Per nos deguna festa

Dant n valgugn agn à la Talia festejé i 150 agn de ”Unità d’Italia” y con bona rejon, éla pu steda per secui plena de stritaries y veres y spidiceda su te n grum de republiches comanedes da families nobles ( Visconti, Medici,Este ) y te ministac. Me che n valgugn media talians s’essa aspeté che ence i ladins essa daidé fé festa, chel ti savova ben a la gran pert di ladins scialdi na grana.
L ampezan Siro Bigontina é sté un di gran combatenc per i derc di ladins; cis per l referendum s´ál dé truep da fé. Siro Bigontina ti á splighé al foliet “Corriere delle Alpi Belluno“ dl 9 de merz dl 2011 ciuldì che i ladins ne tolova nia pert a la festa di 150 agn dl’Unité dla Talia: “Ala n’é nia nosta festa. I trei comuns ladins de Ampez, Col y Fodom é vegnus enjontés a la Talia dl 1919. Al n´é nia sté na lita di comuns, ma na imposizion. Scemai él 92 agn che nos sun tla Talia y dessegur nia 150. Te chesta patria nueva, te chela che i son ruvés da manco de n secul, onse soporté demé umiliazions y soferenzes, cis tl temp dl fascism. I on soporté na operazion de assimilazion de nosta identité a la cultura taliana y veneta, operazion che é ciamò sun l iade con l soul fin da sferié fora l’identité ladina–tiroleisa che nes desferenzieia. I on tres soporté lites imponudes dal aut y sen metonse man de ester stufs. N festejament ne pòi nia nes sforzé su y perchel ne festejaronse n bel nia.”
Longia é la ligna de Bigontina dles maladoranzes soportedes i temps passés dal popul ladin. “Do la anescion a la Talia dl 1919, dl 1923 él sté la despartida dles vals ladines, dl 1939 é i ladins vegnus declarés popolazion “mistilingue“ tres l contrat Mussolini – Hitler. Lites che i ladins n’à mai azeté! Spo dal 1945 al 1948 él sté l moviment Zent Ladina per ruvé endò pro l Alto Adige. Dl 1964 l auter afront ai ladins”. Bigontina recorda la destacheda dla diozeja da Persenon: “Na destacheda suzeduda per volonté politica, nia religiousa. Per 90 agn – sotligneia Bigontina – à nost popul damané n referendum, tres nié, per podei dì la sia sun l ruvé pro l Sudtirol/Alto Adige. Finalmenter dl 2007 onse podù lité; y l 78,87% dla jent à dit che ala vuel ruvé pro l Alto Adige. Endere i son ciamò chilò, a bocia suta.
“Do dutes chestes desgrazies soportedes te chisc 92 agn voléssei che i festejassan 150 agn de Unité dla Talia? Ai dess se l desmentié – scluj ju Bigontina – per nos n’él nia n sentiment de reconescenza per la patria; al contrar, i desson pensé a n di dla memoria dl popul ladin. Chela fossa nosta festa.” Chesta la minonga de Siro Bigontina.

Lois Trebo

Al me plej(3)Al ne me plej nia(0)

3477 iadesc liet

Ortiede inant tres