Chirí soluzions interladines

Pruma plata dl sit: http://www.spell-termles.ladinia.net/ld/ladinstandard.html,

Tl comunicat stampa publiché ai 23 de agost sun l “Dolomiten” respon l diretour dl Istitut ladin “ Micurà de Rü”, Leander Moroder, a les critiches levedes su da plu pertes en cont dla cherta d’identité ladina aproveda da la provinzia de BZ aldò de na consulenza dl Istitut.

de Erwin Valentini

Ajache i é abù l onour de vegnì zité, zenza vegnì nominé diretamenter, a sostegn dla dezijion dl Istitut – con chela che i ne son dldut nia a una – , volessi sclarì doi o trei ponc.

Te mia prejentazion dl “Dizionar dl Ladin standard” sotrisseii che l ladin adoré ilò y autró é n prototip o n model de lingaz scrit unitar. N prototip é per definizion na proposta che à debujegn de vegnì proveda fora y valideda tres la pratica dl scrive; demé l’adoranza sistematica te vigni ciamp dla comunicazion scrita pò dé ca indicazions cleres tant inant che les regoles dl model funzioneia y vegn azetedes da la jent. Te na tel sperimentazion ne dess samben les regoles nia vegnì conscidredes sciche normes stares ma sciche propostes, che pò vegnì ampliedes, mioredes y samben ence comededes ma respetan i criteres generai dl Ladin standard laorés fora da H. Schmid. L Ladin dolomitan o standard é n sistem comples y, almanco idealmenter, coerent olà che dut taca adum. Cie che an ne pò nia fé é se chirì fora cie che scusa y baraté fora cie che ne scusa nia, zenza tegnì cont dla fazion che de tel mudamenc pò avei sun l model; na tel “revijion” ad hoc desdrujessa l Ladin standard.

Che i raprejentanc dl Istitut Micurà de Rü sie plutost alergics a les critiches savonse bele da n pez. Che l Consei d’istitut ne à degun linguist daite é n fat y propi perchel jìssel debujegn de n consei linguistich che l deide tles dezijions linguistiches che giata dapò fazion legala ti decrec dla jonta provinziala de BZ.I volesse recordé che l ladin unifiché, unfat coche al ciala fora concretamenter, dess ester dantaldut n “lingaz tet” che posse vegnì azeté da duc i ladins y te duta la Ladinia. L diretour dl Istitut Micurà de Rü preten che l lingaz adoré tla cherta d’identité proponuda da sie Istitut ne é nia na forma “gher-badiota” ma é defin valiva al  ladin dolomitan (standard) che pò vegnì azeteda da duc. Ma propi les polemiches levedes su entourn chesta soluzion “ad hoc” desmostra che ala ne vegn nia azeteda da duc. L defet prinzipal de chesta dezijion “sovrana” é de jì contra i sforc de unificazion linguistica dles valedes ladines sclujan fora – endò n iade – i ladins de Fascia y de Souramont. L comportament dl Istitut de San Martin é la negazion de duc si fins statutars y ence de sies ativités enchin l ann 2002 (ciala p.ej l projet SPELL metù a jì y finanzié dal Istitut Micurà de Rü en colaborazion con l Istitut Majon di Fascegn, l IPL y la Union Generela Ladins). Mìnei veramenter i raprejentanc dl Istitut Micurà de Rü che sie “standard” y la maniera coche al é vegnù metù adum (degugn ne sà aldò de ciugn criteres) posse vegnì azeté dai ladins de Fascia, Fodom y Ampez?

L diretour dl Istitut Micurà de Rü ti tira dant a chi che à critiché sun i media sia forma de cherta d’identité de laoré “a dann dla rujneda”. Chilò méssen veramenter se damané chi che laora a dann dl lingaz ladin: chi che chier la colaborazion y soluzions interladines o chi che se enteresseia demé a sie velin y preten magari che sies dezijions vegne toutes su da duc i autri ladins, ence fora di confins de Südtirol?

Ciamò n ultim pont. Che i raprejentanc dl Istitut Micurà de Rü sie plutost alergics a les critiches savonse bele da n pez. Che l Consei d’istitut ne à degun linguist daite é n fat y propi perchel jìssel debujegn de n consei linguistich che l deide tles dezijions linguistiches che giata dapò fazion legala ti decrec dla jonta provinziala de BZ. Les chestions giuridiches en cont dl’adoranza dl lingaz é dessegur de competenza dles istanzes politiches, chest vel tamben per l ladin che per la ortografia todescia. Perchel pò Alexander von Humboldt (lascion da pert sce al é un dl Istitut o no) ence avei rejon canche al dij che la linguistica é na cossa massa sceria per ti la lascé demé ai linguisc’, ma i savon che les autorités todesces, austriaches y svizeres à adoté la grafia todescia nueva do avei damané la colaborazion de praticamener duc i istituc de germanistica di paisc enteressés. L Istitut Micurà de Rü essa demé da davagné, sce al damanassa valch iade la minonga di linguisc’ y ne ti jissa nia demé do a les ghiranzes politiches-ideologiches de una na pert dla popolazion ladina.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

1137 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Chirí soluzions interladines"

Scrive n comentar