NOELES.INFO
Na odleda paia dagnora la mueia
Na odleda paia dagnora la mueia
Thu06202013
Last update07:26:07 AM GMT
En sabeda, ai 10.11.2012 él gnù tegnù l’Assemblea Generala de Ladins Dolomites a Selva te Gherdeina. Trueps i ghesc’ prejenc danter l auter i conseiers provinziai Luigi Chiocchetti dla Ual, Alessandro Urzì de Futuro e Libertà, Andreas Poeder dla Buergerunion, Martina Goller dla Lista Zivica Urtijei y Carlo Costa vizesecreter provinzial dl PD che à testemonié la bona colaborazion de Ladins Dolomites con les autres forzes politiches nia vedudes sciche aversars, ma sciche partners. Nani Pelegrini e...
Da n valgugn dis él tla rei la plata nueva wopapa.it tres chela che an pò mané ite propostes per la l...
Ai 23 de setember da seira àn daurì les coltrines dl teater comunal da Bulsan sun les lijendes dl re...
Tl articul “Marmoleda, patrimone dla umanité?”, publiché sun La Usc ai 22 de messel, se baudia Lucia...
Bandiera ladina, fasciana o de Tirol? La cherta de L. Senoner tla ultima Usc desmostra endò n iade t...
Fodom y Col é tres stedes does comunités de confin che ti secui à abù da scombate con entravegnudes ...
TG ladin y Orizont con Egon Vinatzer
Enduneda de LADINS DOLOMITES
I creps dl Sela, patrimone dl'umanité?
En sabeda, ai 10.11.2012 él gnù tegnù l’Assemblea Generala de Ladins Dolomites a Selva te Gherdeina. Trueps i ghesc’ prejenc danter l auter i conseiers provinziai Luigi Chiocchetti dla Ual, Alessandro...
Da n valgugn dis él tla rei la plata nueva wopapa.it tres chela che an pò mané ite propostes per la lita dla "parola" y dla "parolata" dl ann 2011. Dal 2005 encà cern ence te Südtirol na giuria les par...
Da la fin de merz inant métel man tla Ciasa dles Regoles a n'Ampez endò l curs de ladin-ampezan metù a jì dal Istitut Ladin "Cesa de Jan" deberieda con l comun d'Ampez y les Regoles. L curs dl ann pa...
Chi fova pa i Rec che an rata desche i avons di ladins y che vivova tles Alpes Zentrales, do l mote sie decà che delà dla morona prinzipala dles Alpes, ma con conzentrazion particolara tla region Tren...
Inant adum: "Prospetives per n'autonomia ladina". Chest fova l titul dla relazion dl storich fodom, Ivan Lezuo, che viv a Bulsan.
Sun la chestion dla cherta d'identité per ladin tol sen endò posizion la Generela. A nia ne à jové sia racomanazion fata alsavei de jené 2010 (ciala articul: cherta d'identité ).
L "Ladin Dolomitan" (o standard) ne é degun lingaz artifizial, ma n lingaz de scritura de compromis che pò a poura nia sourantò les funzions de "lingaz tet" o "lingaz scrit de referiment" per duc i id...
Tl articul “Marmoleda, patrimone dla umanité?”, publiché sun La Usc ai 22 de messel, se baudia Lucia Gross che la “regina dles Dolomites” vegn desfigureda da l’industria turistica, sceben che ala feje...
L comité referendar da souramont desconsieia dassen a la jent ladina da souramont (Anpezo, Fodom y Col) de tò pert a la iniziativa "Belluno Autonoma Dolomiti Regione".