Lege Alfreider: na bela cornisc con na pilora smarida

Daniel Alfreider, parlamentar ladin
Ie ne vue nia desprijé chel  puech che i ladins arjonj vigni 40 agn reconescian l merit a chi che à mané inant la lege tres n labirint de aprovazions. La  realté vegn endere me a lum sce i ti cialon al contegnù y al resultat enstes dla lege. La bela cornisc é la forma de na lege costituzionala, olache al messassa ruvé ite les cosses plu emportantes per la sconanza dla mendranza ladina: chi é pa i ladins che pò vive y se confronté con l’aparat dl stat y dles regions autonomes? De chesta sconanza fondamentala che reverda l’unité di ladins, la parité dl lingaz, la scola y formazion, la cultura y i media, la raprejentanza politica autonoma, la valivanza generala di derc, la sconanza dant a signoria, la segurté soziala y economica – él apeina l’ombria tla lege Alfreider. A d’el ne pòn nience ti dé de gran colpes, ajache al à sourantout na proposta bele fata per superé valch desvalivanza y l’à maneda inant zenza mete valch laprò, ma perdan valch toch emportant.

 

Na pilora smarida

 

I ladins desche mendranza y desche grup linguistich à dagnora ghiré l dert da fé pert dla jonta provinziala de Bulsan; chest dert ne onse nia ciafé, ma me chel da fé l vizepresident, sce i son bogn con nostes forzes o per grazia de valch alié da ruvé te jonta. La poscibelté de na vizepresidenza ladina te valch consorz, azienda, sozieté provinziala o intercomunala é dessegur dreta ma nia saurida da interpreté. Sun les comiscions de bilanz (per inom y stanziament dai capitui de bilanz) pòn azeté la regolamentazion nueva, ma la sotsconanza ladina te sauta atira tl uedl; i aconsiadours ladins ne tol nia pert a la comiscion di 4, taliana y todescia, ma i aconsiadours talians y todesc tol pert con l medem dert dl ladin a la comiscion di 3, chela ladina. La norma sun la proporzion dant a signoria y sun la luegia de laour tla provinzia – ence per i ladins (do 40 agn) – é dreta. La mioura proposta, chela da ti asseguré n post ai ladins tl tribunal aministratif é gnuda trata zeruch con na vertola zenza mesa na fondamenta; l post ladin messessa gnì scrit fora tratant che mec  i vicars todesc y talians vegn y gnirà nominés dal consei provinzial do la regola dl statut. Na vertola per ti resservé inant l tribunal aministratif a talians y todesc, na rissa foscia de chesta lege. La poscibelté da tò ite n scagn tl consei de stat (n ladin impede n todesch) é na consolazion n pue megra fata plu per valch post tratant che l tribunal aministratif ne à nia me sia giurisdizion aministrativa ma ence da giudiché sun la valivanza di derc di grups linguistics y sun l bilanz provinzial. La poscibelté da tò pert  a les comiscions di 12 y di 6 é dessegur dreta, ma ence chilò végnel fora la sotsconanza ladina tla formulazion “n todesch o n ladin“ y tla poscibelté che talians y todesc renunzieie de sia bona al post per i ladins. L’ultima tapa dla lege Alfreider nes meina te Fascia con l reconesciment costituzional dl comun general. Dret per Fascia y  ence per i ladins, ma second me ova lerch te chesta lege tamben l prinzip dl’unité ladina con l’agregazion dl raion o dla creazion de n ent autonom souraregional.

 

Comentar final

 

N pice vare inant él; na mueia che l’ocajion rera de na lege  costituzionala ne à nia conscidré la sconanza generala dla mendranza ladina. Chi che lauda tresfora i pici varesc pò ester contenc; ie enstes arate che i ladins muere fora con i pici varesc vigni 40 agn.

 

Carlo Willeit
Al me plej(9)Al ne me plej nia(0)

1570 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Lege Alfreider: na bela cornisc con na pilora smarida"

Scrive n comentar