Gran duel per la mort de Danilo Dezulian del Garber

 


La Ladinia perd n auter gran fí


El ova metú en pé dl 1973 l grup politich “LADINS” – Sepoltura en juebia, ai 14 de auril a Pera


La Ladinia y la Val de Fascia perd n auter gran fi de sia storia: Danilo Dezulian dal Garber. Do Guido Jori Rocia, do Ezio Anesi y l dr. Giacomo Jellici s’en é ju ence el, n dret combatent per l’unité di ladins y sia autonomia. Bele da d’isté 2004 encà savòvel d’avei n tumor y encuei entourn mesdí s’ál destudé via te sia ciasa a Pera a l’eté de 74 agn. N politich autonomist che cherdova dassen tl valour di Ladins. El volova na provinzia autonoma duta demé per i Ladins dles Dolomites. La sepoltura é a Pera en juebia, ai 14 de auril, da les trei domesdí.

En valgunes notes biografiches:



Danilo Dezulian fova nasciù a Pera ai 17.12.1930; do la scola popolara él ju inant con i studes a Bulsan olache al à frecuenté l lizeum scientifich per trei agn per passé dedò a la scola magistrala olache al à arjont l diplom de maester. Al se à dé ju cotant tla vita politica, soziala y aministrativa de sia val y dantaldut ence tl moviment ladin.



Del 1973, ann dla “outeda” dl’Union di Ladins de Fascia envers la politica, él ju ite tla Union y tl medem ann àl tout pert a la costituzion dl prum Grop politich organisé “LADINS”. Dl 1976 él deventé President dl’Union di Ladins de Fascia, enciaria che al à corì enfin al 1987, canche al ti à passé l temon a Antone Pollam y el é vegnú nominé President onorar dl’Union di Ladins de Fascia.



Dl 1975 àl tout pert al organism provisor per la costituzion dl Istitut Cultural Ladin y spo él sté conseier de chesta istituzion enfin al 1999. Ai 5 de merz dl 2004 él vegnú nominé da la Jonta Provinziala President dl medem Istitut, portan atira gran coraje y fidenza te chesta istituzion.



Dl 1978 àl metù a jí la pruma “Radio ladina” con senta te sia ciasa a Pera, portan inant per agn les trasmiscions per ladin dessema a Aldo y Luciana Detomas da Pont y a Fabio Chiocchetti del Goti. Al à dagnora cherdù tl’importanza dla radio per l stravardament dl lingaz rejoné, y per chest ence do che al é vegnú saré la “Radio ladina” te Fascia àl spent acioche al vegne fat trasmiscions ladines per la radio.



Al à abù na longia cariera aministrativa tl Comun de Poza, desche conseier y assessour dal 1967 al 1976 y dal 1990 al 1991 y desche ombolt dal 1985 al 1990 y dal 1991 al 1995.



Al à tout pert a les batudes per l Comprenjore Ladin de Fascia, destaché da Flem, y al é sté te chesta istituzion dal scomenz: assessour per n mudl de agn y despò conseier, raprejentant dl Comun de Poza ence do che al ne à nia plu abù enciaries tl Consei dl medem Comun.


Dl 1982, canche al fova assessour dl C11, àl metù su l boletin “Comun General de Fascia” y tres chest boletin, dl 1983, àl mané fora na zedola per damané a duc i fascians, sce ai fossa stés a una de mete su n movimet politich de val. Aldò dl ejit positif de chesta enrescida, ai prums de otober dl 1983, él sté anter i fondadours dl’Union Autonomista Ladina; con chest moviment àl candidé per les litazions europeiches de jugn dl 1994 (adum a la SVP) y per les litazions provinziales ai 26 de otober del 2003, restan atif enfin a enultima.


De mei dl 2004, do na operazion, l’à i medesc metù en consavei che al ova n tumor, ma al à sapù fé front a la malatia con la forza y l coraje de dagnora y al à seghité a se dé ju per si ideals.


La sepoltura é a Pera en juebia, ai 14 de auril 2005, da mesa les trei domesdì, pian via da sia ciasa te streda Ciadenac.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

46 iadesc liet

Ortiede inant tres