Memorandum dess ester n signal sterch

L Sela/Meisules da La Ila demez

Al é passé plu de doi meisc da canche al é vegnù davert sun l sit www.noeles.info la recoiuda de firmes per l Memorandum ladin. Cie él pa vegnù arjont y co vàla pa sen inant?

Dampruma volessi ti dì n bel gran dilan a duc chi che à sotescrit; con sie firma ti ài dé  plu forza a les ghiranzes dla mendranza ladina contegnudes tl Memorandum. Fina sen à sotescrit 194 persones; pueces o truepes? Rie da dì: per n valgugn se trataràl de n got mez plen, per d’autri de n got mez vuet. Plu enteressant é, me pérel, de vedei chi che à sotescrit y dantaldut chi che ne à nia sotescrit.  La maiour pert de chi che à sotescrit é dla Val Badia, dolarata puec de Gherdeina. L fat che i autours dl Memorandum é badioc pò splighé en pert chesta desferenzia. N’autra rejon pò ester che la coscienza ladina é plu sota tla Val Badia che te Gherdeina.
Da la Val de Fascia ne él ruvé feter degunes firmes y chest fej n puech demarevueia ence sce i savon che i fascians se bat per siei derc tl cheder
dl’autonomia dl Trentin. L Memorandum é focalisé sun i problems di ladins de Südtirol, peremò pòrtel dant ghiranzes generales (unité, parité de derc, autoraprejentazion, etc.) che messessa perdret enteressé duc i ladins, ence chi Fascia.
Truepes firmes vegn da Fodom y da Col, n segn che la unité é na aspirazion fosc plu sentida laite che tles valedes ladines de Südtirol y dl Trentin.
Dolarata pueces firmes él ruvé da Ampez. Sce an pensa che la gran maioranza di ampezans ova lité tl referendum dl 2007 per la reunificazion con Südtirol pòn se damané sce chest tema ne à nia plu encuei chela gran ressonanza anter la jent; la reunificazion é la pruma ghiranza dl Memorandum.
N fat emportant é che truepes firmes vegn da persones che ne se dà nia ju con i problems ladins “per mestier”; chest é n segn che les ghiranzes portedes dant tl Memorandum é sentides da duta la sozieté. N auter fat che dà al uedl é che degugn di responsabli dla politica y dles
istituzions ladines ne à sotescrit l Memorandum: no l parlamentar y i assessours provinziai, no i ombolc, no i presidenc y diretours di istituc
culturai, no i dirigenc dles scoles ladines, da una y da l’autra pert di joufs ladins. Chesta assenza “a l’unanimité” fej demaremueia sce an conscidra che trueps de chisc raprejentanc istituzionai à tout pert al ‘open space’ de La Ila, organisé da la Convenzion sun l’Autonomia, olache les medemes tematiches fova al ordin dl di. Ne la dirigenza politica y culturala ladina nia a una con les propostes dl Memorandum, o se tràtel de na diretiva politica vegnuda dal aut, o de deguna creta te na inizitiva vegnuda dal bas, da la sozieté zivila? La domanda restarà plu dessegur zenza resposta ciuldì che chi che podessa respone scutarà chiec.
L Memorandum ti é vegnù mané a dutes les aministrazions, istituzions y assoziazions culturales che reverda la Ladinia; te n per de dis ti vegnirà l document firmé ence mané ai presidenc dles provinzies de Bulsan, Trent y Belun y al minister per i afars regionai e les autonomies. Da les autorités locales y subalternes ne onse abù nience na rissa de resposta (sciche al tocassa perdret te na bona aministrazion), i vedaron sce i gragn capi dla politica provinziala y nazionala se tolarà la bria de mané na resposta.
La recoiuda de firmes jirà ciamò inant per pez. Da una na pert volonse ti pité a chi che ne l à ciamò nia fat la poscibelté de sotescrive; vigni firma conta! Da l’autra pert volonse ti signalé a chi che sciacareia a inom dla mendranza ladina – tla Covenzion per la reforma dl Statut de autonomia, ti governs provinziai y regionai y ti ministeres competenc a Roma – che la jent se aspeta respostes concretes a sies ghiranzes.
L’unité, l’autonomia, l’autoraprejentazion, la valivanza de derc é ghiranzes storiches y fondamentales – y donca nia da patajé – di ladins dles Dolomites.
Dr. Erwin Valentini
Al me plej(5)Al ne me plej nia(0)

3329 iadesc liet

Ortiede inant tres

1 n comentar a revert de "Memorandum dess ester n signal sterch"

  1. La valuta dl Memmorandum sotescrit da 200 persones é ciamò plu grana do l scandal dles candudtures "en masse" al Forum di 100 dla Convenzion. L Memorandum é esprescion dla sozieté zivila ladina, no l diktat de n partit.

    Al me plej(3)Al ne me plej nia(1)

Schreibe einen Kommentar zu Erwin Valentini Antworten abbrechen