L majer tort é sté la despartizion di ladins

La Plié de Fodom. Souramont dess endò ruvé pro Sudtirol.

Bel plan va les sentedes dla Convenzion che dess laoré fora propostes per comedé l Statut de Autonomia a piz. Ala fin de chest meis vegniràl ciamò tegnù na senteda straordinara y ai 16 de jugn 2017 vegnirà les propostes dla Convenzion sourandedes al Consei provinzial de Bulsan. Pervia che al é sté truepes sentedes y dessegur ence jent studieda y scicheda laprò, messéssel ester vegnù abiné adum truepes de bones idees per mioré l Statut; chest é bele n pue vedl y perchel adòrel na bona renfrescheda con propostes concretes per i trei grups linguistics.

Al è ence vegnù scrit che an à la intenzion de ti garantì ai ladins cotant deplù derc y competenzes, ései pu en confront ai autri grups empermó de tel pici mutons sce an conscidra chi puec derc che ai à arjont fin a sen. Propostes da pert di ladins y per i ladins él dessegur vegnù fat cotantes, sibe da chi ladins che é tl Forum di 100 che ence da d’autres persones y lies che à a cuer la situazion giuridica di ladins. Chi ladins che fej pert dl Forum di 100 y dla Convenzion di 33 é priés de tò en conscidrazion dutes les propostes che é vegnudes manedes ite, che reverda n gran miorament dla situazion politica–giuridica di ladins tres la comedura dl Statut de Autonomia.

– La Union Generela à metù ju na proposta coerenta per la sconanza dla comunité ladina, che ruva cotant damprò a cie che i autri grups à bele da n pez.

– L Memorandum ladin contegn na ligna de ghiranzes concretes per porté i ladins a arjonje plu rejons y a vegnì tratés scialdi unfat ai autri grups.

– L dr. Heinrich Zanon, sté president tl Tribunal da Bulsan, à con sies propostes dé n contribut original per n tratament cotant plu valif di ladins.

– L dr. Thomas Benedikter,colaboradeur dl Eurac, à fat de bones propostes per corì les loces tla sconanza statutara di ladins.

– L sindacat ASGB ti à prejenté a la Convenzion de bones propostes per comedé cotant la situazion politica–giuridica dl grup ladin.

Chisc é i punc essenziai proponus:

– l reconesciment dla Lia di Comuns Ladins desche raprejentanta di ladins dles Dolomites;

– l dert di ladins de avei dui rapresentanc te consei provinzial: un tl govern provinzial (encuei demé na poscibelté a uega dla maioranza) y l auter vizepresident dl consei;

– la rejon de adoré ence l ladin unifiché da pert dles aministrazions publiches;

– l dert di ladins de fé pert dl TAR y dles Comiscions dai 6 y 12;

– la garanzia da podei to pert a concursc che reverda posć ince plu auc;

– se dé da fé con piesc y con mans che Souramont vegne endò a fé pert de Südtirol sciche al é sté per trueps secui, eliminan enscì finalmenter la despartizion di ladins che i fascisć à volù dl 1923 y che i governs da Roma e da Bulsan n’á mai eliminé;

– Souramont dess vegnì a fé pert dla Euregio Tirol y nia me avei n stat de ascutadour.

Chisc é i ponc plu emportanc, ma ence i autri dess vegnì touc en consciderazion, ajache tant atira ne arán nia plu la poscibelté da comedé l Statut de Autonomia. I speron che chi dla Convenzion ti meti dant al consei provinzial duc chisc punc che reverda na majera sconanza dla popolazion ladina dles Dolomites che é tres al prigo da endeblí.
Lois Trebo

Al me plej(4)Al ne me plej nia(1)

3124 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "L majer tort é sté la despartizion di ladins"

Scrive n comentar