Université: spligazion de toponims

Tl semester da d’invern 2010/11 pieta la Repartizion Ladina dla Facolté de Scienzes dla Formazion dla Université Ledia da Bulsan de plu cursc opzionai, che pò vegnì frecuentés da enteressés desche “student ghest”.

Chest ann se daràn ju con la toponomastica. Toponims é vegnus dés canche les paroles fova ciamò apelatifs y definiva n post concretamenter p.ej. per gauja  dla conformazion dl terac, dla funzion y d’autres rejons. Trueps toponims é dutaorela clers, ma al en é ence trueps pro chi che an ne anterveid nia plu l significat. Lois Craffonara (foto), l reladour dl curs, daidarà pro la spligazion. Craffonara é dessegur una dles majeres autorités sun chest ciamp tla Ladinia y sourafora. Conescenzes fones de linguistica y savei storich é does condizions per podei splighé con na certa segurté l significat de toponims. Con abiné adum toponims pre-romans p.ej. tla Val Badia (Coz, Börz, Mantena, Mareo y e.i.), à Lois Craffonara p.ej. comprové che la valeda à messù ester abiteda ence dant la romanisazion. Al à ence dé spligazions – con duc i svilups linguistics tres i centenés – per toponims de raisc latina de chi che an ne capiva nia plu l significat, p.ej. Lech dlà Lè y Lech dlà Lunch a Badia: „dlà“ é la derivazion dal latin „angulare“=angolar/rechteckig y „lé“ dal latin „latus“=lerch, vuel dì „lech angolar lerch y lech angolar lunch“ („lé-lada“, ciala ence „Arslada“ = rovisc lada = roa lergia, toponim a Badia o la parola dutaorela viventa „se sladé“). Tl ladin onse encuei enluegia la parola „lerch“.

Toponomastica dles valedes ladines y ”proa reala” (Codesc 13024)
Curs tegnì dal dr. Lois Craffonara. Do na introduzion generala sun cie che toma dut sot a „proa reala“ y sun cie che an enten sot a „geografia lessicala“ y tant inant che una y/o l’autra pò giustifiché plulere o asseguré una na spligazion etimologica al post de n’autra, vegniràl fat na spazireda tres dutes les valedes ladines a chirì d’autri ejempli che se lascia plazé te chest cheder, desche Ric/Riz, Flés, Picolin, „Zirades“, Pastrogn, Pudres, Sotinglacia, Pignacia/Pignaza, Reciavà/Reciavè, Puntea, Puntives, Delba etc. etc., che ciafa (o pò ciafé) sun la basa dai criters nominés, spligazions etimologiches altamo plu segures, o enfinamai segures y (en pert) nueves. De gre en gre che an passarà da n ejempl al auter, vegniràl ence fat – aladò che al uega – conscidrazions de fonetica storica, letura y interpretazion de documenc y debatù sun chestions de metodologia.

L curs de 30 ores vegn tegnù tres de venders con chisc orars:
15 d’otober (14.00-18.00);
21 d’otober (14.00-18.00);
12 de november (14.00-18.00);
19 de november (14.00-17.00);
3 de dezember (14.00-17.00);
10 de dezember

(14.00-17.00); 17 de dezember (14.00-17.00); 14 de jené (14.00-17.00) y 21 de jené (14.00-17.00).

Per chi che volessa emparé ladin, végnel organisé da pert dl Zenter Linguistich dla Université de Bulsan doi cursc de ladin per nia-ladins (un a Persenon y un a Bulsan) . La varianta vegnirà chirida fora aladò dles iscrizions dedes ju.

Informazions emportantes: Les lezions dl curs de toponomastica y de un n curs de ladin vegnirà tegnudes a Persenon tla Facolté de Scienzes dla Formazion (streda Regensburg 16); l auter curs de ladin vegnirá tegnù a Bulsan tl Zenter Linguistich (str. Dante 9). Duc pò se scrive ite, al ne vegn nia damané la matura. Informazions plu menudes soura les condizions d’iscrizion é da giaté tl secretariat di studenc dla Facolté de Scienzes dla Formazion (0472/012200); i formulars pò ence vegnì desćiariés dal internet http://www.unibz.it/de/prospective/apply/nondegree/default.html.
Les informazions sun l curs de ladin dà l Zenter linguistich (0471-012400; language.centre@unibz.it).
Informazions plu avisa sun vigni curs pòn ciafé dal prof. Paul Videsott (paul.videsott@unibz.it). L ultim termin per se scrive ite è i 20 de setember 2010.

Ai maestri ti végnel reconesciù 15 ores dl curs dl dr. Lois Craffonara sciche formazion.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

792 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Université: spligazion de toponims"

Scrive n comentar