Scola ladina: 50% demanco

L plan de repartizion dles scoles a livel de Sudtirol à soscedé de gran discuscions, cis tl mond dla scola taliana y todescia, depierpul che te Gherdeina y te Badia él sté bendebot chiet sciche al ne suzedessa nia.

Duc se aoda o rata de ester te de bones mans con l assessour a la scola y cultura ladina. Depierpul ciàlela fora a Bulsan ben cotant autramenter tles sentedes de jonta. L PD se proa da mantegnì les direzions tles scoles talianes, l’assessoura Kasslatter Mur se batova per cheles todesces. Y cie fajova pa nost assessour. Do la rata nia! Da 4 direzions che al é, en él gnù tout demez 2! L 50% demanco. Na scola prestijousa sciche la Scola d’Ert Cadema a Urtijei, conesciuda soura les valedes ladines fora, perd sia direzion y vegn acorpeda adum a la scola profescionala y al ITC te una na direzion. Chest ti tol prestije y emportanza a les scoles ladines y desmostra ciamò n iade tant debli che i ladins é politicamenter. Sce l assessour talian y chel todesch essa perdù l 50% dles direzions fòssel dessegur sauteda su la popolazsion y ai essa messù fé l cufer! Per cie che reverda spo l ITC a Urtijei se tràtel de na scola che cresc con sies trei direzions IGEA, Turism y IGEA sport. Per na scola che cresc vuelel ence ester les ressourses che uega. Al ne cleca nia garantì les ressourses dl ann dant, ma al vuel ester na enjonta de ressourses per podei pité na oferta formativa completa y mesureda pro con 15 classes despartides. La vertola dla mancianza de ressourses ne pòn nience tré ca, ajache per d’autres istituzions formatives él encandenò ressourses assé!
Chisc i fac che dess gnì mudés y chilò se damana la popolazion ladina che l assessour se desceide y bate n iade i pugns sun meisa per fé avalei les rejones ladines, adoran duc i strumenc politics, ence chi de ne sostegnì nia la maioranza SVP, sce al ne ti vegn nia dé cie che al se ghira.
Chilò ne vàla nia plu de proes de forza o de confront politich, ma dla scola ladina. Dit chest vàl debujegn de analisé les gaujes de tant de debleza politica. Emprumadedut é chestes da chirì tl fat che l post de assessour ladin é demé garantì, sce al vegn lité 2 ladins tl consei provinzial. Enscì ne éla nia atualmenter y l assessour ladin depen da la maioranza todescia y vegn demé cherdé a fé pert dla jonta, sce al ne sceca nia demassa.  En plu él da dì che tl caje de Florian Mussner végnel 2/3 de sies oujes da la popolazion todescia, popolazion che al mess raprejenté politicamenter y che do la rata raprejenteiel ben, sce an pensa che da les ultimes lites provinziales àl davagné oujes permez dantaldut anter la popolazion todescia. La chestion scola é endere l ejempl cie che al se porta da gnì raprejentés dai autri, n priesc massa aut che ne pò nia gnì azeté. La scola ladina dess gnì defenuda y valoriseda.

 

Albert Pizzinini, president de Ladins Dolomites (LD)

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

648 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Scola ladina: 50% demanco"

Scrive n comentar