Antersasc, la Svp y la streda

L’ejempl de Antersasc desmostra sciche la sensibelté per temesc ambientai cresc dlon cherscian, tamben da pert dla jent dl post sciche ence da pert dl turist.

Chest fej ence tomé una dles „seves” dl svilup turistich (plu strutures = plu sciors = n maiour enrediment). I raions ladins é raions per n turist de auta cualité che chier y ciafa la pesc tles valedes. Jì contra chest vuel dì se taié enstesc ti deic. La natura che i podon ti ofrì al turist é n ben democratich y paridleia dutes les strutures turistiches, ence cheles de mendres dimenscions che veid se smendrian  tres deplù l enrediment. La direzion da tò è chela de smendrì  l peis ambiental pian via dal trafich, ciafé soluzions ecosostegnoules, porté l turist a fé pera tres inziatives a sconanza dla natura y e.i.
N auter ejempl che an pò fé é la streda da Al Plan a Pederü olàche al é da studié fora soluzions che conduje a n apajament dl trafich. Ladins Dolomites é contra i projec che porta a n anuzament plu intensif de nosta bela natura, anuzament che fossa tost demassa.
Cie che an mess fé pro vigni projet é n paredl anter benefizes y costiment ambiental. N tunel anter Cortina y Al Plan ne podessa dessegur nia porté a na balanza positiva sciche samben nience la streda ite en Antersasc.
Che la SVP ne à nia glotì gen la desmostrazion sun Börz é capibel! L messaje fova cler: i ladins ne vuel nia plu se lascé comané da Bulsan, ma ence pensé con sie cef. Ma mescedé religion y politica a fins de strumentalisazion ne é nia azetabel. La religion é una na cossa, la politica n’autra. La manifestazion de Börz ne và samben nia a ofene sentimenc religiousc. Chi che pensa con sie cef l à zenauter capì. Desplajoula la reazion dla SVP che à metù fora chestes viscetores (=sclafaries). La SVP ladina mess plu che auter pensé soura a cie moda che a na manifestazion, organiseda te nience 24 ores, àl tout pert plu jent che a sia festa sun Börz. Nia da capì ne él nience a cie moda che al ti vegn tegnù la lietra a Durnwalder canche la streda ti é demé de dann a la economia tla valeda.

Do les fotografies publichedes che desmostra sciche la streda de Antersasc side plu lergia che i 2,5 metri che é vedus dantfora, vàl debujegn de na verifica tecnica per vedei sce an à tegnù ite l projet.
Tla chestion dla streda de Antersasc él massa ponc nia clers, prum anter duc a cie moda che valch esponent dla SVP ladina defene con piesc y con mans chesta streda che vignun capesc ite che ti é de gran dann a la mont y che manacia de ciafé n giudize negatif da pert dla UNESCO. Chilò él da recordé che a la zité de Dresden ti él gnù tout l reconesciment de arpejon dl’Umanité per n puent che ne paissenova nia dret ite. Duc dess vegnì cherdés endour al sens de responsabelté per l ben di Antersasc y nia demé.
Albert Pizzinini, Ladins Dolomites

Liam a Facebook de: Salvun Antersasc

Al me plej(0)Al ne me plej nia(1)

645 iadesc liet

Ortiede inant tres

Scrive n comentar a revert de "Antersasc, la Svp y la streda"

Scrive n comentar