Generela y Freiheitliche

Senteda FreiheitlicheDo la enconteda con l sourastant dl PD, é les encontedes con i partis da pert dla Union Generela di Ladins dles Dolomites (UGLD) juda inant en sabeda, ai 14 de november, te ciasa de comun a Al Plan. La presidenta dla Generela Elsa Zardini y l vize Marco Pizzinini se à senté adum con raprejentanc di Freiheitlichen (Liberai), che à tout pert con sie sourastant Pius Leitner.

Plu inant fòvel laprò l aconsiadour provinzial Roland Thinkhauser y i doi raprejentanc ladins Lois Taibon y Lori Senoner.A la enconteda à tout pert ence Siro Bigontina, sourastant dl comité referendar da Souramont, l comandant di Scizeri de La Pli Silvester Ellecosta, raprejentanc dl partì Ladins Dolomites (LD) y deplù joegn. Al é vegnù rejoné de referendum, dles desfarenzies de minonga ladines, de Euroregion Tirol y de n stat lede. Al dova ester n barat de minonghes, olàche la Generela ova l’intenzion de audì en pruma persona la posizion di Freiheitlichen en cont dl referendum y di ladins. Do l salut de Lois Taibon, à Marco Pizzinini splighé che chestes edemes végnel rejoné truep de murs (Berlin), ma che danter l Tirol, y dantadut tla Ladinia él ćiamò murs stersc, dantadut delà da la seida dla region Trentin-Südtirol. Elza Zardini é juda ite sun la situazion di ladins da Souramont, spligan che Souramont à patì na italianisazion sterscia y é metù a confront con de gran problems de identité. „I ne on nia storia, cultura y identité te nosta region“, à dit la presidenta dla Generela, che à enjonté sciche al vegn rejoné truep de Euroregions, ma che Souramont manacia da ruvé pro na Euroregion metuda adum da Venet, Friul, Croazia y Slovenia, olàche al é dantadut na cultura outa devers l mer.

Storia movimenteda t’Ampez
Siro Bigontina, sciche sourastant dl comité referendar da Souramont, à tout la ocajion da ti mete dant ai Freiheitlichen la situazion delà dal confin dla region Trentin-Südtirol, con dutes les dificoltés coliedes da vive la identité ladina. Bigontina à conté su n valgunes fusties dezijives dla storia da Souramont, metan man da la despartizion dl 1923, jian inant con la opzion dl 1939, a chela che ence Souramont à messù tó pert, con dutes sies conseguenzes, spo la despartizion da la diozeja de Bulsan-Persenon dl 1964 y nia da desmentié les Olimpiades, che ti à dè na sburla dezijiva a la desvenuda dl teritore. Bigontina n’à nia lascé fora da sotrissé l gran resultat arjont tl referendum dl 2007, spligan che l troi é dutaorela ert, ma che al é gran creta te n resultat positif. Bigontina s’à damanè dai Freiheitlichen sostegn te chesta chestion.

„Da canche al é Mussner végnel rejoné scialdi puech di ladins!“
Pius Leitner à splighé che i Freiheitlichen ova dl 2007 sostegnì l referendum da Souramunt, „deache al é storicamënter dret“. Te na tera de mendranzes sciche Südtirol méssel enće vegnì sconé i ladins, él ju inant l sourastant, spligan ence che l mond ladin é n pue dalonc per l mond todesch: „L mond todesch à debujegn da audì na posizion unida da pert di ladins. Enfin a che al é minonghes desvalives, él rie da valuté ciuna che mess vegnì sostegnuda“, à dit Leitner, aferman che enfin a che Carlo Willeit fova te consei provinzial, vegnìvel plu gonot rejoné de problematiches ladines. „Da canche al é Mussner, végnel rejoné scialdi te jonta, te consei végnen alsavei puech.“ La desfarenzia tla posizion ladina é vegnuda a lum dret cler tla afermazion de Lori Senoner, che à splighé che te Gherdeina n’él tant che degun enteres che Souramunt vegne pro la region Trentin-Südtirol. Ocajion per Elsa Zardini da ti dé esprescion a les dificoltés che an à dantadut te Gherdeina.

Interogazion y les Euroregions
„Empò à Leitner empermetù che al fajarà ti proscims dis na interogazion a la jonta provinziala, olàche al damanarà plu avisa cie che al é vegnù fat da pert de Südtirol per la chestion dl referendum.
La Generela s’à damanè dai Freiheitlichen da sostegnì Souramont canche la chestion vegnirà trateda te consei provinzial, ma ence che al vegne fat propostes da pert dla Lia di Comuns Ladins, per che Souramont posse ester pert dla Euroregion Tirol. En cont dles Euroregions à Leitner splighé che ala se trata de na cossa dret puech clera, de na „nebulousa“. Leitner à tout l’ocajiun per splighé ence la posizion di Freiheitlichen per cie che reverda la reunificazion dl Tirol. Sce Südtirol ruvessa endò pro Österreich, fòssel te chest stat na mendranza taliana. Perchel é l travert di Freiheitlichen n stat lede (Freistaat) a chel che Souramont podessa tamben tò pert.

L daz sun i joufs
Franz Fiung de Ladins Dolomites à anunzié la problematica dl daz sun i joufs, che – enscì la posizion de Ladins Dolomites – sarà na despartizion souraprò per la populazion ladina. Fiung s’à damané na esenzion per i ladins. Leitner à tout l’ocajion per zité n articul dl foliet Alto Adige, olàche l vizepresident dla jonta provinziala Hans Berger dij enstes che l daz sarà na venta per l tacuin, ma che al ne portarà nia pro a n smendriment dl trafich. Lori Senoner à enjonté: „Tl davegnì saràl ence n’autra problematica: i extracomunitars te Südtirol, che supereia oramai dl dopl la popolazion ladina.“

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

919 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Generela y Freiheitliche"

Scrive n comentar