La fasa di ‘open spaces’ dla Convenzion sun l’Autonomia é ruveda; cie ti àla pa porté ai ladins? Dles ghiranzes ladines él samben vegnù rejoné a La Ila (4.3.16) ma demé en curt (un grup de discuscion proponù perauter da ladins) a Bornech (4.2.16) y a Bulsan (5.3.16); chest mostra tant puech che i ladins ti enteresceia a la popolazion todescia y taliana de Südtirol.
L ‘open space’ de La Ila é sté dantaldut na bona ocajon per i “profescionisć – raprejentanc o ex-raprejentanc dla politica, de istituzions y de lies culturales, donca jent de mestier – de se enconté y chest é n fat positif en se enstes. Ma al manciova la jent, i nia prefescionisć dl ladin, propi chi che la Convenzion essa gen audì per avei na vijiion plu completa dles ghiranzes y propostes dla popolazion entiera. De chest vers é sté l open space da la Ila n flop. La gauja é da ti dé ai responsabli dla Convenzion che à programé la enconteda de vender y nia de sabeda sciche duc i autri open spaces, sceben che ai savova avisa che truepa jent ne podova nia sté ju dal laour o demez da scola per jì a na discuscion sun l Statut. L’assenza di studenc dles scoles autes é chela che peisa fosc deplù ajache ai é la generazion che dessa benefizié dla reforma istituzionala y chela che manajarà la sozieté da endoman.
Di falé y organisazion da loces
Ciuldì pa chesta dezijion faleda y descriminatoria per i ladins? I ti l é damané al secretariat dla Convenzion ma i ne é giaté deguna resposta. I raprejentanc dl’Eurac a La Ila me à dit che la data fova deda dant da la lege, ma la lege n.3. dl 2015 sun la Convenzion ne preveid degunes dates. Plu dessegur é la data vegnuda fisseda dal Ofize de presidenza dla Convenzion, zenza se cruzié sce la jent ladina essa abù dlaorela o no de tò pert. N bel ejempl de democrazia partezipativa y de trasparenza, prinzips sotrissés empermetùs da la Convenzion!
Emplù fova la organisazion dla enconteda n puech cochessie. Sceben che an essa abù temp bele assé à i organisadours scurté la enconteda é metù n valgugn grups de laour emportanc (set en dut) da la medema ora; perchel ne à trueps nia podù tò pert a deplù grups de discuscion sciche ai essa volù. La spligazion che n valgunes persones o personalités messova s’en jì ne fova nia auter che na vertola: la enconteda ne essa nia podù vegnì strutureda aldò di bujegns de n valgugn.
Forum di 100: proporz y parité anter i grups linguistics
La maiour pert dles propostes portedes dant a La Ila à abù na ressonanza positiva anter i partezipanc y an spera che ales vegne ence toutes su dal Forum di 100 y da la Convenzion di 33. Co vàla pa sen inant? Na emportanza capitala à per i ladins chi che ruvarà ite te chi gremiums. L regolament dij che i membri dl Forum di 100 sarà chiris fora aldò de criteres de proporzionalité (per eté, jender y grup linguistich), ma nia de competenza, sciche al jissa debujegn. Sce an essa da apliché l proporz etnich (3,4 %) ruvassa i ladins a 3-4 membri tl Forum y a 2 o 3 tla Covenzion di 33. Cie che volessa dì en pratica che ai ne essa puech y nia da dì. Per evité che ai ne vegne endò nia sburlés sun na pert, sciche al é suzedù tl prum y en pert ence tl segont Statut, mess i ladins ghiré l’aplicazion de doi prinzips : la parité assoluta anter i trei grups linguistics aldò dl articul 2 dal Statut dl 1948 y l dert de veto sun dutes les dezijions che reverda i derc fondamentai dla mendranza ladina. Parité assoluta vuel dì che l grup ladin mess conté, a livel de prinzip, avisa tant che chel todesch y talian, y chest prinzip auda da vegnì apliché bele atira tles dezijinons dla Convenzion.
Erwin Valentini
Al me plej
(9)Al ne me plej nia
(2)
(9)Al ne me plej nia
(2)49152 iadesc liet

Scrive n comentar a revert de "I ladins mess ghiré parité assoluta"