La reforma dl statut de autonomia, na miseria per i ladins

La Convenzion ciacoleia oramai da plu de n ann sun la reforma dl Statut de autonomia dla region Trentin-Südtirol. La discuscion à metù man con na ligna de ‚Open spaces’ per chirì adum idees y propostes dla jent, spo éla juda inant ti grups de laour dl Forum di 100 y tla Convenzion di 33; chesta ultima à l’enciaria de tré adum dutes les idees y fé propostes concretes de reforma che ti vegnirà spo ortiedes al Consei dla provinzia de Bulsan.

Dlongia la Convenzion él vegnù metù su na organisazion jomelina ence a Trent, la Consulta, che ejamineia la reforma dl’autonomia dal punt de veduda dl Trentin. Da recordé él ence che tl Parlament a Roma végnel traté does propostes de leges costituzionales che à en pert l medem fin, anter chestes  la „lege ladina“ de D. Alfreider.

Tla Convenzion él vegnù rejoné n puech de dut, de dut l poscibel y l imposcibel, cie che fova perauter volù dantfora da chi che l’à metuda su. Un di temesc zentrai fova y é a sconanza dles mendranzes, en particolar de chela ladina, la mendranza „par excellence“ dla region Trentin-Südtirol. Plu avisa: De cie vàl pa debujegn per garantì i derc y plu en general l souravive dla mendranza ladina sciche comunité linguistica-culturala autonoma? I ladins enstesc à abù la poscibelté de porté dant sies idees, tl ‚open space’  a la Ila (ai 07.03.2016) y tl Grup de laour n. 4 dl Forum di 100 (membri  ladins: E. Ploner, Monica Willeit, H. Verginer, I. Lezuo) y tla Convenzion di 33 (membri ladins: E. Ploner y C. Perathoner).

L resultat , samben demé provisore, de chesta gran ciacoleda pòn lieje tla „Sinossi“ dla senteda  dl 24.02.2017 „Tutela delle minoranze “ dla Convenzion di 33, al punt n. „5 I Ladini“; al paia la mueia de zité l test entier (al mancia na verscion ladina dl document, cie che desmostra ciamò n iade l puech respet per i ladins):

„5. Ladini
 
Il dibattito riguarda:
– l’insediamento di due giudici amministrativi ladini in aggiunta agli otto attuali. La composizione paritetica andrebbe tuttavia garantita;
– la possibilità di reclutare una parte dei giudici amministrativi tramite concorso;
– l’ammissibilità dei ladini a partecipare a determinati concorsi dai quali siano attualmente esclusi in ragione del rapporto rispetto alla popolazione complessiva (meccanismi di tutela);
– la possibilità di utilizzare, volendo, la lingua ladina al di fuori delle comunità vallive ladine (per es. la possibilità di usare la lingua ladina come lingua di lavoro nei consigli comunali);
– il sistema scolastico ladino, ormai consolidato e giudicato estremamente positivo. Potrebbe fungere da modello di riferimento per tutto l’Alto Adige e venire proposto anche al di fuori delle vallate ladine“.

Chest é dut cie che ti vegn pité per l moment ai ladins. Sce an tol fora i giudizes dl TAR méssen dì che al ne se trata nia d’auter che de bagateles! Bagateles sce an paridleia les  propostes  da Convenzion di 33 con cheles fates dal Grup de laour n. 4 dl Forum di 100 y dal espert Dr. H. Zanon, y dantaldut con cheles contegnudes tla „Declarazion dla Union General di Ladins dal Dolomites (UGLD) en cont dla revijion dl Statut dla Region Trentin-Südtirol“ . Te chisc documenc, sciche ence tl „Memorandum ladin“, sotescrit da plu de 200 persones,  végnel proponù anter l auter, te na formulazion plu o manco sterscia y esplizita, chisc punc fondamentai per i ladins:

·       Bujegn de n lingaz ladin scrit unitar

·       Reconesciment y renforzament dla Lia di comuns ladins

·       Valivanza de derc y reunificazion di ladins aldò dles ghiranzes dl referendum de Souramont dl 28.10.2007.

Tla declarazion dla UGLD végnel emplù damané n coordinament anter Bulsan y Trent per cie che reverda i ladins; chest punt é vegnù sourantout tles „Indicazions per la reforma del Statut de autonomia. Document dantfora“ dla Consulta (fauré 2017) che propon formalmenter „formes de colaborazion interprovinziéla e trans-regionéla tel ciamp dle ’istruzion e de autra scomenzadives linguistiches y culturéles, soraldut per renforzér l’unità linguistica e culturela ladina“.

Duc chisc punc essenziai é desparis tl document dla Convenzion di 33. Al é veir che la enciaria dla Convenzion é, per l moment, de chirì n consens anter siei membri y no de fé propostes concretes. Chest vel ence – pérel – per les chestions ladines; ma dal moment che i ladins é dlonch en mendranza ne él nia da se fé demarevueia che sies ghiranzes vae sot. Cie che fej demarevueia – perdret él n scandal – é plutost che chesta sotmiscion di derc dla mendranza ladina a l consens di autri grups ne desturba nia i membri ladins tla Convenzion di 33.

L ex-president dla provinzia de Bulsan L. Durnwalder à dit dant da puech dant la Convenzion di 33: “Wenn  die SVP früher immer nur das gefordert hätte, was sie sicher bekommt, hätten wir die Hälfte der Autonomie nicht” ( cfr. Dolomiten 28.04.2017 ). Y ci fej pa i ladins? Nosc raprejentanc a Bulsan y a Roma se contenteia de pici varesc, brosces y bagateles empede s’emponté y bate i pugns sun meisa per defene i enteresc, i derc y l davegnì dla mendranza  ladina. Na bona ocajion è juda arjumeda via y na bela figura ne ài dessegur nia fat. Al é da speré che l Consei provinzial  se mostre plu enteressé y davert per ti garantì ai ladins tl Statut de autonomia duc chi derc fin a sen trascurés y che la Union Generela à metù ju te sia declarazion prejenteda ence a Roma.

Erwin Valentini
Al me plej(4)Al ne me plej nia(1)

5527 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "La reforma dl statut de autonomia, na miseria per i ladins"

Scrive n comentar