Ladins Dolomites: Co jì inant

En sabeda, ai 10.11.2012 él gnù tegnù l’Assemblea Generala de Ladins Dolomites a Selva te Gherdeina. Trueps i ghesc’ prejenc danter l auter i conseiers provinziai Luigi Chiocchetti dla Ual, Alessandro Urzì de Futuro e Libertà, Andreas Poeder dla Buergerunion, Martina Goller dla Lista Zivica Urtijei y Carlo Costa vizesecreter provinzial dl PD che à testemonié la bona colaborazion de Ladins Dolomites con les autres forzes politiches nia vedudes sciche aversars, ma sciche partners. Nani Pelegrini en raprejentanza di ladins da souramont à sotrissé la volonté de passé pro la provinzia de Bulsan.  Relatours dl domesdì é stés Carlo Willeit y Hans Heiss.

Carlo Willeit con sie referat dal titul: Quo Vadis Ladin? Condizions per souravive y condizions per vive a la per di autri; rejons culturales, sozio-economiches y politiches é ju ite tla situazion di ladins dijan che sceben che i ladins se declareia ciamò ladins en gran percentuala sciche gnù fora da la cumpeida, adòrei tres demanco l lingaz ladin, cis te Gherdeina. Sce na mendranza perd l lingaz pérdela ence sie ester mendranza. De gran emportanza é aladò de Carlo Willeit la unité danter i ladins tamben danter les valedes, ma ence al intern dla valeda. Al mancia les meises torones danter ladins per descore soura la situazion ladina. La cultura da soula ne cleca nia, al vuel ence ester la politica y la sozieté. Carlo Willeit dij che canche al ti é gnù tout a la region gran pert dles competenzes ne él nia gnù tout en consciderazion i ladins che almanco tla region podova ester plu unis. Les tendenzes de mandreta tla direzion de na anescion a l’Austria o de n stat lede de Sudtirol ti joe puech ai ladins dal moment che l’Europa é unida.

Hans Heiss con sie referat soura la situazion politica atuala dla Ladinia dal pont de veduda de n osservadour critich todesch de Suedtirol dij che i ladins vegn vedus da defora con envidia per cie che reverda les competenzes linguistiche y tamben con respet y amirazion. Les tendenzes politiches atuales é tla direzion de n maiour zentralism y nazionalism. L’Europa é zentralistica y la Banca Zentrala Europea à na gran influenza sun i governs nazionai. Al é i marcés finanziars che à portè a chesta politica dl sparagn. Ence te Sudtirol s’àl mudé l vent. L scandal dla SEL à metù en grandiscima dificolté l sistem zentralistich de Bulsan y l’autorité de Bulsan. Chest deura prospetives nueves tla politica locala ence sce te chisc caji davagna dagnora i partis de mandreta o chi de protesta. Hans Heiss envieia da ne tomé nia ite sciche Ladins Dolomites te n populism saurì, ma de laoré fora n program per l davegnì di ladins. Na atenzion particolara merita la cultura che dess endere gnì esporteda y fata conesce ence ai autri. Hans Heiss ti assegureia l sostegn di Verc a Ladins Dolomites.

La parola passa a d’Albert Pizzinini che porta dant en curt l’ativitè dl moviment de chest ann y les prospetives per l davegnì. Albert Pizzinini à cunté su sciche an à messù tré fora les grifes per se defene dai tentatifs dla SVP de porté ite n sistem lital che la avantajeie sciche l mandat plen o la metoda d’Hondt. Chilò ti vàl i complimenc al vizepresident Lukas Plancker che tla Comiscion sun la lege litala à argomentè tant ben che la SVP ti l’à deda su da mudé la lege litala. Chest ti vegn ence reconesciù a Plancker dai conseiers provinziai prejenc.

L partì Ladins Dolomites à sciche obietif chel de portè la jent a s’en sté damiec, te chest veres vàl ence encadré l sostegn de Ladins Dolomites a l’iniziativa contra l lech de Frataces o al Comité SOS Elettrosmog che se bat contra l ajiament da ones eletromagnetiches. L statut de autonomia dess gnì mudé per paridlé i ladins ai autri grups linguistics; mudeda déssel ence gnì la lege urbanistica per ti gnì plu dlongia a les esigenzes dles valedes ladines y combate la speculazion edilizia. N conzet de turism con vijions per l davegnì dess ence gnì laoré fora. Na modifica dl proporz per permete ai ladins de fé pera ence per les stieres resservedes ai todesc y talians portessa a na mioura sconanza di Ladins. La mancianza de posc’ de laour cualifichés tles valedes ladines é n auter problem da afronté, an podess per mete man porté tles valedes ladines cheles istituzions che à senta a Bulsan sciche la intendenza ladina. N certl lital per i ladins sun l model fascian per i ladins é n’autra ghiranza.

La parola ti é spo gnuda sourandeda a Lukas Plancker che rejona dl esperiment de coalizion con la SVP a Selva che podessa ester ence n model per l davegnì te Suedtirol olàche la SVP perdarà la maioranza assoluta. Milva Mussner assessoura al comun de Selva dij che nia demé i Ladins Dolomites é cherdés de tegnì adum te Jonta ma ence l partner SVP.

Albert Pizzinini à tout a la fin la parola per damané a l’assemblea la cooptazion de Hubert Dalponte, bele president dla assoziazion turistica y agn alalongia conseier de Comun a Corvara y al ciantautour ladin Jan Daniel Granruaz tl diretif de Ladins Dolomites. La Assemblea aproa a l’unanimité. Hubert Dalponte tol la parola, dijan de avei na gran ligreza de podei colaboré a la gauja ladina.

An é spo passés ai intervenc dl publich olàche al é gnù danter l auter sostegnù de tré danuef su la chestion dles paroles de acusa dl assessour Mussner ti confronc dla Usc di Ladins.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(3)

1005 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Ladins Dolomites: Co jì inant"

Scrive n comentar