Economia, scola, toponomastica

L president de Ladins Dolomites (LD),  Albert Pizzinini, à porté dant dampertfora les ativités dl moviment dejoutes tl ultim ann.

Al à sotrissé l’emportanza de n moviment politich autonom, pro l’enduneda generala dl partì en sabeda, ai 23 de otober, tla Ciasa dla Cultura a Urtijei.  I ladins é dutaorela ciamò massa tles mans de autri patrons politics.

Ai se lascia arvene y ne é nia bogn de se gestì enstesc. Pizzinini à dit che al é fondamental de avei na forza automa per arjonje n maiour peis.

Chilò àl sotrissè l’emportanza dla Lia di Comuns sciche organ aministratif di ladins y no sciche istituzion a strit con la Generela. Per cie che reverda la scola se damana Albert Pizzinini che les scoles ladines vegne potenziedes y nia smendrides. La logica che dess gnì adoreda pro la scola ladina ne é nia la medema che pò vegnì adoreda pro les scoles di autri grups linguistics. Pizzinini à ence trat ca l problem di trueps ensegnanc precars, belau en maioranza tles scoles ladines, che ne à entratant n iade degunes prospetives. Messei se senté endò ju do i banc de scola do agn de esperienza ne dess nia ester l troi.
Tl setour aministratif arata Ladins Dolomites che l’indenité de trilinguism dessessa finalmenter ence gnì deslargeda fora al personal ladin che laora foradecà. Sciche spron per emparé l ladin podessa chesta indenité ence gnì deslargeda fora al personal nia ladin che à la puscion dl zertificat de trilinguism.
Pizzinini à rejoné plu inant dla toponomastica olàche i ladins mess ence podei dì la sia, dl svilup economich che ne dess nia passé tres la contraposizion, ma tres la colaborazion anter les categories economiches y dla sconanza dla contreda sciche element de creazion de valour. Per cie che reverda les infrastrutures dij Pizzinini che al ne é nia meso che i ne son nia bogn da mete al segur l Jouf de Frera che dess podei resté davert dutalann. Pizzinini se aoda ence che l asfalt che vegn adoré sun les stredes da mont side de na mioura cualité y che al ne side nia vigni ann l problem dles stredes plenes de bujes, apeina che al vegn taren.
Carlo Willeit é gnù premié con la presidenza de onour de Ladins Dolomites. Hubert Comploj, moderadour dl domesdì, à sotrissè les gran bries de Carlo Willeit a sconanza dla mendranza ladina. La parola é spo passeda al dotour Lois Craffonara che à sotrissé te sia relazion l’emportanza de n lingaz unitar scrit sciche strument dassen de uega per ti dé plu forza a la na mendranza. N lingaz unitar ne é nia n pericul per i idioms de val, ma n strument per i renforzé. L publich à aprijé dassen l entervent de Lois Craffonara, na persona con de gran competenzes tla linguistica ladina. Trueps complimenc ti é jus ence a Isabell Mussner che à scrit la pruma dissertazion tl ladin dolomitan. La parola à spo tout l  vizepresident Lukas Plancker che à prejenté na proposta de percurs per mudazions legislatives che conduje i ladins a d’avei de maiours derc. Plancker à sotrissé l’emportanza de na raprejentanza politica autonoma ladina sterscia sciche strument nezesciar per arjonje efetivamenter chest maiour reconesciment di ladins.
Hubert Comploj ti à spò dè la parola ai ghesc‘ politics prejenc. Andreas Poeder dla “ Union fuer Sudtirol“ à sotrissé l’emportanza de na raprejentanza politica autonoma ladina garantida. El à empermetù de sostegnì i ladins vigni outa che al và debujegn. Antonio Frena, secreter dl PD da Balsan, à sotrissè sciche i parlamentars dl PD a Roma conesc dret ben la situazion di Ladins y laorarà a sostegn dla mendranza ladina che ne dess nia ester subalterna a la mendranza todescia, ma dess gnì reconesciuda sciche mendranza autonoma. La parola à ence tout Hans Rieder dla Lista Zivica de Ahrntal che à sotrissé con plajei sciche a Ladins Dolomites ti stàl dret a cuer l prinzip de sussidiarieté. Democrazia direta é l strument per lascé che al sie l zitadin à podei tò les dezijions che l reverda plu da dlongia. L’assemblea plenara à aprové a l’unanimité la nomina de Luis Stuffer sciche member dl diretif da pert dl president y na mudazion dl statut dl partì che veid dantfora che l vizepresident vegne nominé adum al president y che al side member de dert dl diretif. L domesdì é ju inant con la discuscion y n pice renfresch.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(2)

688 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Economia, scola, toponomastica"

Scrive n comentar