L ciel sun l Friul: sen ence per furlan
DEFATA TRASMISCIONS FURLANES ENCE SUN RAI3 – ENSEGNAMENT DLA KOINÉ FURLANA TLES SCOLES
Depierpul che tla Ladinia dolomitana ésen do se spantié su te idioms, enfinamai i ofizialisan, olàche al ne va nia debujegn, féjen tl Friul ti ultims temps de gran varesc inant, ma tl sens de na tres majera unité y vedeibelté dl lingaz. Bele ti agn passés àn metù su con i finanziamenc dla lege 482/99 damprovia les tofles bilinghes sun les stredes, dant i paisc y tla toponomastica locala. L medem suzédel tles scoles olàche an ruvarà tost a n ensegnament tres plu regolarisé dl furlan, samben dla koiné furlana, l standard scrit. Ence pro la RAI se mùdel zeche, do agn de chiet. Defata jiràl en ona n prum notiziar sperimental furlan sun RAI3. Al é cler che l ladin dolomitan à demé na poscibelté de vive inant, unian sies forzes y nia se folclorisan te idioms.Toponomastica, defata trasmiscions sun RAI3.
La ultima nueva é che l Osmer (Osservatore meteorologich regional dla Arpa) dl Friul-Aunejia-Giulia à encondé chel al fajarà da sen inant sies previjions dl temp ti cater lingac rejonés tl raion: furlan, italian, sloven y todesch. Nia demé: an pò receive tres email les previjions te format pdf tla rejoneda che an vuel. Les traduzions vegn fates da la coop. Serling. Dut chest tròen sun l sit www.meteo.fvg.it o diretamenter a la plata furlana http://151.8.71.28/~www/FUR/HOME/index.php. La chestion é dret enteressanta ajache al vegn revaluté y atualisé l gran patrimone linguistich furlan che tol ite les montes, la planura y la spona adriatica, donca ence na gran varieté de fenomens meteorologics. Al ne é nia l prum sit furlan ofizial y istituzional, ma al en é entratant trueps anter region, provinzia y comuns. N rodul clef de chest prozes de renovament tol ite samben la provinzia de Udin. (Noveles sourantoutes dal sit www.lenghe.net)
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)
(0)Al ne me plej nia
(0)35 iadesc liet