LD: obietifs arjonc

Ai 12 de november 2011 él gnù tegnì tl salf dla Cassa Raiffeisen de AlPlan la tradizionala Assemblea Generala de Ladins Dolomites (LD). Sciche referenc él gnù envié l teologh de raijes ladines, Reinhold Demetz, che à tegnì l referat dal titul: „Etica y politica: ciodì dess pa l deport dla politica gnì alisté aladò de prinzips etics ferms?“ L professour universitar dr. Christoph Pan à tegnì n auter referat dal titul: „Ciodì y tant inant déssel pa valei per mendranzes etniches nazionales d’autres prerogatives per otimisé sia raprejentanza politica?“

Foto: Albert Pizzinini (president) y Lukas Plancker (vizepresident)

L ultim referat é sté dl vizepresident de Ladins Dolomites , l avocat Lukas Plancker, che à fat n valgunes „Reflescions sun l’aministrazion te n comun ladin danter autonomia locala y zentralism provinzial“.
Reinhard Demetz à sotrissé sciche vigni nost deport che à na influenza sun d’autri sibe politica y chesta mess se basé sun prinzips etics. L professour Pan à dit che na mendranza mess ester dassen unida devers deforavia, ma al intern déssel a poura nia ester na discuscion democratica. L professour Pan à ence sotrissé l’emportanza de n lingaz de scritura unitar dijan che dant la revoluzion franzousa fòvel demé 5 lingac unifichés depierpul che trueps de autri é gnus unifichés empermò true plu tert. L lingaz ne é nia demé n strument de comunicazion, ma dantaldut na merscia de identité. L avocat Plancker à sotrissé les dificoltés de aministrazion de n comun canche l’ultima parola ti auda dagnora al zentralism de Bulsan. L prinzip costituzional de sussidiarieté se damana plu competenzes, ma ence finanziamenc aladò ai comuns.  A la fin él propi la chestion finanziara che é dezijiva per mantegnì l podei.

Ai 12 de november 2011 él gnù tegnì tl salf dla Cassa Raiffeisen de AlPlan la tradizionala Assemblea Generala de Ladins Dolomites. Sciche refernc él gnù envié l teologh de raisc ladines Reinhold Demetz che à tegni l referat dal titul: Etica y politica: ciodì dess pa l deport dla poltica gnì alisté aladò de prinzips etics ferms? Siour Paolo Renner ova messù desdì sia prejenza per gauja de n impegn.
L professour universitar dr. Christoph Pan à tegnì n referat dal titul: „Ciodì y tant inant déssel pa valei pa per mendranzes etniches nazionales d’autres prerogative per otimisé sia raprejentanza politica?“ L ultim referat é sté dl vizepresident de Ladins Dolomites , l avocat Lukas Plancker che à fat „Reflescions sun l’aministrazion te n comun ladin danter autonomia locala y zentralism provinzial“.
Reinhard Demetz à sotrissé sciche vigni nost deport che à na influenza sun d’autri sibe politica y chest mess se basé sun prinzips etics. L professour Pan à dit che na mendranza per ester sterscia mess ester dassen unida envers deforavia, ma al intern déssel ester na discuscion democratica. L professour Pan à ence sotrissé l’emportanza de n lingaz unitar dijan che dant la revoluziun franzousa fòvel demé 15 lingac unifichés depierpul che trueps de autri é gnus unifichés plu tert. L lingaz ne é nia demé n strument de comunicazion, ma dantaldut n segn de identité. L avocat Plancker à sotrissé les dificoltes de aministraziun de n comun canche l’utlima parola ti auda dagnora al zentralism de Bulsan. L prinzip costituzional de sussidiarieté se damana plu competenzes, ma ence finanziamenc aladò ai comuns.  A la fin él propi la chestion finanziara che é dezijiva per mantegnì l podei.
La parola  é spo passeda al President Albert Pizzinini che à  sotrissè i suzesc de Ladins Dolomites tl ultim ann, ma ence i obietifs per l davegnì.
L mantegniment dla direziun dla scola d’ert Cademia a Urtijei con na recoiuda de firmes va sun l cont de Ladins Dolomites. Zenza na direzion autonoma s’essa la scola d’ert destudé via. Ladins Dolomites é ince sté datant da porté la seconda ora de ladin tles scoles autes. Chilò él da rengrazié ence l empegn di colegs dozenc che a sburlé te chesta direziun. Pur ci che reverda la scola él indere da di che al vegn fat demassa contra la scola ladina. L ultim ejempl é ste chel de tò ju da chest auton l coliament diret Al Plan-La Ila. Chest vuel dì che i studenc de Al Plan é plu che n ora sun troi per ruvé a La Ila. La scola ladina se damana ence plu ensegnanc per podei garantì n servisc de na cualité ciamò mioura. N pinsie ti é ence ju a la Scola de Mujiga che envers a la scola todescia se stenta da ciafé ressourses. N ejempl: a Bornech él 5 ensegnanc de chitara, per la Val Badia demé un soul, ence sce la domanda é cotant majera!
Ladins Dolomites é ence stés bogn da impedì che sun Socherz él i interesc privac plu emportanc che l interes publich. La speculazion privata per la costruziun de n hotel a set steiles à messù ti la zede a la volonté dla popolazion. Da dì él che la jonta provinziala ova bele dé pro, sostegnan enscì la speculazion privata.
N auter obietif arjont é sté chel de druché inant la delibera de mete fora la bandiera ladina tles ocajions ofiziales sun i edifizes publics. Chesta delibera é gnuda al se l dé tres l sostegn dla Lista Zivica contra l’oposizion dla SVP, ma ence di „Freiheitlichen“ che à desmostré de ne avei enscì nia dessuroura per l’identité ladina. La bandirea ladina che messessa ester sun chest ejempl metuda fora sun duc i edifizes publics sciche  a d’ejempl les scoles olà che an veid demé la bandira de Tirol che ne é nience ofizialmenter reconosciuda.
Desplajoula la zircostanza che à porté en la nuet dla festa de compliann de Durnwalder organiseda da la SVP ladina a tré ju la stangia y la bandiera ladina metuda fora sun n terac privat.
Na atenziun particolara à ence abù l caje SEL, ejempl de sciche al é  gnù fat politica clientelara te Sudtirol. L President Albert Pizzinini, é ruvè a dì che l scandal é tant gran da podei rejoné de na „tangentopoli“ y damana les dimiscions dla jonta tla pert targheda SVP. La credibilité juda a piz, l zitadin mess podei lité danuef y dé n signal.
I ghesc dla politica prejenc: Antonio Frena secreter dl PD, Andreas Poeder sourastant dla Buergerunion y Brigitte Foppa di Verc à dit de sostegnì les ghiranzes ladines pian via dal slargiament dla idenité de trilinguism ence soura les valedes ladines fora che essa messù gnì trateda dal Consei Provinzial tla sescion de november, ma che é gnuda sposteda.
L’Assemblea é gnuda scluta ju con n pice renfresch.Ai 12 de november 2011 él gnù tegnì tl salf dla Cassa Raiffeisen de AlPlan la tradizionala Assemblea Generala de Ladins Dolomites. Sciche refernc él gnù envié l teologh de raisc ladines Reinhold Demetz che à tegni l referat dal titul: Etica y politica: ciodì dess pa l deport dla poltica gnì alisté aladò de prinzips etics ferms? Siour Paolo Renner ova messù desdì sia prejenza per gauja de n impegnL professour universitar dr. Christoph Pan à tegnì n referat dal titul: „Ciodì y tant inant déssel pa valei pa per mendranzes etniches nazionales d’autres prerogative per otimisé sia raprejentanza politica?“ L ultim referat é sté dl vizepresident de Ladins Dolomites , l avocat Lukas Plancker che à fat „Reflescions sun l’aministrazion te n comun ladin danter autonomia locala y zentralism provinzial“.Reinhard Demetz à sotrissé sciche vigni nost deport che à na influenza sun d’autri sibe politica y chest mess se basé sun prinzips etics. L professour Pan à dit che na mendranza per ester sterscia mess ester dassen unida envers deforavia, ma al intern déssel ester na discuscion democratica. L professour Pan à ence sotrissé l’emportanza de n lingaz unitar dijan che dant la revoluziun franzousa fòvel demé 15 lingac unifichés depierpul che trueps de autri é gnus unifichés plu tert. L lingaz ne é nia demé n strument de comunicazion, ma dantaldut n segn de identité. L avocat Plancker à sotrissé les dificoltes de aministraziun de n comun canche l’utlima parola ti auda dagnora al zentralism de Bulsan. L prinzip costituzional de sussidiarieté se damana plu competenzes, ma ence finanziamenc aladò ai comuns.  A la fin él propi la chestion finanziara che é dezijiva per mantegnì l podei.

La parola ti é spo passeda al President Albert Pizzinini che à  sotrissé i suzesc de Ladins Dolomites tl ultim ann, ma ence i obietifs per l davegnì.
L mantegniment dla direzion dla scola d’ert Cademia a Urtijei tres na recoiuda de firmes va sun l cont de Ladins Dolomites. Zenza na direzion autonoma s’essa la scola d’ert plan, plan destudé via. Ladins Dolomites se à tamben aficé da porté la seconda ora de ladin tles scoles autes. Chilò él da rengrazié l engajament di colegs dozenc che à daidé sburlé te chesta direzion. Per cie reverda la scola él endere da dì che al vegn dutaorela laoré demassa contra la scola ladina. L ultim ejempl é sté chel de tò ju da chest auton inant l coliament diret Al Plan-La Ila. Chest vuel dì che i studenc de Al Plan é sun troi passa na ora per ruvé su a La Ila. La scola ladina se damana ence plu ensegnanc per podei garantì n servisc de na cualité ciamò mioura. N pensier ti é ence ju a la scola de mujiga Val Badia che se stenta bendebot envers a la scola todescia de abiné ca les ressourses de uega. Un n ejempl: a Bornech él 5 ensegnanc de chitara, per la Val Badia en él demé un soul, ence sce la domanda é cotant majera!
Ladins Dolomites é ence stés bogn da impedì che sun Sochers él i interesc privac plu emportanc che l interes publich. La speculazion privata per la costruzion de n hotel a set steiles à messù ti la zede a la volonté dla popolazion. Da dì él che la jonta provinziala ova bele dé pro, sostegnan enscì la speculazion privata.

Bandiera ladina

N auter obietif arjont é sté chel de sburlé inant la delibera da mete fora la bandiera ladina tles gaujions ofiziales sun i edifizes publics. Chesta delibera é gnuda al se l dé tres l sostegn dla Lista Zivica contra l’oposizion dla SVP, ma ence di „Freiheitlichen“ che à desmostré de ne avei enscì net nia dessouroura per l’identité ladina. La bandiera ladina messessa gnì metuda fora sun duc i edifizes publics sciche a d’ejempl les scoles olà che an veid demé la bandiera de Tirol che ne é nience ofizialmenter reconesciuda.
Desplajoula la zircostanza che à porté en la nuet dla festa de compliann de Durnwalder organiseda da la SVP ladina de tré ju la stangia y la bandiera ladina metuda fora sun n terac privat.
Na atezion particolara à abù l caje SEL, n ejempl de sciche al é gnù fat politica clientelara te Sudtirol. L president de LD, Albert Pizzinini, é ruvé a dì che l scandal é tant gran da podei rejoné de na „tangentopoli“ y al ti damana les dimiscions dla jonta tla pert targheda SVP. La credibilité é juda a piz, l zitadin mess podei lité danuef y dé n signal.

I enviés dla politica provinziala prejenc: Antonio Frena, secreter dl PD, Andreas Poeder, sourastant dla Buergerunion y Brigitte Foppa di Verc à dit de sostegnì les ghiranzes ladines pian via dal deslargiament dla idenité de trilinguism ence soura les valedes ladines fora che essa messù gnì trateda dal Consei Provinzial tla sescion de november, ma che é gnuda sposteda.
L’enduneda é gnuda scluta ju con n pice renfresch.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(2)

769 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "LD: obietifs arjonc"

Scrive n comentar