Les valedes ladines se desven

Abitazions da veneTles valedes ladines végnel  fat su y venù fora ciases te na mesura che fej festide. Nia demé  i gran nucles turistics de Anpezo, Alta Badia, Gherdeina y Fascia é tochés da chest fenomen, ma tres deplù tamben i paisc ratés turisticamenter manco svilupés sciche la pert bassa dla Val Badia. „Una casa in montagna“ é l some de trueps talians y tres deplù se ejaudesc chest dejidere. La jent dl post ne pò nia dagnora se empermete les ciases fates su da dites privates o ne les vuel nia, ajache ales é gonot de metradura taieda pro a vegnì venudes a jent da foradecà sciche ciasa de vacanzes.

 

Sen rùvel da l’Alta Badia l scrai do leges fabricales plu restritives y n plan regoladour a mesura dl teritore che scone l vert. Sun i prospec turistics végnel dutaorela ciamò rafiguré dlonch les ciases enfornides de ciofs y les majons vedles, l vert y na natura sana enton entournvia, n cheder enzaridoul turisticamenter, depierpul che la realté ciala fora autramenter. I paurs, p.ej. a Corvara, é a les ultimes, i pres da mont cresc ite y i tablés y les tiejes toma adum. Al é bele na marevueia che an ciafia ciamò da sié i pres entourn paisc. Sen finalmenter vuel les aministrazions comunales deberieda con l’assoziazion turistica dl’Alta Badia mete na arferadura a chest prozes che cioda da mete en pericul l turism enstes. Paisc con massa truepes secondes ciases, la majera pert dl ann vuetes, con liscios scluc y zenza vita, ne fej nia na bona imprescion y dereneia l turism.

Cie che an ciafia da compré pòn vedei  tres n clich scempl te internet, p.ej. sun l sit http://www.agenziaedelweiss.it/, na agentura tla Val Badia, olàche an ciafa ofertes da compré ciasa dant l Istitut Ladin Micurà de Rü, te n gran comples de abitazions fat su da la dita Bioc-Bau Costruzions.
Les percentuales de secondes ciases cresc dlon cherscian. Aladò de n stude de Legambiente dl 2009 él:
a Cortina d’Ampez 2.471 ciases de jent dl post envers a 3.957 de „ciases freides“ (l 61,56%);
a Corvara 290 abitazions de vacanza ( (39,40%) envers a 446 de jent dl post;
a Badia él 801 secondes ciases (l45,77%)  envers a 949 abitazions de jent dl post;
a San Martin de Tor 160 secondes ciases (l23,85%) envers a 511 de jent dl post;
te Mareo 497 (37,06%) envers a 844 ciases de jent dl post;
a La Val 68 (16,55%) envers a 343 de jent dl post;
a Urtijei 600 (27,5%) envers a 1602 ciases de jent dl post
a Santa Cristina 410 (39,50%) envers a 628 de jent dl post;
a Selva 494 (36,84%) envers a 847 de jent dl post.
Te Fascia arjonj les percentuales dlonch soura l 50%:
Moena 1.471 secondes ciases (58,47) envers a 1.045 de jent dl post;
a Cianacei 1.291 (65,67%) envers a 675 de jent dl post;
a Vich de Fascia 611 (61,65%) envers a 380 de jent dl post;
a Poza de Fascia 1.385 (68,03%) envers a 651 ciases de jent dl post;
a Mazin 1.059 secondes ciases (85,61%) envers a 178 de jent dl post;
a Soraga 318 secondes ciases (57,92%) envers a 231 de jent dl post.
Chestes zifres  ne é samben nia assolutes (ales ne tol nia en conscidrazion la grandeza dles abitazions), ma ales mostra a poura nia su la tendenza de desvenuda.

http://www.legambiente.eu/documenti/2009/0521_dossiervari/dossierAlpi_secondeCase.pdf

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

818 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Les valedes ladines se desven"

Scrive n comentar