Les mendranzes che cresc

Welsh language boardSun l sfuei mensil furlan, „La Patrie dal Friul“, él da lieje tla ultima edizion de otober n editorial bendebot enteressant dl linguist catalan, Xavier Lamuela, sun n valgugn lingac de mendranza tla Europa. Al desbaujereia con zifres fosch sun blanch che lingac de mendranza é zaco „condanés“ a jì do ju o da ruvé tl cianton folcloristich. Na bona politica linguistica pò ouje l trend y enfinamai daidé a cresce les mendranzes sun sie teritore. Tla linguistica rejónen de „reversing language shift“ (rosedé/outé l arbandon linguistich).

Tla region autonoma di Paisc Bascs é p.ej. la cumpeida de bascofons avaneda tres la implementazion de na politica lingusitica dl 24%, da 419.000 dant da 15 agn a 557.600 dl 2006. Adum con i bascs te d’autres regions rùven enscì a damprò da 1 n milion de bascofons.
L medem vel per l walisian (galeis), confronté con l lingaz n. 1 sun l mond, l ingleis. Ence chilò él vegnù registré n aument conscidroul, da 508.098 che rejonova l lingaz galeis dl 1991 a 611.000 dl 2004.
Chest vel ence per de piceres mendranzes, sciche i ozitans tla Val d’Aran tla Catalugna/Spagna, che cumpeida apresciapuech 10.000 abitanc. De chisc rejonova dl 1991 l 60% ozitan, dl 2001 l 62,2%. Al ne é nia demé vegnù mantegnì, ma lesiermenter aumenté la percentuala de rejonadours de ozitan. Tles scoles elementares y mesanes dla Val de Aran végnel ensegné ozitan, lingaz veicolar, y damprovia végnel en plu ensegné catalan, spagnoul, franzeis y engleis, zenza perde perchel l lingaz originar. Sce an paredleia la cumpeida tla medema spana temporala te Südtirol, spo resulteiel pro i ladins demé n plu de 0,1% (dl 1991 4,36% y dl 2001 4,37%, dla popolazion totala). Tles valedes ladines se à la percentuala enfinamai arbassé ades te vigni comun.

Cie enténen pa sot a politica linguistica: dantaldut la doura dl lingaz te duc i ciamps dla vita locala (istituzions, scola, gliejia), na bona prejenza dl lingaz ti mass-media, n lingaz standard zenza se perde te folclorisms linguistics, formes de auto-aministrazion dl teritore (sciche tla Val d’Aran) y auter plu.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

686 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Les mendranzes che cresc"

Scrive n comentar