Les reazions é stedes scialdi agressives
Georg Moroder dij sia minonga sun i ultims evenc entourn a la discuscion sun la partezipazion de Ladins/Jent Ladina Dolomites deberieda a les lites provinziales 2008 tla provinzia de Bulsan
Do che al é vegnù a se l dé na formazion politica nueva tla Ladinia (al ne é dessegur nia sté saurì da se mete a una) àn vedù les reazions dla SVP che é stedes scialdi agressives ti confronc de chest moviment. Sibe Durnwalder, che coche Landeshauptmann tocassa da se tegnì n pue defora da la politica, che da pert de Pichler Rolle onse messù audì reazions bendebot sciorfes sun chisc ladins che ti va ades sun i nerfs. Cie vuel pa ciamò chisc stofousc de ladins, nos ti on pu dé dut cie che ai vuel, ài dit dret dessenés. Ne se rend pa Durnwalder nia cont che a reagì enscila, vegn la situazion demé ciamò piecia?
Durnwalder ne é nia l “Pere etern” che comana sun nos duc, nos on ence n cef, y con chest nost cef, pensonse a nosta maniera che ne é pa nia for la plu scleta. I todesc de Südtirol dess se cruzié de si problems y ti lascé n pue plu de democrazia y autonomia politica ai Ladins. Al basta che i nes lasceis fé nos ladins (Ladins, ladins dla SVP y duc i autri adum) cie che nos raton che é dret per nosta mendranza. Ti cefs de trueps ladins dla SVP él for ciamò na tel minonga che nos “Ladins ” ladins ne son nia i drec.
Tant de iadesc onse pa nos ladins dla lista Ladins daidé y salvé la SVP te comun de Urtijei. Ma chest ne vegn danz no reconesciù (cialonsi al ultim consei de comun olàche l ombolt essa podù jì a ciasa y dé les demiscions, sce i ne fossan nia stés nos Ladins a vegnì con na idea che é da duc vegnuda rateda na bona idea. Nia una na parola ne él da lieje tla delibera che la proposta che à pona salvé la SVP y l ombolt, é vegnuda dai Ladins.
Cie fòssel pa suzedù sce la “urbanistica contratuala” con Sanoner, Mauriz y Hotel Engl ne fossa nia passeda? O à pa la zaita Dolomiten scrit un n iade na rissa de nost aiut?
Perchel rati ie ben che l moviment nuef anter “Jent ladina Dolomites” y “MP Ladins” posse porté alalongia de bogn fruc, al é temp de mudé certes ideologies, nos vivon tl terz milen, i problems dla souravivenza de nosta cultura y rejoneda ladina messonse nos ressolve. Ai todesc y talians te nosta provinzia ti él ben belunfat, sce nosc nevous ne rejona nia plu ladin.
Al basta bel sen scuté su coche i scolés dla elementara rejona sun streda, la grandiscima maioranza rejona todesch (a Urtijei), nos che son jus a scola do la vera rejonovan demé ladin-gherdeina sun streda, ma i on pa ben empò emparé todesch y talian, nience tant mel.
Perchel messonse duc tegnì adum y ti dé sen a n secont ladin la chance de ruvé te consei provinzial, giust per se bate deplù per la souravivenza de nosta rejoneda che é te n gran pericul.
Da pert dla provinzia végnel savaié desche i Ladins ne fosa nia, al basta lieje la “Dolomiten” di 14.06.2008: “Welcome” empede “Bënuni” y l codejel sun i abos nuefs (colour brum ruvé dant 10 dis tles ciases) dé fora dal assessour Thomas Widmann per i “over 60” demé per todesch y talian, cie en él pa di ladins? Ne él pa degun ladin “over 60”?
Moroder Georg, conseier dl MP Ladins tl comun de Urtijei
(0)Al ne me plej nia
(0)52 iadesc liet
