Intratan él tler che le ladin standard (LS) ne gnarà nia adoré tan atira a rai lerch sciöche lingaz tët te degöna dles valades ladines. Mo i idioms podess se möie de gre en gre devers dl standard scrit (LS) y adoré le standard sciöche stëra de orientamënt, altamo tl scrit. Al é en valgönes opziuns che podess atira gnì traponüdes tla pratica:
Por la Val Badia:
- Lascé avarëi ince le partizip plural mascolin dla I. categoria de verbs sön -és: dés, lascés, stés impede dà, lascià, stà… sciöche tl LS (y porater ala marora).
- An sa che la formaziun di plurai mascolins é plülere intorta y pò mudé da paisc a paisc, datrai él infinamai plü formes. I bandorun tl mascolin danter plurai en -s y en i- (y derivaziuns). Ince chilò velel: se tignì ales regoles dl LS po nes arvëne tla lita:
I tröc neologisms sön -aje (vantaje, passaje, messaje ….) dess avëi le plural coche tles atres valades sön -s impede sön -i: vantajes, passajes, messajes, na forma trasparënta y interladina che va ince bun por le “badiot”;
Le medem vel por i neologisms che se röia sön -e (atonich): stüde – stüdes, teritore – teritores y sciöche dit denant: messajes, i passajes, i vantajes …. Y sön -i inant ma les parores arpedes sciöche preodü tl LS.
- I plurai di neologisms o parores surantutes che se röia sön -d, dess gnì scrit anfat sciöche tl LS: omizid – omizids, licuid – licuids, nomad, nomads, pronunzia lëdia (impede formes sciöche: nomag, omizig che ne é nia trasparëntes).
- La finiziun di adietifs, dandadöt de nazionalité che an adora incö: svedesc, tirolesc, dess gnì decliné regolarmënter sciöche tl LS svedëis/svedëisa, tirolëis/a, tirolëisc/tirolëises che é plü regolar y va a öna cun le diftong ladin “ëi” sciöche te “pëis”, “mëis”, “spëisa”.
- Le plural di sostantifs arpés che se röia sön -e (nia tonich), sciöche pere, iade ….. podess tambëgn gnì alinié al LS y deadechël plü damprò ales atres valades olàche an á: peresc, iadesc, lizesc ez.
Por Gherdëna:
- Tl Gherdëna àn metü man da scrì parores internazionales/neologisms, lascian demez la vocala iniziala: nfurmazion, mpustazion ez. Scriziuns dër incompres. Chilò podéssen aporania se alinié al LS standard y scrì normalmënter informazion, impostazion. Informazion ne devënta nia plü original, scrion “nfurmazion”, le medem vel por dötes les atres parores che scomëncia cun n- m-da remplazé cun LS en-, em-.
I idioms fodom y fascian é da dagnora plü esponüs a la presciun dl talian che trafogn tres plü sot tl ladin rejoné:
Por Fodom:
- Por Fodom fossel da propone na reforma plü radicala. Ciodì pa nia scrì les -s finales dl feminin y se möie plü damprò al LS? impede le ciase – les ciases, le regole – les regoles; scrì ne ò nia dì messëi pronunzié, sciöche al sozed sovënz te lingac neolatins.
- La proposta de scrì finalmënter aladò dl LS la congiunziun “y” impede “e”, n pice zessé pormez al LS, mo da odëi atira.
Por Fascia:
- Tambëgn la proposta de scrì la congiunziun “y” impede “e” aladò dl LS;
- Restabilì deplëgn les combinaziuns tl scrit “pl”, “cl”, “gl”, “fl” sciöche tl LS; chësta foss na mudaziun bindebò sota y portass le fascian cotan plü pormez ales atres valades y al LS: chier – cler, più – plu, pian – plan, piat – plat y i.i. …. Fosc pëieres indò raisc, deache al ne é nia dî ca che ares é desparides te Fascia, él pö öna dles püces carateristiches dl ladin che vëgn tres indò arcumpedades sö.
- Tò demez l’azënt davert sun le partizip di verbs y sostantifs sciche: “cianteda” y no “ciantèda”, “porteda” impede “portèda” aladò dles regoles dl LS.
- Mantignì le paradigma verbal: “l dij, l fej, l veid, la stej, la daj” aladò dl LS, Badia y Gherdëna, y no “l disc, l fesc, l veit, la stesc” y i.i.
Articul en fasa de elaboraziun
(2)Al ne me plej nia
(0)318 iadesc liet
