Trasmiscions per rumanc, di y nuet

Foto:  Chest bus “ Microlotta” contegn audio, video y multimedia y va a vila fora per i paisc a to su noeles fresces y atuales.
“RR (Radio Rumantsch) è il radio al puls da la Svizra rumantscha e dal Grischun: l´impurtant da la regiun y dal rest dal mund cun blera musica indigena da pop fin a popular. Competent, cordial, famigliar“. Enscì él scrit sun la brosciura CIFRAS E FATGS 2017 che é publicheda da Radiotelevisiun Svizra Rumantscha RTR. Dutes les informazions sun la RTR portedes dant dessot é toutes da chesta brosciura. Dl 1938 ova l 90 % di ei dla Svizra te n referendum reconesciù l rumanc “Quarta Lingua Nazionala dla Svizra “ ci che ti ova dé ai rumanc na gran sburla y forza de adoré y mantignì sie lingaz dla oma.
a. L  Radio Rumantsch
Sciche al é bele vegnù dit y scrit plu outes à i rumanc dl Grijon tamben tl radio che tla televijion cotant de ores de trasmiscion. Chest medium messessa enteressé duc chi ladins che vuel che nosc idioms ladins y l lingaz unifiché se renforze tres deplù y brance plu sot tla coscienza de vignun y no demé de chi che à bele a cuer si lingaz dla uma. Chesta brancia pò demé garaté sce i media ladins fossa cotant plu presenc tla vita da vigni di y desgorjasse demez dutes cheles paroles forestes che s’à enciasé tl lingaz ladin. Cler che al messessa ester ence da tò ca per ladin cheles paroles nueves – i neologisms – che i autri lingac à bele da giut crié.
Cie pieta pa plu avisa l RR? Da valch ann encá à i rumanc trasmiscions tl radio per rumanc 24 ores al di, chest monta su a 8.760 ores al ann. Les emiscions dl Radio Rumantsch da A – Z porta na gran varieté de temesc dal titul: “Actualitad – Battaporta – Controvers – Artg musical – Bel e bombastic – Co e cum – Cuntrasts – Cuntrasts discurs – Da num e da pum – Gratulaziuns – Helveticus – Ils auters – Impuls – Il forum –– In istorgia – La populara – La stailalva – La classica – Las perlas – La travuglia – Marella – Magazin da cultura – Minisguard – Noss chors – Palaver – Pled sin via – Profil – Sportissimo – Telefon intervista – Tips, trics e tac´s –Total local – Vita e creta – Radioscola”.  Tla gran chasa da medias RTR a Cuira él  laite dutes les strutures plu modernes per laoré con l radio y la televijion rumancia
b. La Televisiun  Rumantscha
L Grijon à chestes ores de televijion rumancia: 90 menuc a l´edema che monta su a 107 ores al ann; les trasmiscions plu importantes à inom: “Controvers, Battaporta, Cuntrasts, Minisguard, Telesguard”. Per ester plu dlongia la jent y avei trasmiscions plu fresces y atuales él vegnù enjigné ite studios per RTS tla periferia dl Grijon y plu avisa te chisc posć: Mustér, Glion, Savognin, Samedan, Scuol, Cuira y Berna. Enscì ne à i colaboradours nia duc bria de ester a Cuira, ma pò laoré te sia valeda y abité a ciasa pro sia familia. RTR ova dl 2017 ben 134 posć de laour complec, partis su anter 174  persones; l 48 % dl  personal é eles, l 52 % é ei; l’eté mesana dl personal é de 41,6 agn, l 49 % laora a temp parzial.
Na tel dezentralisazion jissa ben ence chilò da nos. La RAI da Bulsan podessa enjigné ite locai te valeda a na moda che na pert dl personal ladin podessa sté tla valeda a tò su y mané en ona les noeles fresces apeina toutes su. Con i mesi tecnics da encuei ne fossa chest degun problem plu, al volessa demé ester la bona volenté, l enteres y n impegn da pert dla politica, nia demé de chela ladina. Spo ne fossa degun personal ladin plu sforzé de messei vive a Bulsan, dalonc da la familia; personal ladin dla RAI fossa dessegur a una de se sposté te valeda!
c. Plu sostegn ai media ladins
I ladins dles Dolomites à da pert dla RAI 352 ores al ann de trasmiscions ladines tl radio y 100 ores de televijion ladina al ann. I todesc de Südtirol à da la RAI Südtirol 760 ores de trasmiscions tla TV y  5.300 ores de trasmiscions tl radio; chest é na bela gran plantagna de ores de trasmiscions te si lingaz dla uma. I ladins essa  debujegn de cotant deplù ores de trasmiscions tl radio y tla televijion; na aplicazion mecanica dl proporz va ence te chest ciamp a dann di ladins. I talians y i todesc à n clap de TV y de radio tamben nazionai che privac, che spuda fora di y nuet trasmiscions te siei lingac, cie che i ladins ne à nia. Sciche an à podù lieje da puech à l foliet ladin dl 2017 giaté da la Provinzia n contribut scialdi megher en confront al mudl de scioldi che feter duc i radio y les televijions privates à giaté da la man publica. Chest desmostra che la man publica ti dà puecia importanza ai media ladins y ti emplenesc la punza a d’autri media che n´essa ben no tant debujegn, vegnei pu bele slonfés su da de vigni sort de inserac. Al fossa ora che chi dla politica ladina se enteressassa deplù di media ladins y daidassa aumenté les finanzes.
L foliet ladin essa debujegn de podei vegnì fora plu outes a l´edema y de podei tò su n valgugn colaboradours, jornalisć  en plu. L foliet  é con la scola, radio y TV un di mesi plu adatés per tegnì su l ladin, daidé i ladins tegnì plu adum y renforzé la identité che essa gran debujegn de n aument de cualité. Potenzié i media volessa ence dì crié plu posć de laour per jent ladina studieda che ne essa enscì nia bria de se chirì laour foradeca
A la fin de chest ann 2018 tòmel do da trei agn la Convenzion  RAI – Provinzia  per les trasmiscions ladines. Al é da ti sté do che ala vegne renoveda y i spere che i membri ladins tla Comiscion RAI  – Provinzia  y chi ladins che porta responsabelté politica ne se lasce nia jì de man chesta ocajion  per aumenté les ores de trasmiscions  ladines. Al fossa n gran vadagn cultural sce la Convenzion nueva ti garantissa ai ladins l dopl dles ores de trasmiscions. L bujegn de renforzé chest medium é gran. Nos ladins son bombardés di y nuet da radi y televijions con paroles, esprescions y modes linguistiches forestes. Demé media ladins plu stersc y cotant plu presenc tla Ladinia fossa bogn de schivé na maiour enforestida dl lingaz ladin.
            Lois Trebo
Al me plej(8)Al ne me plej nia(2)

2663 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Trasmiscions per rumanc, di y nuet"

Scrive n comentar