La convenzion tles grifes di partis

I partis ti é sen arsis ados a la convenzion, fin di open spaces.

Te n mie articul scrit denant che la Convenzion fova pieda via me ovi damané: Cie pò pa la jent, cie pò pa i ladins se aspeté da la Convenzion? Laouta ovi consié de tò pert a la discuscion sun la redorma dl Staut d’autonomia per fé valei nosc enteresc, ma i ove ence scrit: “Per l moment él rie da capì de cie vers che jirà la Convenzion. Truep depend da coche ala sarà metuda adum y da chi che raprejentarà la sozieté zivila. La politica y i partic à dutes les poscibeltés de piloté la cerna di raprejentanc dla sozietézivila, la discuscion y la selezion dles popostes che la Convenzion ti prejentarà al Consei provinzial (…). Chi che ti à puecia creta a la politica – y al en é trueps – pò ence sospeté che via do chesta iniziativa se ascon na operazion de propaganda per legitimé la posizion dl govern provinzial dant al govern y al Parlament de Roma”.

La medema domanda me feji encuei do che al é vegnù a lum l scandal dles candidatures per l Forum di 100. Cie él pa suzedù? Desche l obmann Ph. Achmann enstes à dé pro à la SVP “daidé” scrive ite schieres entieres de jent dl partit sciche candidac per l Forum di 100. L obmann dij che chisc candidac fova a una, l’oposizion rata dut cant na manipolazion y na gran trapoleda y à fat plura dant la Procura dla republica. Ma unfat cie che dijarà la Procura, politicamenter se tràtel de na entorta almanco al spirit dla lege provinziala sun la Covenzion. La lege ne proibiva nia, al é veir, che militanc politics se scrivessa ite per la lita tl Forum di 100, ma l “aiut” dl partit ne corespon dessegur nia “ai prinzips dla trasparënza, dla publizité, dla partezipaziun y dla consultaziun dles zitadines y di zitadins”, sciche ghira l art. 1. dla lege.

La storia dl Forum di 100 someia plu a na farsa politica che a na forma de democrazia partezipativa, coche pretend l’EURAC. La SVP à enondé tamben l Forum di 100 che l Grup di 33 con sia jent per avei l control dla Convenzion. Chest ti é garaté ence per cie che reverda i ladins: tl Grup di 33 él ite does persones con de credenziales plu che segures: un é SVP Bezirksobmann von Bozen Stadt und Land, l’autra é steda cotant d’agn secretera particolara dl assessour F. Mussner.

Do de tel stories él rie da avei creta tla Convenzion. Propi per chest jìssel debujegn che i zitadins che ne é nia tachés ite tl ciar de n partit lasciasse sen audì sia ousc. Sce i ladins se fej inant ne creii nia che la politica posse encuei stupé pro completamenter les oredles; les 200 persones che à sotescrit l Memoradum ladin se aspeta na resposta!

Erwin Valentini

Al me plej(4)Al ne me plej nia(0)

3216 iadesc liet

Ortiede inant tres

1 n comentar a revert de "La convenzion tles grifes di partis"

  1. Nia dadie fòvel gnù scrit chest de Christoph Perathoner sun noeles:

    L candidat ladin dla Svp per les lites europeiches se à caraterisé dantaldut tres na politica contra la union di ladins dlonch y tres

    Christoph Perathoner vegn sen festejé da pert dla Svp sciche candidat ladin per les lites europeiches de chest ann (jugn 2009) y al se autodeclareia "profi", dantaldut te chestions de mendranza. Ma al é n valgunes de bones rejons per ne ti dé nia nosta ousc y net degun sostegn. Enceben che al se ae profilé con n valgunes publicazions scientifiches sun i ladins, anter chestes ence sia tesa de laurea, méssen constaté che al filé chesta acia plutost sciche trampolin politich che de convinzion o de vijions de politica taieda pro sun i debujegns spezifics de na "mendranza ladina". Les does gaujes prinzipales per ne ti dé nia nosta ousc é: 1. Sia posizion agressiva contra l referendum da souramont dl 2007. Perathoner sostegniva la posizion contrara dl assessour Florian Mussner contra les bries referendares y à enstes amonì si amisc de partì de se astegnì da vigni forma de sostegn publich. 2. Da tres la desmeina Perathoner con sia vera al ladin standard o dolomitan con toutes de posizion contrares y entortes, p.ej. sia classificazion assurda de "Kunstsprache".
    Perathoner se à dantadut festidié de jì su per la lietra politica tla Svp dl raion de Bulsan. I ladins partéscel ite, tla bona tradizion dla Svp, te "deutschgesinnte" y te "italienischgesinnte". Pro chisc ultims auda samben la Union Generela y sies unions de valeda, enceben che al ti reconesc valch merit sun l ciamp cultural. Samben se ràtel pro i "deutschgesinnte", tant che al fova un di puec dla Svp, con Franz Pahl, che fova enfinamai contra la université a Bulsan. Sie model politich, sciche el l descriv te sies publicazions, é chel dla "cooperazion politica" con la mendranza todescia, o miec la Svp, entenan la mendranza ladina sciche na sotmendranza, na "Minderheit in der Minderheit". Da chest resulteia sia oposizion al referendum da souramont y contra l ladin standard, l standard de Perathoner é l "Hochdeutsch".

    Al me plej(4)Al ne me plej nia(1)

Scrive n comentar