70 agn: medret ne ascone nia via i fins politics

L jouf dl Sela fej dutaorela da termul anter les valedes ladines.

Dant 70 agn se ova i ladins enconté sun l Jouf de Sela per protesté contra la despartizion y per damané l’integrazion de dutes les valedes ladines tla provinzia de Bulsan. L govern dla Talia democratica ova souratout i confins provinziai metus su dal fascism zenza damané la jent y zenza tegnì dla storia. Perempò sperova laouta i ativisć y gran idealisć ladins, Sisto Ghedina y Guido Iori, de podei arjonje valch mudazion sce ai fossa stés bogn de mobilisé la popolazion de dutes les valedes per la reunificazion dla Ladinia. Ma la ousc de passa treimile ladins abinés sun l Jouf de Sela – na fola de jent ezezionala sce an tegn cont dla mobilité de laouta – ne à joé a nia, l “sacro egoismo” di gragn dla politica – locala, nazionala y internazionala – ova d’autri interesc y i confins interladins é restés fin encuei olache ai fova vegnus metus su da Mussolini.

16/07/2016 – 17/07/2016
Union Generela di Ladins dla Dolomites

FESTA LADINA – 70 AGN DA LA GRAN ENCONTEDA DI LADINS SUN JOUF DE SELA, 16. – 17.07.2016

La gran enconteda dl 1946 é steda de chest vers n faliment, ma al é ence sé l prum iade che la popolazion ladina à tout coscienza de sia situazion y à manifesté en massa la volonté de resté adum te Südtirol. Chest fat merita de vegnì recordé y festejé ence do 70 agn ciuldì che les ghiranzes de laouta é atuales ence aldidancuei. L Statut de Autonomia dl Trentin-Südtirol dl 1948 y spo dl 1972 ti à conzedù a na pert i ladins n valgugn derc ma al à ence codifiché giuridicamenter la despartizion, la desunité y la desvalivanza anter i ladins dles Dolomites. La Union Generela di Ladins sotrisseia chest fat te sia “Declarazion en cont dla revijion dl Statut dla Region Trentin-Südtirol” y ghira con rejon n tratament giuiridich unitar y valif per la mendranza  ladina  entiera. L’unité politica y culturala é n bujegn fondamental dla popolazion ladina; chesta fova la ghiranza dla gran enconteda dl 1946 y chesta dess ester ence la ghiranza prinzipala dla enconteda dl 2016.
Al é de se aspeté che les autorités politiches enviedes a la encoteda contarà su y laudarà dut cie che i ladins a arjont te chisc 70 agn: raprejentanza politica, istituzions culturales y scoles ladines, adoranza dl ladin tles aministrazions. Chest ne é nia puech ma al vel demé per na pert di ladins. I ladins ne pò nia se contenté de provedimenc parziai y desvalifs, ai à debujegn de na soluzion globala y unitara che vel per duta la popolazion dla Ladinia. Y i messon ence mete averda che la enconteda ne vegne nia veduda y nuzeda sciche na “festa” plu o manco folcloristica, magari da reclamisé sun l marcé turistich. Les bandieres, l guant da zacan, les mujighes auda pro na tel manifestazion, ma ales ne dess nia ascone i fins politics dla encoteda: l’unité dla Ladinia. La volonté de unité dess ester l messaje che la Festa ladina ti ortia tamben ai ladins enstesc che a les autorités politiches de Bulsan, Trent, Belluno, Roma y dl’Europa.
Chest é cie che ie me aode da la enconteda sun l Jouf de Sela.
Erwin Valentini
La Marmoleda messessa ester perdret l termul sciche na ciantia ladina conesciuda dij: ""Olàche la Marmolada col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom ... ilò él nostes ciases ...". Sun la foto oduda dal jouf dl Sela.

La Marmoleda messessa ester perdret l termul sciche na ciantia ladina conesciuda dij: „“Olàche la Marmolada col cef da neif sunsom y l Pelf y la Ciuita fej segn a dut Fodom … ilò él nostes ciases …“. Sun la foto oduda dal jouf dl Sela.

Devers l jouf dl Sela, un di plu biei luesc tles Dolomites.

Devers l jouf dl Sela, un di plu biei luesc tla Ladinia.

 

Al me plej(2)Al ne me plej nia(0)

2055 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "70 agn: medret ne ascone nia via i fins politics"

Scrive n comentar