Bandiera y inn ladins

En mercui, ai 5 de mei, él vegnù recordé tl cheder de na picera manifestazion dla Generela a Selva y sun l jouf de Frera, i 90 agn dla bandiera ladina. Perdret éssen volù fé na conferenza stampa sun l jouf de Frera, ma dutes les ostaries fova sclutes.

 

Sun Frera él demé vegnù fat na foto recordanza.
Al fova souraprò rie temp, sciche al é rie temps per la bandiera ladina encuei. La conferenza stampa é vegnuda tegnuda tla ostaria „La Pineta“ a Selva, con a la pert  la presidenta dla Generela Elsa Zardini, l vize Marco Pizzinini, Silvano Ploner, laprò i presidenc o si raprejentanc dles unions de valeda, n raprejentant dl Comun de Selva y Pepi Dejaco per San Martin. Luigi Chiocchetti à mané n telegram, el fova a Bruxelles y ne à nia ciafié da vegnì.
Marco Pizzinini, l vize-president dla Generela, à conté la storia dla bandiera ladina. Elsa Zardini à splighé la situazion ta souramont, olàche al é vegnù fat la proposta da mete l variuel (la eguia) de Tirol sun la bandiera ladina per se desferenzié dai „pseudoladins“ de Ciadura. La Generela á envié duc i comuns ladins da tò na delibera desche l comun de Mareo (dl 1995), olàche al vegn prevedù da taché fora la bandiera ladina adum con la taliana, chela de Südtirol y la europeica pro vigni ocajion ofiziala. Te Souramont, olache ai ne se identificheia nia con la provinzia, ence chela de Tirol.
Emplù à la Generela dit che ala ti damanarà la Lia di Comuns de adoré la bandiera ladina. La Generela lasciarà fé bandieres ladines adum con les sezions de valada, olàche i enteressés pò spo jì a s’en do.  Al vegnirà ence fat fora n calender con i dis, olàche tla Ladinia déssel  vegnì taché fora les bandieres ladines.

Marco Pizzinini soura la storia dla bandiera ladina y l inn ladin
Ai 20 de setember 1919 ti à la conferenza de pesc a St. Germain assegné le Südtirol a la Talia L stat talian ti ova  tl prum empermetù l respet dl lingaz, dles tradizions y dles usanzes a les popolazions ruvedes laprò. Ma  plu tert de auril dl 1920 fòvel cler che sce, spo essa la Talia demé reconesciù  i todesc dl Südtirol. I Ladins gniva ratés talians (influs di nazionalisć trentins y di linguisć talians) y ne dova ciafé degugn derc. Sun chela à  la Union di Ladins con sie president Leo Demetz cherdé ite na manifestazion de protesta sun l Jouf de Frera, a chela che encer 70 raprejentanc de dutes les valedes à tout pert. Al gniva protesté contra l fat che al ne ti fova nia vegnù dé l dert a la autodeterminazion ai ladins (desche perdret prevedù dai 14 ponc dl president american Wilson) y che sen ne volova l stat talian nience plu i reconesce.  De chesta manifestazion sun Frera onse demé na testimonianza de n articul tl foliet “Der Tiroler” di 13 de mei 1920 che dij: “Und wie diese Männer beisammenstanden, inmitten der einsamen, schweigenden Pracht ihrer Dolomiten, da sahen sie, wie hell das Brau ihres Himmels sich weitete, wie blendend das Weiß des Schnees zu ihren Füßen leuchtete, und wie ernst und dunkel das Grün ihrer Tannen ihre Täler erfüllte; und das wußten sie mit einem Male, daß so und nicht anders von der Natur des Ladinervolkes Farben vorgezeichnet seine-blau-weiß-grün.” La idea é plu dessegur gnuda da la Engiadina ca. La bandiera enstessa é ence  vegnuda sourantouta da Achille Tellini per sie moviment pan-ladin tl Friul.

{xtypo_quote_right}Empermò dl 1946 éla endò vegnuda touta pro la gran manifestazion sun l jouf dl Sela (Zent Ladina Dolomites). Y spo endò 37 agn asconuda enfin a dl 1983, canche Hilda Pizzinini l’à adoreda per n dì cultural ladin.{/xtypo_quote_right}De chisc temps onse 2 raprejentazions dla bandiera ladina:
una sun l blason dla union di studenc “Ladinia” dl 1920 (sen tl Museum Ladin a San Martin);
una sun la onoranza a Jepele Frontull dl 1922 (entratant juda a perde, ala fova tla biblioteca dla Union di Ladins a San Linert – al fossa bel sce ala gnissa endò a lum).
Colours plu scurs che sen, zenza steila da mont che fova l simbol dl “Deutscher Verband” (partì de recoiuda di todesc dl Südtirol che sostegniva la Union Ladina), permò metù ite dl 1946 tl simbol de Zent Ladina Dolomites per sotligné sie liam con la SVP. Perchel: sibe dl 1920 che dl 1946 sostegniva i todesch les aspirazions ladines – perchel taché fora la bandiera ladina ne vuel nia dì oposizion a Tirol, al contrar!

De mei  dl 1920 fòvel vegnù metù su a Desproch la “Union di Ladins”, do che al fova vegnù proibì duc i contac con Desproch. Si fins politics: ester na sort de “Partì de racoiuda ladin” en colaboraziun con l Deutscher Verband. President fova l inj. Leo Demetz dla Cademia: na personalité prest desmentieda, tant inant che tl articul do sia mort ai 29.12.1960 te “Nos Ladins” (documentazion p. 5) ne stàl scrit nience una na parola de sia ativité tla Union di Ladins. Ma chesta union di Ladins ova organisé manifestazions politiches Urtijei, S. Cristina, Selva, Mareo, Corvara, Bulsan [per chi de Fascia] a cheles che al tolova pert dagnora plu de 100 persones (i foliec scriv de encer 1000 persones demé pro les manifestazions a Selva y a S. Cristina). Perchel él dessegur da recordé, anter cheles persones che à fat cresce la coscienza ladina, ence l inj. Leo Demetz y sia Union di Ladins.

Entratant la conferenza stampa a Selva. La Generela sostegn la bandiera y l inn ladin y se damana n reconesciment ofizial.A la manifestazion sun Frera ova tout pert encer 70 raprejentanc de dutes 5 les valedes ladines. Anter chisc fòvel plu dessegur (an ne à deguna documentazion avisa) i ombolc  y i prevesc dles 4 valedes de Badia, Gherdeina, Fodom y Ampez: chi à bele dl 1915 firmé i memorandums da volei resté a duc i cosc‘ sot a l’Austria.
Plu dessegur  ne à endere nia tout pert les autorités de Fascia, davia che danlò (bele da 100 agn sot a Trent) na pert dla aministrazion y dla gliejia fova filotaliana. Ma ei ne respidlova dessegur nia la volonté dla jent: i foliec de chi temps mostra cler che la popolazion fasciana fova inant orienteda sun Bulsan y à perchel messù se doré cotant de tichinaries da pert dles autorités talianes.  
Ta Fodom él da recordé  che la valeda fova vegnuda evacueda daldut y che dal 1920 fova dessegur l maiour problem chel dla recostruzion dal paisc.
Sot al Fascism é la bandiera vegnuda proibida. Empermò dl 1946 éla endò vegnuda touta pro la gran manifestazion sun l jouf dl Sela (Zent Ladina Dolomites). Y spo endò 37 agn asconuda enfin a dl 1983, canche Hilda Pizzinini l’à adoreda per n dì cultural ladin. Na gran difujiun spo dal 1985 en gaujion di 2000 agn ladins.
Sce zacai vuel sotligné l liam particolar con Tirol, végnel racomané la bandiera ladina/tiroleisa combineda, che an à vedù ultimamenter plu gonot che vegn sostegnuda da la Generela (ence per se desferenzié dai Neoladins de Belun).
Per la Generela ne déssel nia plu suzede che manifestazions olàche dutes les bandieres vegn portedes pera, medré nia chela ladina. Y con la bandiera déssel ence vegnì ofizialisé  l inn ladin, bele scialdi deslarié fora: al se trata dla poesia bel lingaz dla oma cara (che vegn perdret dai Grijons), perchel ence n liam con ei.
Al se trata de n inn dret solen, (nia de vera, ma de pesc) che trueps conesc bele. La Generela sostegn dutes les bries a na moda che al vegne declaré sciche inn ladin ofizial, da liam anter dutes 5 les valedes.

 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(2)

893 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Bandiera y inn ladins"

Scrive n comentar