Ladin dolomitan sun les chertes

Oramai someiel che la Svp de Urtijei y la direzion dl istitut ladin MdR sie alignés sun una na minonga, tant che te na comunicazion dl grup Svp de Urtijei de chisc dis végnel trat ca la minonga dl diretour Leander Moroder.

Al ova dit te na intervista che l standard ladin ti Grijons, rumanc grijon, ne à jové a nia. Che tla Svizra ne é la situazion nia avisa chela él saurì da verifiché. L standard ladin, rumanc grijon desche al vegn clamé, vegn ensegné da ann a ann te deplù scoles y al é dal 2001 lingaz ofizial dl Cianton Grijon, na forma scrita nia plu da podei pensé demez.

N auter emplié dl istitut dr. Werner Pescosta à tizé do, scrivan sun la plata ladina dl „Corriere dell’Alto Adige“ (perdret dla Union Generela, promotoura dl standard scrit ladin) che al ladin dolomitan ti à enzaul l spiso (l aric a dì a la gherdeina) duc chi che mess l scrive o che l liej (sic!). Paroles de laut al Istitut samben da pert dl assessour Mussner.

N auter emplié dl istitut, Giovanni Mischì, autour dl dizionar ladin dla Val Badia, sostegnidour dl dolomitan, ne àn aladò de na sia intervista tla Usc di Ladins, nience informé che al esisteia  na comiscion tl istitut che laora (da 6 meisc!) sun „les dizions mescedoz“ da adoré tla cherta de identité.

Sun la chestion entervegn ence endò Ladins Dolomites, tres sie president, Albert Pizzinini, che dij: „Cie che al suzed ti ultims temps al intern dla SVP ladina lascia zenza paroles. La vera contra l Ladin Dolomitan te ac aministratifs mostra na vijion ultraconservativa y plena de contradizions. Tamben i todesc che i talians adora n lingaz scrit unifiché. Al é ence cler che l’aministrazion provinziala ne pò nia adoré tres does o trei variantes. L resultat de chest é che an ne ruva inant iniò; l ejempl é la cherta de identité per ladin, dert sacrosant di ladins. An vuel la dè fora te does variantes che mess per forza se limité a les valedes ladines.  Enscì resta i ladins da foradecà scluc fora. Na cherta de identité con la verscion ladina laprò deslarieda fora soura duta la region Trentin-Südtirol fossa n segn sterch de reconesciment di ladins. Volonse renunzié a chest per gauja dles vueies de valch esponent dla SVP ladina?“

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

900 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Ladin dolomitan sun les chertes"

Scrive n comentar