Jent Ladina Dolomites: nosc obietifs




Ladins unis tla region Trentin-Sudtirol


Les rejons dla popolazion ladina mess sté soura les ideologies y les stritaries de partì



Nost temp encuei é caraterisé da la “globalisazion”, olàche dut l mond cresc adum, i confins se desfanta y les relazions soziales y economiches vegn tres plu strentes. Per nos pò ester chesta cossa dret positiva sun l ciamp sozial y economich, ma con n tel svilup végnel metù al pericul nost lingaz, nosta cultura y nostes tradizions, cis sce al vegn conscidré che te Südtirol vìvel oramai plu jent da foradecà (extracomunitars) che ladins. Chesta jent se ghira tres plu lerch y guires (derc) tla sozieté che é enscì sforzeda da se confronté con la realté nueva. Foto: i scizeri da Fodom.



Te chesta situazion pò i ladins dles Dolomites demé souravive, sce al ti vegn dé la poscibelté da ruvé adum sot a una na aministrazion, desche la Region Trentin-Südtirol che à na legislazion endertura y garantida internazionalmenter per asseguré l souravive de sies mendranzes.
Da can che i ladins é vegnus despartis dai fascisc’ à ei tres prové da ruvé endò adum dedite dai confins dal vedl Tirol, olàche ei se à dagnora sentù da ciasa. A chestes bries ti él vegnù dagnora metù bastons anter les rodes, ciodì che an volova endeblì y assimilé la mendranza ladina.
Per i ladins de Gherdeina, Fascia y Badia él dessegur vegnù fat truep, cie che an ne pò nia dì per Ampezans y Fodoms che à ciamò aldidancuei de gran dificoltés da podei adoré l lingaz dla oma te scola, te gliejia y tla aministrazion publica. Te chestes valedes é l lingaz y la cultura ladina te n gran pericul, sce al ne vegn nia tost fat cosses plu concretes.
Tres l referendum di 28. y 29.10.07 á Ampezans y Fodoms desmostré ciamò n iade con gran maioranza la volonté da podei finalmenter ruvé adum con i autri ladins de Südtirol. Chesta volonté messarà vegnì respeteda, ence ciodì che ela é preveduda da la costituzion dl stat talian.
Jent Ladina Dolomites é n moviment nasciù te chest contest de renasciment dla identité y sentiment de unité tl respet de nostes raijes storiches y culturales. Te chest moviment à lerch persones con pensiers politics desvalifs, ciodì che nos son dla minunga che i enteresc dla popolazion ladina mess sté soura les ideologies y les stritaries de partì.
Nost travert é chel de mantegnì, valorisé y de garantí l souravive de nosta mendranza dal pont de veduda linguistich, cultural, sozial y economich. Nos ne son contra degugn ma i colaboron con dutes cheles forzes, a cheles che al ti stà a cuer l davegnì de duc i ladins dles Dolomites.
Per les lites dl consei provinzial é nost travert da mete n secont ladin a Bulsan, per podei ti dé de vigni vers plu forza a nosta mendranza che é al moment dassen sotraprejenteda en relazion a la popolazion y ence al livel aut dla economia de nostes valedes.
Al sarà nosta bria da splighé nost program, nosc obietifs y nosta volonté da renforzé politicamenter la jent de nostes valedes per podei ciafé ence l sostegn y la creta da pert dla popolazion.
Dutes les informazions ciafeise ence sun nost sit internet www.jentladina.org.
dr. Marco Pizzinini

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

40 iadesc liet

Ortiede inant tres