Chi de Mareo y l encherscedum do Fanes

Canche an enconta un de Mareo fora per l mond l auden tost rejonan de sie paisc y de sies montes, de Fojedöra, de Senes y dantaldut de Fanes. Ti damané sce al ti encresc do Fanes é perdret na domanda retorica; la resposta pò demé ester ‘sci’, o desche ei dij, ‘poa’. Per n badiot é Fanes na gran mont via do Sas dla Crusc y Lavarela, per i marei él cotant de plu, al é l post olache é enravijés sia storia, sia identité, sie destin.
Ie son ruvé l prum iade te Fanes canche i fove n tel mut da scola, i messove daidé paré i tiers sun Gran Fanes; les biesces vegniva lascedes sun Col de Locia, la porta de Fanes, i mansons dlongia les fontanes dl Boite, la Gran Ega de Ampez. Cie che me fajova laouta plu imprescion fova chi creps dut entorc. Nos ti dijòvan chi creps dal mel de venter; per ciunes rejons ne savovanse nia ma i pensovan che al ova messù suzede valch de burt, de dramatich, na sort de fin dl mond.
Te Piceres Fanes sonsi empermò ruvé plu tert sciche turist ruvan da Pederü su. Rejonan con jent dl post sonsi vegnì soura che Fanes ne é per ei nia demé na mont dles biesces y di tiers ma na contreda strineda plena de marevueies y plena de misters.

Le Lé Vert.

 

Degugn ne ti sciampa a la magia de chi creps, de chi lec y de chi ciampeis, de cheles uties y stales olache ai à fat bele da mutons esperienzes personales sotes, intravaiedes adum con recordanzes y emozions arpedes dai besavons. L encherscedum di marei é emprumadedut na descorida dles raijes che siei peresc y antenac à senté ti ciampeis y tles pastures de Fanes. Da les lijendes savonse che chela mont fova n iade abiteda dut l ann y che les muntagnoles é les pronezes de na popolazion de n gran regn che é jù sot dant milesc agn ma che ressorirà n bel di a la fin dla storia. La storia de Mareo nasc da raijes mitiches y se ruva con na trasfigurazion mitica dla mont de Fanes.
Nos autri on Fanes dant i uedli, i marei les à tl sanch – encuei dijéssen tl DNA. Te Fanes ài ei messù sfadié y plu da giut sangoné per defene ciasa y ciausa. Ciamò encuei se recorda chi de Mareo de chi cefs che brodolova fora per chi plans dai Tamersc y nia duc se enfida a passé de nuet tres chela cortina strineda olache susta les pueres animes zenza pesc di antenac copés dai Ampezans. Ma canche ai ruva sun Fanes se chieta via dut, ilò se séntei endò en pesc te chel paradis terester che ai ova perdù dant milesc y milesc agn per gauja dl tradiment dl re de Fanes. Sun chela mont à i marei emparé da les muntagnoles chel lingaz melodious y monejel che demé ei conesc; i autri ladins rejona n lingaz plu grove che ai à emparé plu tert da les ganes do che i protoladins se ova bele trat sot tera ite per aspeté la ressorezion. Chest me à conté does ganes che i é enconté na seira te Gran Fanes dlongia l Rü Giaric; ales rejonova tramesdoes n badiot che an auda ence datrai rauscian fora per chi bosc d’Armentara sun la spona dl Rü dles Ganes.
fanes6

Furcia dai Fers

Cheles recordanzes se porta i marei do duta la vita y fora per dut l mond. Ie ne é conesciù degugn che à n tel encherscedum do sie paisc, ma dantaldut do sies montes sciche ei. I marei va vigni santiam a Bornech ma ai pesimeia da jì plu dalonc ciuldì che ai se tem de ne ruvé nia plu a ciasa ciamò da seira. Ma sce ai va empò a sté plu dalonc se tòlei do na pera, n coret, n ciuf secé o magari na tel picera angustara con ega dl Lè Vert. L encherscedum é n sentiment, na aspirazion, n bujegn; al ne é nia demé out zeruch al passé, al ciala ence inant, dlvers dl davegnì. L daciasa, la Heimat, à dit n filosof todesch, ne é nia tant olache an é nascius ma olache an volessa vegnì sepolis.
Chi amulec daidarà n di o l auter i marei che viv tl forest tò l troi per s’en jì a ciasa, magari per jì a morì y palsé en pesc envalgò anter Lè Piciodel y les Conturines.
I marei à Fanes tl cuer, tl cef y finamai tles oredles, unfat olache ai é. Cie che chela mont vuel dì per ei éi capì n di che i jive a spazier con n compagn mareo dlongia l Isarch a Bulsan. “Auda mo l’ega de Fanes”, me dìjel. “Co fejeste pa a audì fora cheles pueces gotes che regor da Fanes ju”, damani ie? “Al basta ascuté”, me respònel. Te chel moment me ovi entenù che al ne variova nia plu dlongia l Isarch ma sun la spona dl Lè Vert olache al ciacolova con les muntagnoles y poester con la prinzessa Dolasila. Na enciornida che à duré n santiam, na picera eternité fora dl temp, spo se àl dé na scasseda y la ciacolada é endò juda inant sun l troi dla realté dl temp da encuei.
EV
Al me plej(11)Al ne me plej nia(1)

239202 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Chi de Mareo y l encherscedum do Fanes"

Scrive n comentar