La Majon: ciunes les rejons de ester Sun cie trois jì inant – Da la senteda generala dl Istitut Majon di Fascegn

COMENTAR Te chest articul él vegnù scrit dla enduneda generala dl Istitut Ladin Majon di Fascegn. Desche an veid él sté valgamia de scassarot, dantaldut da pert dl diretour dr. Fabio Chiocchetti, che se damana diretives concretes y sostegn aladò da la politica. Al à fat conesce francamenter sia minonga. |
L diretour dl Istitut Majon di Fascegn, dr. Fabio Chiocchetti.
La presidenta prof. Mirella Florian à rejoné dl laour porté inant entant l ann 2006 y di projec vedus dantfora.
Al à fat conesce francamenter sia minonga. Dassen costrutifs i intervenc de n valgunes personalités.
Suzedéssel pu ence valch de tel tl Istitut Micurà de Rü a San Martin.
De debates o de endunedes ne auden da agn nia y ciamò demanco de valch contraposizions programatiches. Da pert dl diretour auden mindicé sies minonghes politiches, ma d’inrer valch sun la ativité dl Istitut. Per cie che reverda la colaborazion anter i istituc ladins, dantaldut pro l projet de standardisazion dl ladin scrit pèrel che al ne se mueve da agn plu net nia. Rodunt te chest setour fóssel endere l majer debujegn, ence per svilupé n program cultural-linguistich plu ampl che é l dovier prinzipal dl Istitut, ma an ne auda nia. (ji)
Con sie intervent à l diretour dl Istitut, dr. Fabio Chiocchetti, provoché la jent te sala y defat duta la jent de Fascia, per giaté na resposta sun ciunes che à da ester les rejons de esistenza de n Istitut Ladin te Fascia, sun cie troi che al dess jì inant: sun chel dla identité, sun chel dla cultura, sun chel dla memoria, sun chel dles relazions nazionales y internazionales y sce dantaldut l lingaz ladin à demé da vegní conscidré n dialet y nia n lingaz che mess vegnì reconesciù y codifiché. Al se à traté de n intervent che lasciarà si segns.
Al é ence na conseguenza dles polemiches vegnudes fora tla senteda dl Comprensore de Fascia C11 entourn a la manifestazion fata via per l’isté 2006 “Carnascér – da les Alpes al Mer Neigher: a les raijes dl Carnascé”.
Endana na senteda dl C11 ova n conseier comprensorial de Poza trat fora la chestion dles speises dla manifestazion metudes en relazion al enteres publich per chest event. Na manifestazion de aut livel che an volessa perauter sourantó tl Tirol dl Nord.
Les polemiches à delout n grum de reazions. L Istitut se damana legitimazion per l davegní y sce al dess jí inant sun l troi dles enrescides, dl laour scientifich y ti dé dignité a n lingaz y a na cultura. Entratant la senteda él vegnù sotrissé clermenter y da plu pertes l debujegn de jì inant sun chest troi che ti á dé truep ai ladins de Fascia y à auzé sie reconesciment deforavia.
L president dl C11, Leonardo Bernard, à aprijé l laour prezious dl Istitut y à encorajé de varié inant sun chest troi. Paroles de sostegn é tamben vegnudes da Alfredo Weiss, da Cristina Donei, da Mariano Lollo y autres che à stimé autamenter l laour dl Istitut. I programs vedus dantfora per l’ann 2007 vegn a ester ciamò na outa rics de de vigni sort de ativités che se enjonta ai 30 agn de laour al servisc dla comunanza fasciana y ladina en general.
Domenico Volcan
(0)Al ne me plej nia
(0)41 iadesc liet