MdR: problems de direzion

Jì ingert al laour y se sté ert é valch che degugn ne vuel. 2 empliés dl istitut ladin MdR, dr. Giovanni Mischì y dr. Daria Valentin, con encadratura desche esperc linguistics, ti à esponù al president dl istitut y a Durnwalder si problems con la direzion.

A la fin ne ài nia plu sapù cie fé che ti scrive na letra, n scrai de aiut, a l’autorité plu auta dla provinzia, al Landeshauptmann Luis Durnwalder en persona per juté fora si problems con la direzion tl istitut. Valch oujes trafonova bele da n pez inofizialmenter tres i murs dl istitut. An rejonova de manaces de mesures disciplinares, de n burt clima de laour, enfinamai de „mobbing“. Les desfarenzies con la direzion mess ester scialdi sotes. Daria Valentin, peratuer neza dl president Hugo Valentin, se ova publicamenter destanzié da coche l istitut à traté la chestion dla cherta d’identité ladina, sotrissan che ela ne ova nia tout pert a la elaborazion dles dizions.  Mischì ova dit te na intervista a la USC, che al ne fova mai vegnù damané do sie consei. Y empò rejonova l diretour Moroder de na comiscion de esperc tl istitut che enjignova ca les dizions per la cherta d’identité. Chest é demé un n ejempl. Sen é l caje publich y ju cialà enier, con n articul tl Alto Adige. Per Leander Moroder se tràtel, aladò dl Alto Adige, de na „scempla dialetica“, deguna amiscion de avei valch tort y de avei falé, che valch messe se mudé o che al vae debujegn de na restruturazion completa de dut l istitut. Al ciala de achieté via la chestion. Boces sclutes ence pro i empliés che dij de ne volei entratant n iade nia s’en jì o dé les demiscions, ma ai aspeta na resposta dal aut, da Durnwalder.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

734 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "MdR: problems de direzion"

Scrive n comentar