Toponomastica: la proposta de Durnwalder

Toponims ladins: an mess mete averda 


LA PROPOSTA DE DURNWALDER Á PLU DE UN N RAMPIN  – ALA NE TEGN NIA CONT DI LADINS 


Per i ladins é la cossa for zitia; al va debujegn de criters y acertamenc particolars. Plu dessegur ne jirà nience l’ultima proposta de Durnwalder a bon fin; ma per i ladins é la chestion for zitia. An vuel sen cialé sce l inom talian, todesch y ladin vegn adoré  y spo vegní scrit su y ofizialisé chi adorés tla pratica i metan un do l auter aldò dla maioranza dla populazion dl post.


Toponomastica sun les corieres dla SAD provinziala. Respet di toponims ladins: degun.


 













Die Karte der Schützen: ein deutscher “Prontuario”

Ausreden und Ausflüchte zur Verteidigung einer nationalistischen Operation durch den Schützenbund


N laour da Valgrata

Les majeres unions todesces: Schützenbund, Heimatpflegeverband, Alpenverein y e.i. se ghira dlonch toponims todesc, ence tles valedes ladines – Furcia deventa “Furkelsattel”


L pest “Lichtenstein”

La Reto-romania todeschiseda y les pedies tla toponomastica


Toponomastica: la minonga di esperc

I esperc dij: al dess vegní metù en pe na comiscion interladina per la toponomastica y gní adoré l ladin standard 
Laprò vegníssei ofizialisés i inoms, talians, todesc y ladins bele adorés te scritures ofiziales coche leges, ac de notars, cataster…La cossa à plu de un n rampin; i inoms vegn adorés te na maniera daldut desvaliva, aldò dla posizion dla cossa, dla composizion dla popolazion, dla economia….La rejon dl lingaz dla oma y dl bi-trilinguism é dl auter vers la medema a livel provinzial. La proposta nueva ne tegn nia cont dla situazion particolara di ladins y dl ladin; demé ei à sovenz trei inoms, ence microtoponims, adorés te trei lingac, dantaldut  per fins turistics; demé ei  ne pò nia brancé zeruch sun documenc ofiziai ajache ai ne à giut nia arjont  l’ofizialité dl talian y todesch; demé ei à trueps inoms sun l confin y fora dl teritore ladin; ei à debujegn de coordiné si inoms con l teritore dla Ladinia che va soura i confins de Bulsan fora. La posizion de plu lingac ofiziai do la maioranza dla popolazion dl post é dreta ma les dificoltés sauta fora y é bele chilò sun l confin con todesc y talians. Co pòn pa, per ejempl, giusitifiché l inom demé todesch y talian a la entreda de na valeda ladina, per nia rejoné dl dret inom tla dreta posizion. Che tl rondel de Pontives ne tóchel nia l inom de Laion ma chel de Gherdeina coche salut dla valeda a chi che vegn y a chi che s’en va, é na cossa bendebot logica.


Ma  en cont di trei inoms él ciamò da dí che na cherta geografica, topografica  ne soporta nia massa trei scritures (alplù dovia) y che l ladin, sce al ne é nia tla dreta posizion y evidenza, é te n majer pericul da vegní sburlé sun na pert. A la fin él ciamò da conscidré che al ne va nia demé debujegn de criters particolars per la toponomastica ladina y de mantegní l plu poscibel la microtoponomastica demé per ladin, ma ence de enrescides y acertamenc  da pert di drec ofizes, di drec esperc, dles dretes comiscions  ladines, tegnian cont samben di laours bele fac.

M.P. LADINS

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

40 iadesc liet

Ortiede inant tres