La sconanza aldò dla Convenzion di 33

Edith Ploner (SVP) y Christoph Perathoner (SVP) é gnus nominés da la SVP desche raprejentanc ladins tla Convenzion di 33 che dess enjigné ca na proposta de reforma dl statut de autonomia te n ann.

Do n valgunes reunions olache al é vegnù traté dantaldut de chestions prozedurales à la Convenzion di 33 metù man i laours sun i contegnus. Sot l titul general “Poscibeltés dl’Autonomia” se àla dé ju ai 2 de messel con l tema “Funzion istituzionala y davegnì dla Region”. Dess la Region Trentin-Südtirol vegnì touta ju y sostituida con valch d’auter, p.ej. da na Euregio, o déssela vegnì mantegnuda inant sciche cornisc de cooperazion anter les does provinzies autonomes? Chestes fova les chestions prinzipales sun meisa dla pruma reunion. La seconda reunion, ai 8 de messel, fova dedicheda al tema general “Sconanza dles mendranzes”; l proporz y la declarazion de partegnenza linguistica, l ensegnament tl lingaz dla oma y l multilinguism é vegnus debatus sciche i punc zentrai dla politica de sconanza te Südirol. Les toutes de posizion é stedes truepes ma puech originales; ales respidlova essenzialmenter les posizions conesciudes di partic y di grups d’enteres raprejentés tla Convenzion.

Sce an liej i protocoi dles sentedes, cie che dà al uedl é dantaldut l’assenza – samben “giustificheda” – di membri ladins dla Convenzion di 33: Edith Ploner y Christoph Perathoner. Pro la pruma reunion manciòvel E. Ploner, pro la seconda tramidoi; tl protocol dla pruma reunion ne él deguna fustia de n contribut de Ch. Perathoner. Nosc raprejentanc arà ben abù d’autres cosses da fé ma empò pòn se damané ciuldì che i ladins se lascia tant puech vedei y audì tla Convenzion. Les conseguenzes é a vigni moda pesoces: sce i ladins enstesc ne tol nia pert ativamenter ai laours dla Convenzion él normal che si enteresc vegn strabacés o lascés sun na pert. Y al ne é nia da se fé demarevueia sce i ladins vegn dinrer nominés ti protocoi dla Convenzion di 33.
Les chestions tratedes à samben na importanza fondametala per l davegnì de duta la popolazion de Südtirol, ma la mendranza ladina à bujegns en pert desvalifs y spezifics, cie che vegn daldut ignoré dai grups de maioranza. Nosc vejins todesc y talians desmentia gen che i ladins é l’unica comunité linguistica che à veramenter debujegn de na sconanza sterscia per podei souravive; ma per ei é i ladins – la storia l à mostré n grumon de iadesc – na entité secondara y sies ghiranzes vegn vedudes al plu sciche na enjonta y valch outa na vertola per giustifiché les ghiranzes de sies comunités. Doi ejempli: la Region y la scola.

La Region Trentin-Südtirol pò ester per i todesc y i talians na istituzion da tò ju, o reformé, o sostituì con valch d’auter, p.ej. na Euregio, per i ladins àla indere na funzion desferenta: ala é la soula strutura che unesc a livel istituzional i ladins de Südtirol con chi del Trentin. Tò ju la Region volessa dì slargé fora ciamò deplù l fossel istituzional che despartesc encuei la Ladinia; chest aspet vegn daldut ignoré ti protocoi dla Convenzion. Per cie che reverda la scola é duc a una che l ensegnament dess vegnì tegnù tl lingaz dla oma; i talians ghira emplù scoles plurilinguales dlongia cheles talianes y todesces. Y la scola ladina? Nia da spié; ti protocoi ne végnel iniò dant che al é ence scoles ladines con sies spezifizités y siei bujegns particolars.
Tles sentedes dla Convenzion di 33 él vegnù rejoné en pert con pascion de bilinguism y dl’importanza dl lingaz dla oma te scola, tla aministrazion, tla vita da vigni di; la parola ‘trilinguism’ pérel che ne sie nia conesciuda, no tla discuscion generala y ciamò demanco tla pratica. Ma él da s’en fé demarevueia dal moment che i ladins se stenta tant a defene siei enteresc tl cheder dla reforma dl Statut de Autonomia.

Erwin Valentini

Al me plej(4)Al ne me plej nia(2)

2900 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "La sconanza aldò dla Convenzion di 33"

Scrive n comentar