec che fova per l ladin stés bogn de arjonje a Roma la scola paritetica con na ora de ladin a l´edema. La faela ladina ne podova nia jì perduda, i antenac nes la ova tramandeda da generazions encá con la speranza che ala jissa trasmetuda inant.

 Prum numer  dl foliet  NOS LADINSNos ladins, l prum foliet ladin.

Bele da n pez ova l prof. Erlacher l’intenzion de fé valch de concret per i ladins y de dé fora n foliet ladin, n´ova pu i ladins da gran temp encá nia vedù na publicazion ladina. Sciche un di puec academics ladins de chi agn volòvel concretisé la idea de na stampa ladina ence per apajé via les rejiaries contra l ladin y cherié armonia anter i ladins enstesc. Y ala é garateda: al prum de merz dl 1949 vegnìvel fora l prum numer de n foliet blot ladin dal inom “Nos Ladins”! I ladins ova debujegn de vegnì informés sun sia storia, sia cultura, si lingaz, de defene i derc y la identité ladina; ai ova bel plan capì che no i talians y no i todesc ne ti essa sciuré do valch, ma che ai messova ei enstesc tré ite les manies y se fé inant. L foliet “Nos Ladins” vegniva stampé n iade al meis a Persenon tla stamparia Weger, spo da mez dezember dl 1950 inant  vigni chindesc di. L prof. Erlacher tegnova scola a Persenon y ova con l foliet metù man n laour sfadious: al messova se cruzié di articui, chirì abonés y colaboradours, reclams per paié en pert les speises, petlé a Bulsan i scioldi per la stampa. Da canche al ova sourantout te Gherdeina la direzion de does scoles òvel n laour dopl: scola y redazion dla plata ladina. Al vegniva dit: de di laora l diretour Erlacher per les scoles y de nuet per l foliet ladin. Te chest foliet vegnìvel porté dant storia, te vigni numer l pensier religious, usanzes, tradizions y lijendes. Per Erlacher fova la cossa finanziara chela plu da spines; al giatova ben contribuc da Bulsan, i todesc mostrova dolarata plu simpatia y comprenjion per si problems, ma al ne manciova nia critiches da pert de ladins che minova finamai che Erlacher se fajessa scioldi con l foliet; depierpul messòvel gonot paié la stamparia ence con de siei scioldi. Chest problem fova vegnù tres plu pesoch y n bel di manciòvel scialdi les finanzes, perchel s’ova l prof. Erlacher vedù sforzé do 22 agn da dé su la publicazion de “Nos Ladins” con l prum numer de jené dl 1972, na cossa desplajenta no demé per el ma per la gran pert di ladins. Ma, per fortuna,
cie che Erlacher ova semené ne è nia jù perdù per merit de n valgugn idealisć y la publicazion dl foliet ladin à podù jì inant con n redadour y n titul nuef: “La Usc di Ladins”.

5. Erlacher, na arpejon per i ladins

Al à volù ester da pert de Erlacher n gran idealism, pascion per la gauja ladina, gran creta tl souravive di ladins, competenza y n credo sterch te se enstes.

La Union di Ladins ti ova de november dl 1980 sourandé a cinch pioniers dla cultura ladina na onoranza: (dmc) a siour Angel Dapunt, al diretour Salvester Erlacher, a siour Ujöp Pizzinini, al diretour Franz Pizzinini y al maester Stachio Costa.

L boteghier Bernhard Mair da Bornech (Zeugschmied) ova abù la bona idea de mete empé la fondazion “Per na aisciöda ladina” en colaborazion con l Istitut Ladin; ai 28 d´otober dl 1990 à Erlacher giaté l prum pest de chesta fondazion. Tla “laudatio“ él  vegnù recordé i gran meric dl prof. Erlacher per avei con sie foliet “Nos Ladins” fat i prums varesc dla stampa ladina y avei chi agn do la vera descedé cotant de enteres pro i ladins che ai se dae ei enstesc da fé y defene sie lingaz, sia cultura, sies rejons, sies scoles.
I agn dedò él ben vegnù arjont nia puech a ben dla comunité ladina, ence sce al resta duta orela ciamó truep da fé. A Salvester Erlacher podonse demé ti dì n granmarcé, n dilan fort per dutes les bries, i cruzesc y i problems che al à soporté; al ne s´à nia lascé sprigolé o destó da si laour, al à mostré gran convinzion, coraje y na volonté sterscia de porté inant la comunité ladina.

Lois  Trebo

Al me plej(2)Al ne me plej nia(0)

175610 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Salvester Erlacher, fondadour dla stampa ladina"

Scrive n comentar