Noeles.info
Na odleda paia dagnora la mueia
Wednesday, Mar 10th
Ultima atualisazion:10:00:00 PM GMT
Noveles:
Na odleda paia dagnora la mueia
Tres la intervista tla Dolomiten de Lori Senoner Mussner, membra ladina dl diretif, à i "Freiheitlichen" metù man da tré ju sia "maschera" en cont de sia politica ladina. Cie che conta pro i ladins aclapés ti Freiheitlichen pèrel che sie dantaldut de ester "Deutsch gesinnt". Nia demé chel, ma Lori Senoner se à ence tout a dì che "Ladins Dolomites" é "Italienisch gesinnt", aladò dl schema nazi-fascist dl temp dles opzions sciche Carlo Willeit à descrit endertura. Ciunes che é les gaujes messessa perdret Lori Senoner splighé.
Liej inant...
I proponon chilò danuef la letura sun les entravegnudes atira do la vera ciodì che i trei comuns ladins de Anpezo, Col Santa Lùzia y Fodom toca pro Südtirol y ciodì che al ti é ti agn 1945-48 vegnù refusé l dert de vegnì endò pro la provinzia de Bulsan. L referendum di 28 y 29 d’otober 2007, con entourn al 80% de scì a la agregazion a la provinzia de Bulsan, é sté l ultim vare de trueps tentatifs da ruvé endò adum pro i autri Ladins.
Na curta intervista tles Dolomites di 23.02.2010 de Lori Senoner Mussner y sen gràcela anter Ladins Dolomites y "Freiheitlichen" ladins de Gherdeina. Lori Senoner Mussner s'en é juda demez dai "Ladins", enscì sies paroles, ajache ai ti fova massa talians, dantaldut canche ai é jus deberieda con l grup "Amisc dla Ladinia Unida" che à sostegnù l referendum a souramont.
Al è zaromai di un pôcs di agns che, ai 27 di Fevrâr, il Comitât 482 al celebre la Zornade Furlane dai Dirits. Chê
date, di fat, e ricuarde la Joibe Grasse dal 1511 cuant che si impià il riviel popolâr plui grant inte storie dal Friûl:
un episodi storic che, fûr di ciertis leturis stereotipadis che cualchidun al va dilunc a proponi, al mostre a clâr che
lis comunitâts furlanis a jerin prontis a doprâ ogni mieç par difindi i lôr dirits.
Les lites comunales de mei 2010 met man da mueve les eghes. I "Freiheitlichen" ladins ciala da se organisé ence a livel comunal tles valedes ladines, na prospetiva che ne ti plej nia cis a Ladins Dolomites. Albert Pizzinini: "An ne dess nia porté tles valedes ladines na politica de despartizion y de estremisms de man dreta".
Intervista a Franz Fiung de Lungega/Mareo, infermier, sindacalist y member dl diretif de Ladins Dolomites (LD) sun la situazion tla sanité. "An dij de messei sparagné tla sanité, ma depierpul végnel fat su ciases y ciasons encerch che ne và nia debujegn".
Na curta intervista tles Dolomites di 23.02.2010 de Lori Senoner Mussner y sen gràcela anter Ladins ...
Liej inant...
Tl semester da d’isté 2010 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Uni...
Liej inant...
Tles valedes ladines végnel fat su y venù fora ciases te na mesura che fej festide. Nia demé i gra...
Liej inant...
La dezijion de dé fora la cherta d’identité ence per ladin é vegnuda touta su da duc con gran entusi...
Liej inant...
Tres la intervista tla Dolomiten de Lori Senoner Mussner, membra ladina dl diretif, à i "Freiheitlic...
Liej inant...
Al é oramai passé plu de doi agn dal referendum, pro chel che la jent de Fodom y de Ampez à ghiré ...
Liej inant...
Cie che an ciafia da arjonje con n lingaz standard scrit nes desmostra i ladins tla Svizra. Dai prum... Liej inant...
Ti ultims agn paròvel che la situazion tl Friul se oujessa al miour. Sun la basa dla lege 482/99 (la...
Liej inant...
Al è zaromai di un pôcs di agns che, ai 27 di Fevrâr, il Comitât 482 al celebre la Zornade Furlane d...
Liej inant...
Chi fova pa i Rec che an rata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote ...
Liej inant...
I proponon chilò danuef la letura sun les entravegnudes atira do la vera ciodì che i trei comuns lad...
Liej inant...