Konrad Piazza y scola

Scola ladinaAi 23 de messel él vegnù fora sun la „Tageszeitung“, foliet dal dì todesch te Sudtirol, n articul te chel che l vedl ombolt de Urtijei, Konrad Piazza, se tol a dì publicamenter che entratant les discuscions sun cie model de scola introduje tles valedes ladines ti agn do la vera fova les unions di ladins „demé n fatour de desturb“. Sun chesta esternazion tol sen ofizialmenter posizion Marco Pizzinini te sia enciaria da vize-president dla Union Generela. Al definesc les paroles de Piazza fauzes y tendenziouses. Sun l svilup dla scola ladina à l Ofize scola y cultura ladina dla provinzia de Bulsan dé fora n liber „Aspec storics dla scola ladina te Sudtirol“. La fontana plu reguda é endere zenzauter l liber „Ein Leben und eine Schule/Una vita, una scuola“ dl vedl intendent Franz Vittur che à vivù tres de persona dutes les entravegnudes entourn a la scola ladina.

 

Touta de posizion

L temp de encuei é caraterisé da la globalisazion olàche al sarà entres plu emportant da emparé deplù lingac. Al vegn rejoné truep de imerscion y trueps esperc y ence raprejentanc politics veid tl sistem paritetich dla scola ladina n ejempl che jissa ben per dut Südtirol. Tles valedes ladines él ultimamenter vegnù fora na gran polemica anter raprejentanc de pensiers politics desvalifs che strita chi che dess avei i meric per avei metù su la scola ladina atira do la Seconda Vera. I ladins fova enlaouta (ma en pert dutaorela) despartis anter chi che se sentiva plu todesc o plu talians. Al fova vegnù fora na discuscion longia y sfadiousa sun cie model de scola, talian o todesch che fossa sté plu ideal per i scolés de nostes valedes. Marco Pizzinini, vize-president dla Generela.

Chi che ova l cuer che batova todesch volova na scola todescia y chi che ti vola plu ben al “tricolore” l essa voluda plu taliana. Nost lingaz y nosta cultura fova conscidrés da trueps, ence da jent y personalités de nostes valedes, na cossa de puech valour. La scola ladina é steda a la fin n compromis anter chestes does fazions arjont per la bria y l coraje de puec idealisc‘. A chi che al ti và i meric per chesta soluzion é dessegur demé chi raprejentanc dl sistem scolastich che pò dé na resposta obietiva, chi che fova prejenc a chestes discuscions. Mo duc sà che a chest model, da trueps dassen descredité, ti ova abù souradut ence na pert la jent ladina die alalongia puecia creta. Trueps genitours metova si mutuns foradecà a studíe souradut per emparé miec l todesch. L model paritetich, che ti dà plu lerch ai autri lingac, deida amplié l orizont cultural ai scolés. Per dut cie che é vegnù arjont te duc chisc agn ti và n gran dilan y reconescimont nia demé ai raprejentanc politics, ma souradut a duc i maestri y diretours che à enfin a dal prum moment sostegnì y che se à de da fé per la scora ladina, gonot con de gran dificoltés. Les critiches che la Union Generela essa ostacolé la istituzion dla scola ladina é daldut fauzes, tendenziouses y desmostra che al é la volonté clera da destorje la verité storica y da descredité les Unions di Ladins dla Val Badia y de Gherdeina da n temp, souradut, sce an pensa che la UGDL é vegnuda costituida tla forma da sen empermò do chestes entravegnudes. Perchel fòssel dret che duc i nemisc da n temp y sen sostegnidours dla scola ladina fajessa n pice ejam de coscienza zenza se scarzé la musa sun meric o colpes che ne à deguna fondamenta. Chestes discuscions a bon priesc é demé demagogia de persones de pert, adorbedes da meses verités politiches, che vuel tré ega pro sie mulin. Marco Pizzinini

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

746 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Konrad Piazza y scola"

Scrive n comentar