Convenzion: blot chestion danter todesc y talians

Pransarores soura San Linert de Badia.

Carlo WilleitChi che ti à cialé ai foliec Dolomiten y Alto Adige messa endò n iade se damané olache i ladins é restés. Liejan i articui sun la convenzion per la mudazion dl statut de autonomia se enténen che di ladins rejònen puech y nia; al someia na chestion danter talians y tudes, depierpul che i unics che adora na gran mudazion dl statut é demé i ladins.

Carlo Willeit, dal 1993 al 2003 raprejentant di Ladins tl consei provinzial de Bulsan.

Si derc de unité, de raprejentanza, de sconanza linguistica y culturala, de mudazion dl proporz, de azes a signoria, mess gnì auzés de truep per arjonje l livel che i talians y i todesc à bele da giut. Ie ne creie nia che l laour dla convenzion comporte de gran soluzions, ma al é dessegur na meisa de discuscion y de confront politich emportant per la informazion y la minonga publica y poester ence per les dezijions politiches da endoman tles provinzies y tl parlament. Al é sciod che i doi raprejentanc ladins tla convenzion de Bulsan ne lascia nia audì valch deplù sun les propostes per i ladins, sun chi che é per y chi che é decontra. Demé sun les Dolomiten éi liet n iade na majera touta de posizion sun i ladins.

Tl Alto Adige liejen che l member Perathoner fossa per l prinzip dla autodeterminazion de Südtirol (sot a chesta parola pòn entene n referendum per jì con l’Austria, l stat liede de Südtirol, la dopla zitadinanza , y auter). Ence sce chest prinzip someia n pue fora dl temp podéssen l azeté, do mia minonga, per la mendranza todescia ma per i ladins val debujegn de na autra consciderazion y impostazion. Zenza i ladins de Fascia y de Souramont fossa l’autodeterminazion de Südtirol na lizenza da derspartì defin y per for i ladins . En plu, cers membri di 33, se damané l’autodeterminazion per la populazion todescia zenza conzede unité y autonomia de dezijion ai ladins, duc deberieda, é n vare de sotmiscion bel y bon.

Entratant ne à les organisazions politiches y sozio-culturales degun document scrit tla man che ai pudessa tò na posizion, cie che ti fossa de utl ai membri ladins y a la convenzion enstessa. Te Fascia àl scomencé n pue de dialogh cun la jent, ma chest ne basta nia per conesce y confronté la situazion de Trent y de Bulsan. Poester podessa chi che ova dé ite propostes tl prum ti damané ai responsabli dla convenzions da prejenté, posciblmenter te na enconteda publica, l laour fat per i ladins de Bulsan y de Trent.

Carlo Willeit

Al me plej(3)Al ne me plej nia(0)

2746 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Convenzion: blot chestion danter todesc y talians"

Scrive n comentar