Zitadinanza dopla: seconda opzion?

Pas austriachZitadinanza dopla: de chest  tema él vegnù ultimamenter dit y scrit truep da la pert  dla SVP, sibe a Bulsan che  te  Gherdeina. Aldò dla volonté dla SVP dessessa duc i ladins y todesc con descendenza austriaca podei se damané  la zitadinanza austriaca dlongia chela taliana.

A dì bel la verité ne capesci nia coche ence la SVP dles valedes ladines (olà che al é dolarata jent joena che a da en dì),  posse se  identifiché con na tel idea. Al é avisa 71  agn ca  che vosc peresc y per  valch un, vosc neinesc, ova azeté con grandiscim entusiasm la zitadinanza dl „Terz Reich“ ova venù dut sie avei y s’en fova jus da la tera olàche ai fova nascius. Plu de 80.000 persones te Südtirol ova venù dut sie avei y s’en fova judes fora.
Ei  fova vegnus enciournis da la propaganda dl Terz Reich, chisc ti ova empermetù che lafora ti vegnìvel dé plu n bel luech che ai ne ova a ciasa, ei à lascé nostes beles valedes y  s’en é jus fora te Osttirol, Vorarlberg,  Oberösterreich y valch un é defin ruvé a Zakopane tla Polonia y tla Boemia y tla Moravia (Böhmen y Mähren).
Do la vera é trueps de chisc ruvés de revers y à messù  prié  bel  de giaté endò la zitadinanza  taliana che ei ne ova nia plu volù. Al é da ti rengrazié dantaldut ai Ingleisc, sce chesta jent che fova juda fora, à do la vera endò giaté  la zitadinanza  taliana. I americans y franzousc fova decontra de ti dé endò la  zitadinanza a chisc zitadins dl “Terz Reich”
Sen voléssen endò mete  la jent dant a n tel gran dilema,  chi che ne se damanassa nia  la zitadinanza dopla fossa pona desegur endò i „porciei de  ladins talians“ traditours y i autri fossa samben i bogn ladins todesc.
Volonse propi endò la porté tant inant, ne onse nia emparé zeche da la storia? Saveise cie trauma che chest é sté per duta nosta jent?  Ne à pa la  SVP encuei nia da se cruzié  de problems plu emportanc?
{xtypo_quote_right}Sen voléssen endò mete la jent dant a n tel gran dilema, chi che ne se damanassa nia la zitadinanza dopla fossa pona desegur endò i „porciei de ladins talians“ traditours y i autri fossa samben i bogn ladins todesc.{/xtypo_quote_right}Nos savon che i on te Südtirol  passa 15.000 persones che mess vive tla meseria, y che l 70 %  dles pensions paiedes fora, é anter   400 y 700 Euro al meis, canche chi che fej encuei la  politica giata paiamenc de 12.000 enfin 24 .000 Euro al meis, y doprò, canche ai lasca la politica giàtei pensions da  5.000-6.000 Euro al meis. Samben chisc mess se inventé zeche per giustifiché sie laour te consei provinzial.
Ma bonamenter é chest dut mé na manovra dla SVP per ti tegnì  brena a la man dreta todescia. Da d’aisciuda de chest ann, él veles comunales, y co che nos savon dant les veles pòn se aspeté de dut. Souravive con de tel pitles pensions é encuei l gran problem de nosta jent, no l giaté n dì o l auter ciamò na  ztadinanza dopla!
O miena pa poester chi dla SVP  che ai  giatessa ciamò na seconda y majera  pension da la Austria sce  ala vegnissa tant inant n di o l auter?
I son tl ‚Europa Unida, y tan dret y bel che al é sté a giaté l ann 2001  l Euro (ence sce i messon dì che dut é vegnù scialdi plu cer) che nes permet de jì encantourn te 25 stac dl‘ Europa zenza messei giamié nosta valuta che i on, tant bel y dret fòssel da giaté tost n pas europeich. I saron pona passa  350 milions de  persones, duc con l medem pas, chest speri  de podei ciamò vedei  te chisc  proscims agn,  sce i é ciamò la  fortuna  de vive, no de messei  tò chela dezijion de damané ciamò na zitadinanza, cossa che portarà endò a stritoc tles families.
Ma ie spere che ala ne ruve nia tant inant, i on pu audì les reazions da pert de personalités poltiches dla Austria, chestes é feter dutes contra chesta iniziativa, iniziativa defin fora dl temp y nia tl spirit dl’Europa. Cie fajessa pa l ‚Austria sce duc i zitadins europeics descendenc dl Kaiserreich Austria- Ungaria che viv te Europa vegnissa a Viena a volei l medem che la SVP vuel sen per i sudtiroleisc?


Georg Moroder, zitadin  de Urtijei

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

724 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Zitadinanza dopla: seconda opzion?"

Scrive n comentar