Lista Ladins-Jent Ladina Dolomites y la politica a Bulsan




Les reazions é stedes scialdi agressives


Georg Moroder dij sia minonga sun i ultims evenc entourn a la discuscion sun la partezipazion de Ladins/Jent Ladina Dolomites deberieda a les lites provinziales 2008 tla provinzia de Bulsan



Do che al é vegnù a se l dé  na formazion politica nueva tla Ladinia (al ne é dessegur nia sté saurì da se mete a una) àn vedù les reazions dla SVP che é stedes scialdi agressives ti confronc de chest moviment. Sibe Durnwalder, che coche Landeshauptmann tocassa da se tegnì n pue defora da la politica, che da pert de Pichler Rolle onse messù audì reazions bendebot sciorfes sun chisc ladins che ti va ades  sun i nerfs. Cie vuel pa ciamò chisc stofousc de ladins, nos ti on pu dé dut cie che ai vuel, ài dit dret dessenés. Ne se rend pa Durnwalder nia cont che a reagì enscila, vegn la situazion demé ciamò piecia?


 



 



 

Durnwalder ne é nia l “Pere  etern” che comana sun nos duc, nos on ence n cef, y con chest  nost  cef, pensonse a nosta maniera che ne é pa nia for la plu scleta. I todesc de Südtirol dess se cruzié de si problems y ti lascé n pue plu de democrazia y autonomia politica ai Ladins. Al basta che i nes lasceis fé nos ladins  (Ladins, ladins dla  SVP y  duc i autri  adum) cie che nos raton che é dret  per nosta mendranza. Ti  cefs de trueps ladins dla SVP él  for ciamò na tel minonga che nos  “Ladins ” ladins  ne son nia i drec.


Tant de iadesc  onse pa nos ladins dla lista Ladins daidé y salvé la SVP te comun de Urtijei. Ma chest ne vegn danz no  reconesciù (cialonsi al ultim consei de comun  olàche l ombolt essa podù jì a ciasa y dé les demiscions, sce i ne fossan nia stés nos Ladins a vegnì con na idea che é da duc vegnuda rateda na bona  idea. Nia una na parola ne él da lieje tla delibera che la proposta che à pona salvé la SVP y l ombolt, é vegnuda dai Ladins.
Cie  fòssel  pa suzedù sce la “urbanistica contratuala” con Sanoner, Mauriz y Hotel Engl ne fossa nia passeda? O à pa la zaita Dolomiten scrit un n iade na rissa de nost aiut?

Perchel rati ie ben che l moviment nuef anter “Jent ladina Dolomites” y “MP Ladins” posse porté  alalongia de bogn fruc, al é temp de mudé certes ideologies, nos vivon tl terz  milen, i problems dla souravivenza de nosta cultura y rejoneda ladina messonse nos ressolve. Ai todesc y talians te nosta provinzia  ti él ben belunfat, sce nosc nevous ne rejona nia plu ladin.
Al basta bel sen scuté  su coche i scolés dla elementara rejona sun streda, la grandiscima maioranza rejona todesch (a Urtijei), nos che son jus a scola do la vera rejonovan demé ladin-gherdeina sun streda, ma i on pa ben empò emparé todesch y talian, nience tant mel.

Perchel messonse duc tegnì adum y ti dé sen a n secont ladin la chance de ruvé te consei provinzial, giust per se bate deplù  per la souravivenza de nosta rejoneda che é te n gran pericul.
Da pert dla provinzia végnel savaié  desche i Ladins  ne fosa nia, al basta lieje la “Dolomiten” di 14.06.2008: “Welcome” empede  “Bënuni” y l codejel  sun i abos nuefs (colour brum ruvé dant 10 dis tles ciases) dé fora dal assessour Thomas  Widmann per i “over 60” demé per todesch y talian, cie en él pa di ladins? Ne él pa degun ladin “over  60”?

Moroder  Georg, conseier dl MP Ladins tl comun de Urtijei

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

52 iadesc liet

Ortiede inant tres