Referac y na meisa torona con raprejentanc politics
La Generela recorda en juebia, ai 10 de november, i 100 agn dla Union Ladina a Dispruch
La “kermesse” dles manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina ruva sen a Dispruch, la senta dla nascenza dla Union. L depliant dl program veid dantfora 4 referac persoura i ladins, sia storia y sia coscienza y dantaldut n cogol de autorités politiches che tolarà pert. Cie mienen pa de arjonje? L bel aveniment dla Union, frut di joegn é destiné a morì, toma encuei tla gran unfataria.Dispruch con l flum Inn. Da chesta zité él pié via dl 1905 la pruma union ladina.
I festejamenc per i 100 agn dla Union Ladina se ruva dodoman, juebia a Dispruch, a meteman da les 14.00 enfin a les 22.00. Dantaldut na lignola de referac per lascé spo l post al conzert con cianties ladines da les 20.00 inant. La senta di festejamenc sarà l “Festsaal – Tiroler Landhaus”, Eduard-Wallnöfer-Platz n. 3. En particolar végnel recordé l nasce dla Union Ladina l ann 1905 a Dispruch. Empruma àn festejé l aveniment entratant l ann 2005 fora per les valedes y sen a la fin a Dispruch. Tl depliant-program dla festa végnel dit che an “vuel sporje na ocajion per conesce miec y se fé ite con la storia y la atualité politica di ladins. Do da la pert scientifich-istituzionala che sarà beleche duta per todesch, saràl ence n bel moment de orela curta y la ocajion per sté en compagnia y se paré via con legreza con speisa y mujiga ladines”.
L prum referat, da les 14.00, sarà chel dl prof. univ. en pension dr. Guntram Plangg che tratarà l tema “Theodor Gartner und die Ladiner”. L contribut che Gartner ti à dé a la retoromanistica y les novités portedes dant. L sentiment de mendranza di ladins envers l lingaz dla maioranza. Fosc plu interessant l second referat, chel dl joen prof. univ. ddr. Günther Pallaver, de Bulsan, che jirà ite tl tema “la nazion ladina, n produt dl 19eisem secul. L nasce de na nazion zenza storia.” L prozes de emanzipazion brancia ite ence i ladins, nia tla forma radicala de n moviment politich, separatistich, ma tla forma de na plu sentida coscientisazion y identificazion. N tema dessegur interessant. L terz referat chel dl dr. Georg Mischì dal titul “la storia di ladins entratant les does veres mondiales”. “Da la spartizion de Tirol dl 1919 enfin al Contrat Degasperi-Gruber dl 1946”. Cie che an veid cler é che la storia di ladins é dantaldut na storia de divijion y de despartizion. Cuart referat chel dl dr. Lois Trebo “i derc y les revendicazions di ladins dles Dolomites tl temp dal 1948 ai dis da encuei”. Trebo se damanarà na outa sce i derc che la mendranza ladina à arjont basta per garantí l souravive dl lingaz y de sia cultura. D’auter vers se fajaràl ence la domanda sce les mesures de sconanza é veramenter adatedes ai debujegns.
Da les 16.00 inant vàla inant con la meisa torona persoura l tema “i ladins y la Union Generela di Ladins dles Dolomites. Pòi avei n davegnì deberieda?” A chesta meisa torona végnel vedù dantfora che al tole pert: l president dla jonta de Tirol, Helmuth Mader; l assessour Florian Mussner; l president dla jonta provinziala de Trent Lorenzo Dellai; l aconsiadour provinzial Luigi Chiocchetti; l deputat Bepe Detomas; Diego Vecchiato, raprejentant dl Venet; Daniele Larese Filon, raprejentanta dla cultura per la provinzia de Belun; Pepi Dejaco, vize-obman dla SVP; Riccardo Zanoner, raprejentant dla Union Autonomista Ladina; Leander Moroder, portaousc di Verc de Südtirol; Carlo Willeit, raprejentant dla lista LADINS; Michil Costa y Hilda Pizzinini. Moderadour dla meisa torona, prof. Günther Pallaver.
Da les 18.00 inant orela curta con valch bon bocon, da les 20.00 inant cianties ladines con l cor dles eles Rezia da La Val, l cuartet Göma da San Martin y la familia da Pradac de Urtijei. Na recordanza de n aveniment plen de entusiasm y de coraje: l nasce dla Union Ladina, che do da 100 agn toma tla gran unfataria. (uc)
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)
(0)Al ne me plej nia
(0)49 iadesc liet
