Istitut Ladin MdR ne dura nia critiches

L diretour dl istitut ladin Micurà de Rü (MdR), Leander Moroder, defen encuei (23.08.10), a inom dl consei dl istitut, te na touta de posizion sun les „Dolomiten“ la dezijion de avei crié na forma scrita nueva de ladin da mete sun la cherta de identité tla provinzia de Bulsan.

Dantaldut la USC di Ladins, tla persona dl diretour Iaco Rigo, ova critiché dassen chesta dezijion, definian na tel forma  „gherbadiot“. Critiches ence da pert dl prof. universitar prof. Paul Videsott, che ova dit te na posizion, tres comparuda sun la USC, che l consei dl istitut messessa perdret se lascé aconsié da n consei de esperc linguistics per ti dé sostegn y peis a sies dezijions sun chest ciamp. La soluzion dl istitut MdR per la cherta d’identité contradij ence l spirit de Micurà de Rü a recordanza de chel che l istitut porta l inom. Micurà de Rü ova metù adum dl 1833 la pruma proposta de n lingaz scrit unifiché per i ladins dles Dolomites. 
L diretour Moroder à endere tout su chestes critiches sciche „desfrontedes“, „ofenudes personales publiches“ y „polemiches“ envers el y l consei, manacian souraprò con n piorament dla colaborazion (ciala articul dl Alto Adige tl cheder plu en bas).

Moroder se tol a dì che chesta forma podessa jì ben per duc y che al se trata de na forma creativa de „ladin standard“ che ne é nia tant dalonc dal model. Fat él che, sce l diretour dl istitut se tol a dì che les dizions sun la cherta d’identité sie dutes „ladin standard“, éssel dejanché les regoles basa dl „ladin standard“ metudes ju tla „Wegleitung“, tla gramatica y tl dizionar dl LS, crian na sia forma y ne spligan iniò l ciodì de chesta dezijion. Pro la cherta d’identité se tràtel demé de pueces paroles, ma l standard ne é nia plu da reconesce.  Leander Moroder (foto) ziteia a sostegn na frasa de Erwin Valentini touta dal codejel „N lingaz scrit unitar per i ladins dles Dolomites“ per defene sia posizion y les dizions „ad hoc“:  „La normazion linguistica ne va nia entenuda sciche n codesc de regoles stares y definitives ma plutost sciche na „proposta“ che vignun pò y dess adoré creativamenter aldò di bujegns dl contest soziocultural“. Al lascia endere demez la seconda pert dl paragraf che descriv te cie confins che chest à da suzede per ne desdruje nia l model da scrive standardisé che à regoles normatives metudes ju tla gramatica y tl dizionar: „Dessegur, la Gramatica dl ladin standard y l Dizionar dl ladin standard met dant regoles, strutures y formes „normatives“, ma bele la Wegleitung enstessa ti dauriva l troi a la sperimentazion lascian valei te plu caji variantes y soluzions alternatives per respeté la sensibelté linguistica y sozioculturala desvaliva de chi che adora l standard, sensibelté lieda en gran pert al idiom de „sia“ valeda“. La sperimentazion mess donca sté daite dal cheder normatif dl model de „standard“ y dla „Wegleitung“, les regoles de basa, scenò ne él nia plu n standard, ma sciche Rigo scriv adret a revert dla cherta d’identité, na sort de „gherbadiot“, na sesta forma tragoleda adum aladò de criteres che degugn ne conesc. Sce an muda ju les regoles de basa, spo messessa valch de tel en plu suzede – per respet anter les istituzions a la pert – deberieda.  „Work in progress“, che Moroder tira demeztroi ca, ne vuel nia dì na lizenza o vertola da tré sotissoura unilateralmenter les regoles de basa che é vegnudes fates fora deberieda, dantaldut nia da pert de n istitut.

La verité é dret scempla: chest „gherbadiot“ se à l assessour Florian Mussner aposté pro l istitut MdR y l diretour y l consei à ademplì servijoulamenter chesta ghiranza, ne tegnan net nia cont che la cherta d’identité essa podù deventé na cherta d’identité ladina a livel regional y n simbol de valuta. Istitut y assessorat à depierpul anuzé la ocajion per ofizialisé la despartizion di ladins.
D’enjonta él da recordé che la „cherta d’identité ladina“ é vegnuda redont abineda ca dal deputat ladin de Fascia, Bepe Detomas, dl 2005, enlaouta ence member dla comiscion di 12 y nia tres iniziativa dla SVP.


Chesta fova la critica (cliché sun l liam): {modal url=http://www.amiscdlaladinia.info/index.php?option=com_content&task=view&id=1139&Itemid=52}L bon y l sclet{/modal}

 

Anotazion:

„N lingaz scrit unitar: n luxus o n bujegn? (Publicazion dl Istitut MdR)“
Heinrich Schmid scriv en cont dl rumantsch grischun (ma sies paroles vel avisa ence per l ladin dolomitan): „Als Luxus (…) erscheint dann viel eher die Zersplitterung in mehrere Schriftidiome, die eine an sich schon bedrängte Kleinsprache vollends zu einem Schattendasein, zu einer dürftigen Randexistenz verurteilt (…) Als Ausweg aus solch fataler Zerrissenheit kann offensichtlich nur darin bestehen, dass man sich auf eine verbindende Sprachform für den schriftlichen Gebrauch einigt“. Das Rumantsch Grischun ist nichts anders als ein Versuch, dieser Notwendigkeit auf möglichst schonende Art, unter Einbeziehung aller Mundarten und Idiome Romanischbündens gerecht zu werden“.“

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

712 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Istitut Ladin MdR ne dura nia critiches"

Scrive n comentar