L Istitut  ladin „Micurà de Rü“ y la chestion dl ladin scrit unifiché

La senta dl Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin de Tor.
 Truepa jent savarà che les cater istituzions culturales ladines plu emportantes – la Union Generela di Ladins, l Istitut pedagogich ladin, l Istitut cultural ladin „Majon di Fascegn“ y l Istitut ladin „Micurà de Rü„ – à lascé laoré fora dant n valgugn agn n model de lingaz scrit unitar, conesciù sciche Ladin Dolomitan o Ladin Standard, aldò di criteres definis dal prof. Heinrich Schmid dl université de Turic/Zürich y publichés tla „Wegleitung für den Aufbau einer gemeinsamen Schriftsprache der Dolomitenladiner„ (ms. 1994, pruma edizion 1998). Chest lingaz standardisé é metù adum da elemenc – paroles y strutures gramaticales – che vegn dant te duc o almanco te gran pert di idioms de valeda. Duc l capesc, sce ai vuel; chi che rejona de n lingaz artifizial ne conesc nia l ladin dolomitan!
Bern und Cuira sciche ejempl
Dr. Lois Trebo

Dr. Lois Trebo

L gran romanist da Turic ova bele laoré fora dl 1982 na metodologia per n lingaz scrit unitar dl Grijon, l Rumantsch Grischun. L ann 1996 tolova spo l govern federal de Bern y l govern ciantonal dl Grijon la dezjion de adoré l lingaz unifiché sciche lingaz aministratif ofizial dla Confederazion y dl Cianton Grijon, do che na enrescida  ova mostré che la gran pert di rumanc  fova per adoré l lingaz unifiché y no un di idioms sciche lingaz aministratif. L rumantsch grischun vegn sen adoré per les comunicazions ortiedes a deplù raions rumanc, scenò végnel adoré i idioms de valeda. La dezijion de adoré o no l lingaz unifiché te scola y te comun ti speta ai comuns y demé a chisc.

Na tel normalisazion chiriva ence i ladins dles Dolomites y perchel òvei enciarié dl 1988, do longes discuscions, l prof. H. Schmid de laoré fora na metodolgia analoga ence per l ladin dolomitan. Dl 2001 à les cater istituzions ladines nominedes dessoura dé fora, tl cheder dl projet de planificazion linguistica SPELL sot la direzions dl dut. Erwin Valentini, la Gramatica dl Ladin Standard, con n contribut dla Union europeica sciche ence dles casses Raiffeisen dles valedes  ladines, anter auter de chela de Selva manajeda louta dal dut. Florian Mussner. President dl  Istitut  Ladin fova chi agn Hugo Valentin. Dl 2002 vegnìvel spo ence publiché l Dizionar dl Ladin Standard, adum con n codejel de spligazion LADIN STANDARD. N lingaz scrit unitar per i ladins dles Dolomites. I ladins minova sen che l lingaz unifiché essa podù vegnì adoré da duc canche ai essa volù comuniché con les autres valedes; la storia é juda endere dut autramenter.
L Istitut ladin „Micurà de Rü“ refuda sia creatura.
De setember dl 2002 se ova l consei d’aministrazion dl Istitut ladin abiné a San Martin; sun l ordin dl di dla senteda fòvel deplù punc ma degugn sun l ladin scrit unifiché. Tl verbal dla  senteda àn spo podù lieje che l consei d’aministrazion ti proponova a la provinzia de adoré demé i doi idioms de valeda  ma nia l lingaz unifiché, sceben che l Istitut  fova sté un de chi che ova metù a jì y finanzié l projet SPELL. L consei d’aministrazion – de chel che fajova pert ence l dut. Florian Mussner, sen te sia funzion de assessour provinzial de Bulsan – ova sfruté l’assenza de n valgugn membri che fova y é  per l ladin unifiché per traté dl tema dl ladin dolomitan; no l diretour no i autri membri dl projet SPELL fova vegnus informés dla dezijion dl Istitut. L govern provinzial à spo dé fora ai 27.01.2003 la delibera nr. 210  che dij che tla aministrazion publica y ti tesć normatifs pò demé vegnì adoré i doi idioms ladins de Südtirol. L lingaz unifiché é enscì ruvé y resté te na casseta. Per chi ladins che se cruzia dl lingaz dla oma é chesta dezijion ria da capì y ria da glotì: la popolazion taliana y  todescia de Südtirol empara te scola si lingaz standard, ai ladins ti vegn chest probì. Per trueps spezialisć, anter l auter ence per l prof. Hans Goebl, romanist conesciù da Salzburg – al à dé fora do agn de laour l Atlant linguistich ladin – é la proibizion de facto de adoré l ladin unifiché tl’aministrazion- „nia da capì“. La provinzia à sourantout la minonga dl assessour Mussner y dé fora l decret fatal zenza pensé soura giut alalongia empede damané  consei ai esperc de ladinistica, sceben che al se tratova de na dezijion fondamentala per la sconanza dl lingaz dla oma. An à lascé laoré trueps esperc  agn alalongia, an à spenù nia puec scioldi dla man publica, an à cofinazié la publicazion dla Gramatica y dl Dizionar dl ladin standard, per l proibì spo atira dedò zenza pesimé. L lingaz unifiché pò encuei demé vegnì adoré en privat, sciche tla plataforma d’infomazion www.noeles.info o te La Usc di Ladins; chesta ultima publicheia vigni tant articui per ladin dolomitan, canche al se trata te temesc che reverda deplù valedes. L’adoranza ofiziala dl lingaz scrit unifiché daidassa ence renforzé i idioms y mioré la comunicazion anter les valedes ladines. N lingaz standard fossa la mioura garanzia  de sconanza per l ladin.
Tirol é per l lingaz ladin unifiché
I museums dl Land Tirol à organisé dl 2011 tl Volkskunstmuseum na gran mostra sun la Ladinia y dé fora n liber aposta con l titul LADINIA. Ilò podonse lije na doseina de contribuc sun temesc ladins scric da autours renomés sciche Hans Goebl, Wolfgang Meighörner, Leo Andergassen, Rut Bernardi, Helga Dorsch, Ulrike Kindl, Giovanni Mischi, Fabio Chiocchetti y trueps d’autri. I articui é scric te trei lingac: todesc, talian y tl ladin standard; sce an ne essa nia adoré l standard èssen messù adoré duc i cinch idioms per contenté dutes les valedes ladines. Chest ejempl dessa ence vegnì sourantout a Bulsan per ti garantì al ladin chel reconesciment y chela valorisazion che al se merita  sciche lingaz aministratif.
Na festa de aniversar con truepes ombries
L Istitut ladin „Micurá de Rü„ festejarà tost  siei 40 agn de vita. Ma al ne sarà nia n aniversar demé luminous, al à ence cotant de ombries; no les truepes publicazions, che ne vegn nia reclamisedes sun i media sciche al tocassa, no l statut nuef pò sfrié via chestes taces. L Istitut fajessa dret sce al ti conseiassa a la provinzia, do 15 agn de proibizion, de tò ju l decret dl 2003 y lasciassa l’aministrazion publica ledia de adoré l ladin scrit unifiché siche lingaz standard. L Istitut  podessa enscì recuperé l prestije che al à en pert perdù, daite y defora da la Ladinia, con l refudé l ladin unifiché che al ova el enstes daidé mete al mond. Ie me aode che nost govern provinzial y nost istitut cultural mete a jì na politica linguistica moderna y azetabla per duc i ladins dles Dolomites, che siei colaboradours possa tò pert regolarmenter a cursc de formazion y che al tole su colaboradours nuefs competenc.
 Lois Trebo
Al me plej(14)Al ne me plej nia(0)

232170 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "L Istitut  ladin „Micurà de Rü“ y la chestion dl ladin scrit unifiché"

Scrive n comentar