Mioré y renforzé l’Europa

Dr. Lois Trebo

Dr. Lois Trebo

La popolazion di 28 Stac dla Union europeica arà tost l’ocajion de podei lité da nuef l Parlament europeich. Do les lites vegniràl spo ence metù su na Comiscion europeica nueva;i comissars, un per vigni Stat member, vegn nominés dal Consei dl’Union europeica (formé da n raprejentant ministerial de vigni Stat member), ma ai mess vegnì aprovés dal Parlament europeich. L Parlament à, adum con l Consei dla UE, l podei legislatif, depierpul che la Comiscion à l podei esecutif y la funzion de iniziativa legislativa. La Union europeica é vegnuda metuda su per promueve la cooperazion tl ciamp politich, economich, sozial y cultural respetan les spezifizités, i bujegns y i interesc di Stac membri, garantian enscì la pesc y l benester tl’Europa. Demé con tegnì adum sará la UE bona da fé valei siei enteresc defront a les gran potenzes mondiales: USA, Cina y Ruscia. L Parlament europeich à sia ousc tla politica europeica y perchel él zite ciugn raprejentanc che i litadours manarà a Bruxelles/Brüssel.

a.L’Union europeica massa dominanta y puech trasparenta?
Dla Union europeica ne audon nia cis gonot rejonan bon, ma plutost brontolan y cospetan che ala se ficia ite te massa truepes cosses nazionales, finamai cie peir dla lum y cie sort de tasces che an pò adoré. Chestes prescrizions à endere l fin da sparagné forza eletrica y de ajié manco nosta tera con patuc de plastica che ne se lascia nia plu desdruje. Montes de chest refudam noda fora per eghes, mers y ozeans entossian l´ega; trueps tiers dl mer ruva laprò y fej na burta fin, n grum de sortes de tiers y  plantes muer fora per tres. Te n valgugn paisc él levé su partic populisć, che é aluesc ence sun l scagn dl govern sciche a Roma, Viena, Budapest, Warszawa/Warschau, che ne fej nia che brontolé contra la UE, prejenteda sciche na istituzion internazionala antagonista di enteresc nazionai.Dut l positif – y i trueps aiuc – che la UE à arjont ence per i stac nazionai vegn scutés via, él pu plu saurì da critiché che da la laudé. L sclet crei la jent cotant plu saurì che l bon, la jent ne se fej nia tant pensiers sce les critiches é giustifichedes o demé sternudes fora per empizé su la jent contra Bruxelles. Scuté via végnel ence che les dezjions importantes a Bruxelles vegn toutes dal Consei europeich y dal Consei dla UE, che è metus adum dai ministri di Stac membri, con l’aprovazion dl Parlament europeich che vegn lité diretamenter dai zitadins di Stac membri. La UE à samben ence siei defec, ma truepes critiches contra Bruxelles jissa perdret ortiedes dl vers dles capitales di Stac nazionai.
b.Informé deplù la jent
Al vegn propaghé truep massa puech l bel y bon che l´Europa à fat y fej. Trueps se imagineia i organs dla UE sciche n ent burocratich anonim y freit dant i problems dles persones y dles popolazions, na istituzion che comana demé, ma ne tegn nia cont di bujegns concrec dla jent.Penson mo che dal 1945 encà él la pesc tl´Europa, la economia é sterscia, ala à cherié posć de laour per milions de persones, la libera zircolazion de persones y cosses à porté n benester mai ciamò sté tl´Europa. L´Europa fova do la vera mazeda adum materialmenter y moralmenter, truepes zités fova majieres de peres, la gran pert dla jent ova perdù familiars, al fova de gran tragedies, la plu grana é ciamò encuei da vedei a Auschwitz. Fora da chesta Europa desdruta él levé su na Europa florida con la bona volonté de milions de persones y – nia da desmentié – ence con l aiut dl’America.Sce la jent à na idea n puech turbola o sfauzeda de cie che é y fej les istituzions europeiches él colpa, almanco en pert, ence dla UE enstessa; ala messessa informé miec la popolazion sun cie che ala fej.  “La Union Europeica audissa da se fé conesce cotant miec pro i zitadins y messessa se empegné deplù per na maiour solidarité con y anter i Stac membri” à dit Mons. Mariano Crociata, vescul de Latina y vizepresident dla Comiscion di vescui di paisc dla Union Europeica. La melcreta leveda su contra l´Europa à sies gaujes tla crisi economica, trueps posć de laour é melsegurs, trueps à gran festide per l davegní y trueps se sent melsegurs, cis do che al é sté te plu paisc de gragn atentac che à costé  cotant de morc.
L vescul Mariano Crociata é dla minonga che al va debujegn de n raport plu diret y plu strent, de plu comunicazion y de na conescenza plu clera anter les istiuzions europeiches y la popolazion dles nazions desvalives. L liam di parlamentars con siei litadours essa da ester coltivé deplù; chisc messessa ester i prums a informé la jent sun i vantajes che vegn da l’Europa y a reclamisé la UE.
I candidac a les lites europeiches podessa dì plu avisa cie che ai conta de fé a Bruxelles empede se contenté de slogans gonot vuec ! I vescui envieia vignun a jì a lité per na Europa plu unida, plu sterscia, plu giusta, plu democratica. I on debujegn de na Europa che cresce per vive miec; zenza l´Europa restàssen condanés a avei puecia y deguna importanza, a ester sotmetus a les gran potenzes che determinará l svilup dl mond de doman. I egoisms nazionai, i populisć ne copa nia demé l’Europa, ma ence chel aiut che i stac adora per avei valch da dì tles gran organisazions internazionales politiches, economiches y finaziares. L´Europa mess ence tiesce n drap sozial per podei ti tegnì bot al orientament demé comerziai dla globalisazion. Al depend ence dal resultat dles lites europees ai 26 de mei 2019, da cie cefs che ruvará a Bruxelles/Brussel y da cie idees che ai arà tl ciamp politich, economich, sozial y cultural. L Parlament europeich po’ determiné, adum con les autres istituzions europeiches y en colaborazion con i parlamenc nazionai, la  direzion che ti vegnirá deda a l’Europa.
c. L’Europa unida de gran utl
Cie nes pita pa na Europa unida? Plu segurté, plu forza, plu benester. La UE deida les regions debles y i paurs dla mont, i confins anter i stac é daverc, an paia feter les medemes coutes, ala controleia les banches, an pò baraté produc y  medejins a miourmarcé, la speisa é plu sana, l´ega plu neta, an scona deplù l clima – ence sce massa puech – , an barata fora studenc, an empara a conesce plu cultures, plu lingac y religions che arichesc nosta vijion dl mond, al vegn rejoné, sciacaré y fat compromisc per schivé veres, i derc dla persona vegn respetés, an laora adum contra de vigni sort de organisazions criminales. L’Europa à na gran potenza economica de 500 milions de persones, la jent viv ben, al é stabilité, al è la pesc, i nemisc da naouta é sen amisc. Ma dut chest ne pò nia vegnì conscidré sciche garantì per dagnora, al po’ ence jì perdù sce i nes baton nia per i prinzips fondamentai che à tegnì a batum la UE: liberté, solidarité, democrazia. Demé deberieda saronse bogn de ester stersc y de fé valei nosc enteresc dlongia, y sce al mess ester, contra les gran potenzes politiches y comerziales; chest nes pita l’ Union europeica .
d. N ejempl y na speranza per l davegnì: Greta Thunberg
Un di gragn problems d’aldidancuei é chel dl clima che vegn vigni ann plu ciaut: glaciers se delega, roes y agajons desdruj paisc y infrastrutures, milions de ha de bosch bruj ju, pestizids entossieia blava y verdures, uragans desdruj paisc entiers. L contrat de Paris per mioré l clima vegn ignoré dai gragn stac USA, Cina, Ruscia, India y Brasil; chisc é decontra che al vegne tout dezijions concretes per entossié demanco l´aria; milions de persones muer al ann per gauja dla scleta aria che ales mess tré ite. L patuc da mangé messessa dé dant avisa de cie che al é metù adum y da olá che al vegn, ma i savon che al vegn falsifiché inoms de firmes y te trueps produc él tuesse laite; i gran trapolons les studia fora dutes per ascone via cie che é proibì. La jonina svedeisa Greta Thunberg é steda bona con sie ejempl de sté dant scola vigni vender dal ann passé encá con n placat tla man che dij: Scioperé per l clima! Entant à sia iniziativa fat storia soura duta l´Europa, milions de studenc desmostreia vigni vender dant scola per ti recordé a la politica che al fossa gran ora de fé deplù per mioré l clima. Ala á dit che chi dla politiga pensa ma al encuei y no al davegni di joegn. Chesta joena é ence ruveda a Roma dal Papa y é vegnuda saludeda tl Parlament da la presidenta dl Senat; oramai éla na icona che à descedé gran enteres per fé dles dutes che l clima vegne mioré. N ejempl y na speranza per l’Europa!
e. Europa cristiana?
A la domanda sce l´Europa ne é nia bele massa secolariseda y sce an pò ciamò rejoné de n continent cristian à l vescul da Latina responù che Romano Guardini – n teologh y filosof italotodesch – ova scrit i prums agn do la Seconda Vera che l´Europa sarà cristiana o ne sarà nia. Nia duc la pensa enscì, nosc paisc conesc y azeta encuei na pluralité politica, religiousa y culturala, ma sce l´Europa é encuei cie che ala é spo él ciuldì che ala à via do les sciables na gran tradizion cristiana. L´identité europeica sparissa zenza chesta fondamenta y chest fòssel bon che nos se recordassan duc: l´Europa à debujegn dl cristianesim, ma l cristianesim à ence debujegn dl´Europa!L`Europa adora l cristianesim ciuldì che chesta sia anima spirituala y culturala é bona de motivé y sostegnì na sia proiezion mondiala te n temp olache ala vegn tres plu picera y plu debla defront ai autri continenc. Bel per chest sarà les lites europeiches na enconteda de gran fazion y peis. L apel dl vescul Mariano Crociata é:“ Jide duc a lité ai 26 de má 2019  na Europa unida y dijedi de no ai nazionalisms y ai populisć che vuel ruviné cie che é vegnù  fat de bon !
Lois  Trebo 
Al me plej(2)Al ne me plej nia(0)

2280 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Mioré y renforzé l’Europa"

Scrive n comentar