Al é propi benbebot rie da respeté la toponomastica originara. I talians se pera con piesc y con mans che al ne vegne nia tout demez les traduzions tolomeiches. Ma ence les autorités provinziales se fej ert a respeté i toponims originars sciche an pò vedei da n valgunes tofles che é gnudes metudes su nia dadie sun Börz, una da pert dla assoziazion turistica dla Val de Isarch y l’autra da pert dl ofize parcs naturai. Les does istituzions ruva enfinamai tant inant da crié toponims „ad hoc“.
Sun la tofla dla assoziazion turistica dla Val de Isarch sparesc i toponims ladins feter daldut: Börz y Pütia, i plu originars, ne é nia plu. Piec ciamò: al vegn crié na „Moi-Schlucht“ y n „Moi-Bach“ che ne vegn dant sun deguna cherta enfin a sen. Ala vegn reporteda enfinamai per talian sciche la gola di „Moi-bach“. La „Moi-Schlucht“ foss l inom nuef per les „Roes dl Maier“ y l raion dessot clamé Sorosses, bonamenter n toponim dret vedl, ajache al contegn la parola „ros“ per les roes de sablon y de laston de colour cuecen. Encuei adóren la parola „cuecen“ per „ros“ che à n auter significat de colour, ma vegn dutaorela dant te n valgunes paroles desche „rossié“. Les spligazions sun les tofles é trilinghes, ma empede l ladin él l ingleis.
L’ofize parcs naturai da Bulsan met do l mote ence man de crié toponims. A pert che la tofla é demé bilinga, stal scrit dantfora „Serighelamoos“. Chest toponim vegn reporté tles chertes dagnora sciche Sarighela o al vegn ence dit La Sarighela. Con la enjonta de „Moos“ (parü per todesch) inventeien sen n „Serighelamoos“.
1550 iadesc liet
Scrive n comentar a revert de "Toponims strabacés"