La „lege ladina“ va inant peigher

La gliejia da Curt devers Pares y Sas dles Nü.
La “lege ladina” fova  bele vegnuda prejenteda tl Parlament tratant la legislatura da denant, ma ala é scialdi resteda sot crigna ite. Te chesta legislatura ésela vegnuda prejenteda da nuef y l deputat ladin Daniel Alfreider à prové de mené do che ala vegne tantost trateda tl Parlament. Per vegnì aproveda méssela passé doi iadesc con la ciameja blancia tla Ciamena y tl Senat.
Lois Trebo

Lois Trebo

La Ciamena la ova bele aproveda na pruma outa, ma spo ova la SVP da encuei a en doman enjonté a la lege n articul che ti dess  – sce al vegnissa aprové –  a la SVP la competenza de mudé la lege litala a sia uega che ti tolessa praticamenter ai pici partis la poscibelté de mete su da souls na sia lista. Chesta proposta dla SVP à atira fat levé su fuech y flama te duta la oposizion; chesta à spo podù jì a Roma a ti porté dant a la Comiscion costituzionala dl Senat les rejons, ciudì che ala é contra chel articul desgrazié. La SVP à sun chesta vedù ite che sia lege ladina desfigureda vegnissa a tré dut en lonch y perchel àla en prescia retrat chel articul melentopé; enscì podessa la lege ladina empò ruvé a bon port denant che chest govern tome t’ega y che l Parlament vegne desgort a ciasa.

 Sce chesta lege vegnissa aproveda giatassa i ladins dla provinzia de Bulsan n valgugn derc  emplù: l assessour ladin podessa ence vegnì vizepresident dla Jonta provinziala – n auter ladin podessa vegnì vizepresident dl Consei provinzial.
 Per corì chisc doi posć ti messéssel vegnì garantì ai ladins per lege doi raprejentanc  tl Consei provinzial. Encuei ne à i ladins nience l dert de avei n sie assessour ma  demé la poscibelté, y dut  depen  da la volonté dla SVP: sce l raprejentant ladin te Consei ne ti scusa nia a la maioranza, spo pòla l ignoré (sciche al é vegnù fat dl 2002) y en tò ite un de sie partit che ne fej nia pert dl Consei provinzial (suzedù dl 2002). Chesta strambaria é preveduda da na norma de atuazion vegnuda fora dl 2001 a dann dl grup etnich ladin. Ignoré n raprejentant ladin che i litadours ladins à lité é n comportament antidemocratich; ie rate che la Court Costituzionala anulassa chela norma antiladina sce al vegnissa fat recurs.
Sibe da Roma che da Bulsan à i ladins ciamò da damané cotant de rejons per vegnì tratés a la per di autri grups linguistics. Te chesta lege ladina màncel l dert di ladins de avei n sie raprejentant tla Jonta provinziala y de ester raprejentés tl TAR. I spere che i nosc dla politica  veide ite l gran bujegn de derc costituzionai per garantì na sconanza efetiva y globala dla mendranza ladina entiera y no demé di ladins de Südtirol. Empede fé tres demé de tel laours de conciadura y d’enjonta él da mete sun meisa duta la plantagna de ghiranzes tl ciamp politich, cultural, sozial y economich, aldò dl document prejenté da la Union Generela di Ladins a Roma.
Lois Trebo
Al me plej(3)Al ne me plej nia(0)

1876 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "La „lege ladina“ va inant peigher"

Scrive n comentar