La protezion di ladins, nia da l’Austria, ma da la Court Costituzionala Taliana
PARADOSSALMENTER É LA SENTENZA NR. 356/98 DLA COURT COSTITUZIONALA L PRUM ARTEGN GIURIDICH CHE FEJ REFERIMENT AL TRATAT DE PARIS EN CONT DI LADINS
La gran creta te Durnwalder da pert de Mussner met man da gracé. Al ti é ju bendebot de travers l sostegn per l referendum che Durnwalder ti à bele asseguré a chi da souramont, canche an sà che Mussner é daldut contrar, aladò dla vedla “Regola de Gherdeina” (SVP) che ne vuel nia i avei, ajache ai ti tofa massa da “talian” y ei miena de avei n bon tof da “tiroler”.- La Court Costituzionala, estrat da la sentenza n. 356/98: Lo statuto speciale, nel suo complesso, ha difatti delineato un sistema di particolari garanzie a tutela delle minoranze linguistiche, per salvaguardarne la identità e garantirne la rappresentanza nelle istituzioni regionali e locali, in rispondenza alle particolarità storiche e sociali della Regione, agli obblighi internazionali assunti dallo Stato ed agli interessi nazionali ….
Sentenza dla Court Costituzionala n. 356/98 |
Contrat Degasperi-Gruber dl 1946 – Scialdi entorta la touta posizion de Mussner, dut sun la lingia de Degasperi per cie che reverda la chestion ladina |
L referendum pò desdruje la utopia ladina ma al pò ence ti dé na sburla forta a na comunanza nueva che nos conescion con l inom de Ladinia |
L giurist SVP, Karl Zeller: solidars con i ladins da souramont – La Svp todescia sostegn deplen l referendum ta souramont |
|
A cie moda à pa Mussner volù enconté Gahr? Bonamenter da la tema che sce chi da souramont essa da vegnì pro Sudtirol, podessa l’Austria desdì “la sconanza per i ladins”. N envit a Gahr de ti tré tles oredles a Durnwalder a na moda che al ne feje mine la matada de daidé chi da souramont. Ala ti mueia a Mussner che i ladins fora de Sudtirol ne giaude nia la medema sconanza, ajache l”Abkommen” ne i tol nia ite. Ciun “Abkommen” (acord) pa? L Tratat de Paris Degasperi – Gruber? Chel ne tol pa nience ite i ladins de Sudtirol. L prum statut de autonomia dl 1948? An ne i à nia volù, ence sce tl 1946 fòvel sté la gran manifestazion sun l jouf dl Sela y autres ence tl 1948. L medem él ence suzedù pro l secont statut de autonomia dl 1972, olàche an à coioné i fascians. Mussner à envié Gahr de tegní davert y a aprofondí l dialogh tles valedes ladines de Sudtirol. Samben demé tles valedes de Sudtirol, al ne dess nia se ficé ite te chi da souramont. Gahr pèr na persona daverta, ma al ne à nia podù rejoné con les dretes persones, con i ladins che crei tla unité de duc i ladins. Pro si interlocutours Mussner y Perathoner fàlela de chest vers dassen, desche la posizion de Mussner contra l referendum da souramont desmostra. (ji).
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)
(0)Al ne me plej nia
(0)36 iadesc liet


ma al pò ence ti dé na sburla forta a na comunanza nueva che nos conescion con l inom de Ladinia
