Université de Bulsan/Persenon: i prums varesc devers na catedra de ladinistica

 


Al é vegnú cherdé adum i interessés 


Ai 2 de mei él tomé l termin per dé ju les domandes – Theo Rifesser rejona de does seves: la formazion di maestri y l’archirida scientifica – Catedra con doi professours 


Entratant é n prum vare devers na “catedra de ladinistica” a l’Université de Bulsan vegnú dé con la escrizion de na cherdeda de interessés a l’enciaria. L termen per dé ju les domandes é ence bele tomé ai 2 de mei 2005.  Sen scomencia la prozedura de enciaria di professours che á dé ju sia domanda. Al vegnirá metú su na comiscion che giudicheia les domandes y che fajará n colocue con i interessés. “Chest durará dessegur en valgugn meisc”, dij l responabel ladin tl’université dr. Theo Rifesser. Al se trata de n vare fondamental per avei na prejenza ladina fissa a Persenon y nia demé termeneda a en valgugn cursc.

Ai candidac interessés ti él vegnú damané na letra formala de acompagnamant, n curiculum vitae, na lista de sies publicazions, na lista dles archirides scientifiches fates o planifichedes, na descrizion dles enciaries de ensegnament dejoutes, valutazions dl ensegnament y i inoms de trei referenc.
Bonamenter piará via la strutura universitara ladina nia chest ann, ma empermò l proscim ann, davia che al é da sclarí truepes chestions de organisazion. L ciamp de ativité dla catedra de ladinistica ará does seves sclaresc Theo Rifesser:


– una plu lieda a la formazion di maestri dla scola elementara y dla scolina. Te chest ciamp él bele dant man na esperienza de belau 10 agn.

– La seconda seva é chela dl’archirida scientifica, oláche al depenará dal professour che giata la catedra, te cie ciamp che el se sent plu competent.

Struturalmenter él vedú dantfora per l davegní n zenter de competenza per les chestions ladines che sará tles mans de almanco doi professours y che ti dará n sostegn sostanzial a la repartizion ladina tla facolté de scienzes dla formazion a Persenon. La seconda catedra dessessa corí duta la problematica dl ensegnament plurilingh tres na didatica entegreda dles rejonedes. Chesta catedra vegnirá corida ti proscims agn aldò dles poscibeltés finanziares dla Facolté. Entratant n iade vegnirál dé su enciaries ann per ann a professours competenc.


En valgugn sclarimenc a revert “catedra”, “professura” y “istitut universitar”
Tles universités todesces é na catedra na “Lehrkanzel” y na professura n “Lehrstuhl”. Chest á conseguenzes aministratives y de gerarchia (sot a na catedra pòl ester deplù professures, p.ej.: sot a la catedra de romanistica pòl ester na professura de fonetica, de storia dl lingaz y e.e.). Ma chestes desferenzes vá en pue dlonch a perde a gauja dl ordinament nuef che les universités se dá. Tla université de Bulsan/Persenon él demé “professures” che é sun l medem livel gerarchich dles “catedres” y empede i “istituc” vuelen mete su “zenters de competenza”. N tel nen vegnirál fat per la ladinistica, con contac cun dutes les autres universités y duc i autri zenters che laora te chest ciamp. Per rejons de clareza adoronse la definizion “catedra”.



D’autri articui comparus sun noeles.net sun la medema tematica:

 



 Lezions de ladin a l’Université de Persenon

 Université de Bulsan/Persenon, sezion ladina: prums laureés

 Scola y didatica

 Les ghiranzes di LADINS: debata politica entourn la chestion dla université
 Theodor Rifesser reprejentant ladin tla Jonta dl’Université
 Université da Bulsan – Degun istitut de ladinistica ciamò
 La plüra: Université Lëdia de Balsan y i posć de laûr,  feter degügn ladins
 Les ghiranzes dles Unions Culturales dla Val Badia







 


 

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

42 iadesc liet

Ortiede inant tres