N spiedl dla mendranza

I luesc ladins à gonot n grum de variantes de inoms, medret nia chi ladins.
Vigni ordinament (plu leges adum) spidleia sia sozieté, mo d’inrer n iade pò i ladins se odei tant cler tles regoles che an à fat da puech o che an é tl fé. La lege costituzionala ladina sun troi, la norma de atuazion sun la toponomastica sun troi, la norma sun l trilinguism bele aproeda y la lege litala provinziala en discuscion, l lingaz ladin Unesco, … se mostra che i on emportanza, mo che an nes en dà massa puecia, che i son una na comunité, me che an se trata da despartis, che i tolun pert ala sozieté plu leria,  mo nia al medem livel.

 

Na fotografia che se lascia lije ju da les regoles y dai regolamenc ch’ i é dit. La lege ladina regoleia a livel plu aut la sconanza dla popolazion ladina, tla sostanza me per Bulsan, lascian fora les pertes plu emportantes de raprejentanza te Consei y te Jonta provinziala, la poscibelté da tò pert a la vita publica y al laour publich te duta la provinzia, la scola y l lingaz y la sconanza dant a signoria. Cie che é resté tla proposta de lege é l dert, mo al é puech. Puec à tant debojegn che i ladins de regoles che i tegn adum y i fej laoré deberieda.

 

Con la lege sun la toponomastica ne rùven nia anencef, ajache na pert di talians ne renunzieia nia a valch pice inom. Mo a una ésen danter talians y todesc da scluje fora i ladins da la comiscion provinziala sun la cartografia resserveda a trei talians y trei todesc. Pro la sotcomiscion per i inoms dles valedes ladines déssel ester doi ladins y n vardian todesch y n vardian talian. Gran pericul él che pai inoms trilings vegne chel ladin lié al terz post ence tl raion ladin olàche degugn ne le veid y ne le liej.  N afront a la storia, a la tradizion, al lingaz ladin, a la convivenza di ladins. La raisc storica linguistica ladina de trueps toponims tla provinzia y colonc sorafora é clera   y trueps esonims (inoms ladins fora dles valedes ladines) é ciamò vifs y vegn adorés dai ladins; al cleca ti cialé a la cherta chilò dlongia, olache al mancia sambegn i inoms de frazions,raions, luesc,… La conseguenza de na scleta o deguna sconanza di inoms ladins é l pericul che ai vae sot y vegni tralascés .

 

Carlo WilleitL ejam de trilinguism pon se sparagné sce an fej 10 agn de scola ladina y l’université taliana o todescia. Na bela cossa ence sce per me messàssel basté la matura tla scola ladina, mo al é ence dret savei che i talians y i todesc à chesta sauridanza bele da diesc agn encà y che ai à ence la poscibelté da se lascé zertifiché l bilinguism da istituc desche  Dante y Goethe. Sce al uega i làscen ence laoré zenza bilinguism  (ejempl tip: i dotours da foradecà).

 

Carlo Willeit: l autour de chest articul. 

 

A vigni livel méssen desmostré che i ladins é despartis; na  autra motivazion y giustificazion ne à l’adoranza de plu idioms ladins sun tofles y scrites da la Unesco nia.

 

N segn de divijion y sotmiscion méssen perauter ence lascé tla lege ladina, reconescian l comun general de Fascia , cie che é dessegur dret, ma lascian fora l medem reconesciment a la Lia di comuns ladins che raprejentassa la comunité ladina dolomitica entiera. Da puech éi liet che an adora autonomia a livel de partì per colaoré plu saurì; dret,mo an messa conscidré che la legitimazion, chel vuel dì, l debojegn y l dert dl’ autonomia vegn y ti speta a la mendranza nazionala, chel vuel dì a la popolazion entiera. La volenté contrara, di autours dla lege enstesc, é gnuda a lum a Roma; condut che l’ UGLD à metù te does audizions sun meisa i debojegns sostanziai di ladins, àn renunzié a de maiours y mioures segurtés per nosta mendranza. Pazienza, podéssen dì ,sce na autra bona ocajion ne se lasciassa nia endò aspeté 15-20 agn.

 

Carlo Willeit

 

Al me plej(7)Al ne me plej nia(0)

3714 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "N spiedl dla mendranza"

Scrive n comentar