Referendum do 10 agn: degunes respostes

Meisa di reladours a Reba, ai 28 de otober 2017. Does domandes, degunes respostes.
Dan 10 agn à la popolazion de Ampez, Col y Fodom deliberé con la maioranza dl 80% da se destaché dal Belun-Venet y de se lié pro Bulsan-Region Trentin-Südtirol. Te 10 agn ne él suzedù nia. Pro l convegn de Reba él gnù chirì na resposta a does domandes:
a) porciodi ne é pa la domanda de Souramont nia juda inant? y
b) cie pòn pa fé sen per Souramont y l’unité di ladins?
Carlo Willeit.

Carlo Willeit.

Na lingia de reladours cualifichés à tout posizion, ma ne à dé deguna dreta resposta. A la fin à endò n iade la debleza dla raprejentanza ladina y la melsegurté sun la situazion giuridica stopé via la mancianza de volenté dles provinzies autonomes con vertoles y consolazions che ne deida nia inant i ladins. Enscì à l deputat Alfreider auzé fora la nezescité de na lege costituzionala per aproé l referendum de Souramont, lege che essa duré die y ence podù gnì refudeda. Ciarié la proposta sun la proposta de lege costituzionala (Brugger Zeller 2012) Alfreider dl 2013 ne àn nia podù ajache ala jiva de tò ju discriminazions di ladins a Bulsan. Entratant vàla da se contenté dla colaborazion, di finanziamenc per i comuns confinanc, dla osservazion tl’Euregio à sotrissé plu de un n reladour. Na sburla dl vers dla unité ladina él ben gnù dé y al é gnù fat l ejempl de Fascia, de sies vedles intenzions da ruvé pro Bulsan y dl comun general d’aldidancuei. Audì fora àn almanco la mancianza de empegn di parlamentars per fé jì inant l referendum de Souramont a Roma. Meses vertoles, trueps dubesc, nia de segur per l davegnì de Souramont. Trei cosses à n pue’ sarené l clima: la proposta de Alfreider de na lege ordinara per i ladins, la valuta che Frena, l ombolt de Col de Santa Lizia, ti à dé al dret y nia me a la politica, la manifestazion de volenté da jì inant cis dant chi che scutova pro. Mie melencontent personal volessi valivé fora con mia minonga sun la chestion:

La scomenciadiva popolara dl 2007
L referendum de Souramont ne é nia da confronté con l ultim dl Venet y Belun; chest ultim é na consultazion per ti dé plu forza al marcé politich dla region con l stat, chel de Souramont é na dezijion, na deliberazion popolara che envieia via n prozes legislatif de mudaziun de provinzia da pert di 3 comuns. Traté inant chesta domanda referendara fova y é n dovei dl govern y dl Parlament y nia na discrezionalité politica. Ne fé nia é na omiscion che messessa ence comporté valch responsabelté. La chestion é perchel dantadut giuridica y spo politica. Dessegur essa i parlamentars enteres y les provinzies autonomes podù mené do, ma ai ne à fat nia. Ti dé la colpa al Venet o a na provinzia autonoma denant che ai posse dé n arat ofizial sun la proposta de lege dl govern ne é nience dret.

 

La lege costituzionala che al vuel o che al ne vuel nia ester
A poura nia à i reladours a Reba sostegnù l debujegn de na lege costituzionala per l’aprovazion dl referendum de Souramont; per me na interpretazion per tré fora alalongia o ne fé nia cie che les provinzies autonomes ne vuel. Per me l essa la costituzion dit, sce ala essa volù fé na ezezion per les regions a statut spezial y l caje de Sappada, che é bel l medem de Souramont, vegn traté con lege ordinara. Tip de lege via, tip de lege ca, te 10 agn él temp da fé una y l’autra, cis canche al fova termins bele dés dant. Mete la domanda de Souramont pro la proposta de lege costituzionala Alfreider dl 2013  fossa poester sté l plu saurì y les discriminazions di ladins à da nen fé con la domanda de Souramont, ne é fosc la separazion di ladins nia la maiour discriminazion? O che an aratova empò dreta la lege ordinara, o che an ne volova nia ti dé plu contegnù a la lege Alfreider per tré tres la prozedura plu saurì, l resultat é che an ne arjonj nia cotant na mioura sconanza per i ladins. Les pesimes y poures de n clima contrar a les mendranzes à ben puecia fondamenta; tant saurida che les provinzies autonomes con si parlamentars pro la maioranza de govern l’à abuda te chesta ultima legislatura arati che al ne side nia suzedù gonot. Tant snela che ala va a Roma sce an vuel, desmostra l’aprovazion dla ultima lege litala.

 

Co se armueve inant?
I ladins à un n pice defet che vegn fora de sia storia y separazion: ai s’armuev gonot me pro o con zacai d’ autri y do a la volenté de chi. Vignitant jìssel endere debujegn da pié via enstesc, poester da soui ma unis, cialan che i autri vegne do. Second me él da lauré te does direzions; sce l referendum à ciamò  valuta, y chel arati ie, él miec fé pié via l iter de aprovazion cialan damprovia dl sostegn politich  desche pro vigni lege. Zenza enjumé auter temp él da envié via internamenter, danter duc i ladins, la creazion dla fondamenta concreta per l’unité che é na comunité ladina nueva con organs lités, con fins soziai, politics y culturai clers, con competenzes y finanzes che te n prum moment i sozes enstesc se dà. Chesta comunité dla mendranza, trasversala y souraregionala dess te n second moment gnì reconesciuda desche istituzion publica y autonoma, poester do al ejempl dles regions sozio-culturales dl Belge. La Lia di Comuns ladins, adum con l’ Union Generela di Ladins, podessa se sourantò la preparazion y la promozion de chesta comunité. Desche segn de solidarité messessa i partis che ti damana oujes ai ladins tò ite te si programs per les proscimes lites di conseis provinziai y dl parlament l’unificazion y la comunité aministrativa ladina dles Dolomites.

 

Europa y Catalonia – na minonga dantadut personala
De chestes él gnù rejoné cotant. Che l’Europa unida ciancanteia nia puech sot a les sburles nazionalistes de plu partis y plu stac, é da odei . L’Europa dles regions y popolazions (zitadins) é ciamò dalonc, al basta ti cialé al comportament dant al fat dla Catalonia, olache l’Europa ne à abù una na parola  dessourora y nience la volenté o la forza da intermedié. Y chilò jìvela de na gran chestion, na gran region, na gran mendranza amez l’Europa ite.  I ladins ne sarà nia da confronté diretamenter con i catalans, ma sie lingaz é dlongia l nost y l destin en general dles mendranes é gonot l medem; cina che ala va végneles tegnudes ju y sce ales ne é nia bones da s’la fé avalei, végneles sotmetudes y assimiledes. Contra chest destin messa ence i ladins se paré.

 

Carlo Willeit

 

Al me plej(10)Al ne me plej nia(1)

1369 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Referendum do 10 agn: degunes respostes"

Scrive n comentar