Aodanzes a Lois Craffonara

Lois Craffonara, conesciù lonc y lerch desche espert de lingaz y cultura ladina.

Podei festejé i 80 agn n’é nia puech, dantaldut sce an pò cialé zeruch a na vita poester nia dagnora lizia ma empò rica de esperienzes y de sodesfazions. Desche Lois Craffonara, conesciù ence sciche Lois dal Bocà, reconesciù da duc desche gran espert de lingaz y de cultura ladina.

Familia y stude

I genitours de Lois fova Tone Craffonara da Colac a Rina y Angelina Kehrer da Costamesana a La Pli de Mareo; ai á abù sies mutons: Tone y Stachio é morc da pici, Lois é nasciù ai 27 de merz dl 1940 a Longega, olache si pere ova davert na becaria; spo él nasciù les sorans Maria, marideda a Rina y Ida, marideda a Al Plan, y l fre Hansele che à sourantout da si pere la becaria a Longega. La oma Angelina é morta con 41 agn, na esperienza traumatica per i pici mutons che ressona ence te valch poesia de Lois.

Lois à maridé dl 1969 Helga Dorsch da Wattens; ai à abù does mutans, Angelina y Maria (conesciuda tl mond dla mujiga sciche Maria ladina) che viv tramesdoes tl’Austria. Sia femena Helga ova ence ela – ala nes à lascé da puech – n gran enteres per l ladin; ala rejonova n bel ladin mareo y ala à ence publiché cotant de articui per ladin y per todesch sun la cultura ladina y l cianté ladin.

Do avei fat la scola elementara a La Pli à siour Franz Kehrer (1915 – 1980), n berba de Lois, mené l mut che ova n bon cef inant a scola tl Vinzentinum, olache al fova ence cotanc d’autri ladins. Fata la matura dl 1960 é Lois jù a Mill Hill a studié teologia y spo a Padoa a studié romanistica. Bele te sia tesa de laurea, fata con l prof. Carlo Tagliavini  dl 1972, à Lois mostré si talent y sia gran competenza per l lingaz ladin. Al à spo ensegné en valgugn agn tla scola mesana da San Martin y tla scola auta a Bornech.

Diretour dl Istitut ladin “Micurà de Rü”

Chi agn 70 fòvel levé su tla valeda da pert di ensegnanc n gran enteres per l ladin, ence pervia che an fova tl laour de aprové a Bulsan n statut de autonomia nuef che essa messù ti garantì ence ai ladins plu derc sciche mendranza. I ladins enstesc volova se dé plu da fé per sia cultura y enscì él nasciù la idea de mete su n istitut cultural che messova ester na istituzion ladina tles mans de ladins. La proposta à enconté oredles davertes pro chi dla politica y perchel ésen tost ruvés a mete ju y a publiché dl 1976 na lege provinziala y l statut ence per ladin per la creazion dl Istitut Ladin “Micurá de Rü“; l scagn é vegnù fissé a San Martin de Tor y diretour é vegnù tout su Lois Craffonara. Con l inom “Micurà de Rü” àn volù onoré l preve da San Ciascian che ova dl 1833 metù adum na gramatica per n ladin scrit unifiché; sia opera, Versuch einer Deütsch-Ladinischen Sprachlehre, é vegnuda publicheda y comenteda da Lois te LADINIA XVII y XIX (1994, 1995). Chesta revista, metuda su y manajeda da Lois Craffonara dal 1977 fin al 2001, se à tost fat n inom lonc y lerch per i trueps articui scientifics de storia, cultura, usanzes, tradizions, toponomastica, ert y lingaz ladin. L diretour dl Istitut se à atira dobleté ite les manies y à metù man de laoré dl 1977 con valch colaboradour; al à amarscé a fonz la politica linguistica ladina di agn ’80 y en pert ence ’90. Sun sia iniziativa y con si contribuc scientifics él vegnù envié via i laours de normazion ortografica, lessicala y gramaticala dl ladin dla Val Badia y de Gherdeina. Te chest cheder fovel ence vegnù metù a jì l projet SPELL (Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin) con l fin de laoré fora n model de lingaz scrit unitar che jissa ben per duta la Ladinia; l projet portova la firma de Lois Craffonara, adum con chela de Fabio Chiocchetti, diretour dl Istitut cultural «Majon di Fascegn», y de Hilda Pizzinini, presidenta dl’Union Generela di Ladins.

Autour de operes leterares y storiografiches

L’ativité de Lois Craffonara ne é nia limiteda a chestions linguistiches, ence a la leteratura ti àl dediché si enteres sciche autour o tradutour. Dl 2003 à l Museum Ladin Ciastel de Tor publiché l liber “Flus leterares“, na recoiuda de plu de 280 liriches furlanes y grijones, traslatedes da Lois tl ladin dla Val Badia. Les traduzions é acompagnedes da spligazions linguistiches y filologiches y da informazions sun la biografia di autours. Te chesta opera à Lois Craffonara mostré nia demé che al conesc avisa i idioms grijons y furlans ma ence y dantaldut che al sa da manajé l lingaz ladin, tamben a livel leterar che scientifich, sciche puec d’autri tla Ladinia.

Te chisc ultims agn se à Lois dé ju tres deplù con temesc de storia; sies conescenzes linguistiches ti é stedes de gran aiut per na interpretazion plu segura de documenc y fac de nosta region. La lista de sies publicazions te chest ciamp é longia; chilò volessi nen recordé n valgunes che slumineia per originalité y profondité critica:

Vicus, villa und curtis im Gadertal mit Ausblicken auf die angrenzenden Täler. Neue Aspekte der Besiedlungsgeschichte (te Ladinia XXII, 1998, 63-162): na esposizion originala dla colonisazion dles valedes ladines sun la basa de te n valgugn toponism.

Ji en Jeunn. Die Wallfahrt der Gadertaler Pfarreien nach Säben” (dé fora dal Museum Ladin Ciastel de Tor dl 2006): n laour fondamental sun la storia dla prozescion de Jeunn. “Catarina Lanz” – Das Mädchen von Spinges (dé fora dal Museum Ladin Ciastel de Tor dl 2016): na enrescida ampla, critica y menuda olache i doi autours (Lois y Helga Dorsch) desmostra che Catarina Lanz fova da Al Plan y nia da Natz sciche valch scritour todesch se tolova a dì.

Lois Craffonara à ence tegnù tla Facolté de Formazion a Persenon n valgugn cursc sun la gramatica storica dl ladin y sun la toponomastica ladina. Al é consiadour scientifich dl Museum Ladin Ciastel de Tor.

Onoranzes

Per i meric tl ciamp scientifich y per les truepes enrescides y publicazions de linguistica y cultura ladina à Lois Craffonara podù pié do deplù onoranzes:

dl 1980 l pest “Walther v.d.Vogelweide“ Förderungspreis für künstlerische und wissenschaftliche Leistung – Kulturinstitut für Südtirol, Minca

1991 “Premi Nadâl Furlan”.

Dal 1998 encá é Lois member d’onour dla “Union di Scritors Furlans“.

Tirol ti á sourandé dl 2001 l “Ehrenzeichen des Landes Tirol“.

Nos ti auguron a Lois dal Bocà na bona sanité y che al arichesce inant la cultura ladina con de biei laours.

Lois Trebo

Al me plej(19)Al ne me plej nia(0)

133959 iadesc liet

Ortiede inant tres