Dal Bancorin tla RAI Ladina



Chiocchetti, Mussner, Willeit y Moroder a confront enseira


Nò de Florian Mussner al lingaz scrit ladin standard y scì a n lim lital – Mussner a Chiocchetti: l fascian tira plu al talian  – Willeit: l moviment politich LADINS jirà inant – Moroder: nia dut é merit dla Svp


 


Enseira  (30.10.2003)  él ju en ona tla trasmiscion Bancorin dla RAI Ladina n confront anter i esponenc politics Florian Mussner (Svp), Luigi Chiocchetti (UAL), Carlo Willeit (LADINS) y Leander Moroder (Verc) sun sies vijions y posizions politiches. La trasmiscion é vegnuda modereda da Erwin Frenes. La pruma domanda é juda a Carlo Willeit cie che el nen dij che la lista LADINS ne ti l’à nia fata a d’arjonje n mandat. Willeit: “Chest arà dessegur conseguenzes grieves, ajache l prozes de emanzipazion metù a jì da la lista LADINS se ciafa na gran arfereda o restarà enfinamai chiet y al sarà scialdi rie da pié l jol endò”. Ma Willeit ne vuel nia la dè su, “ence sce al parenta, desplej y che al é rie da capì l resultat de chesta ultima vela. Empò, passa 4000 oujes é na bela cumpeida y l moviment di LADINS jirà inant per sia streda y per l interes dla jent ladina.”


Florian Mussner se enjigna depierpul a tò tles mans les brenes y “sta a desposizion dla Svp per les enciaries che an vuel ti sourandè”. Al tolarà tost su contac politics, per mez november él vedù dantfora na enconteda con i ombolc  de Gherdeina y dla Val Badia deberieda con i funzionars Svp dles does valedes per vedei desche ala dess jì inant.


L raprejentant de Fascia Luigi  Chiocchetti à dit che Fascia, na valeda che à na gran tradizion de ester de mendranza ladina y che sà ence de ester  bendebot de pilaster economich-turistich tla provinzia de Trent, dess vegnì reconesciuda con n majer peis politich, ciuldì pa nia con n post te jonta a Trent tl govern Dellai.


Lista LADINS y conseguenzes diretes dla desfata litala: Willeit Carlo dij che les conseguenzes sarà bele a curta veduda scialdi grivies y nia da souravedei. A Bulsan sparéscel la ousc y la figura di LADINS. Al sparesc la frazion politica dal parchet politich dl Consei. De autonomia de posizions tl Consei ne vedaràn degugn festucs y degunes pedies plu: i LADINS se cruziova enstesc di problems, de sies chestions y la lista LADINS à cialé de tré fora l miour te chisc ultims 10 agn y chel ti é ence garaté aboc:  n majer reconesciment di ladins tla mudazion dl statut tla forma de leges, pro la lege litala, pro la lege sun i referendums, ma giut nia dlonch y dut. Willeit: “Chel che i adoron é n bon statut de autonomia, na mioura regolamentazion dla proprozionala, la ofizialisazion dl lingaz, de plu sostegn al lingaz, de plu raprejentanzes: tl TAR, tla RAI, tla comiscion per la toponomastica, tles comiscions legislatives y e.i., davia che chestes é les fondamentes per na populazion”. “Dlonch olà che i ladins à da avei na ousc nes ovanse festidié”, à enjonté Willeit. “Chesta ousc autonoma é sen tomeda y al sarà rie avei de bones leges, davia che demé i ladins conesc miec sia situazion y si problems”.


Per cie che reverda la lege litala nueva à Florian Mussner dit che el é per n lim lital per i partis. Contrars i LADINS che ova prejenté enlaouta (1998) n recurs a la Court Costituzinala che ti à dè rejon. Daverta la domanda sce la Svp pò jì soura chesta sentenza  costituzionala fora che dij clermenter che per i Ladins ne pòl nia vegnì aplichè n scialier lital.


Sun la constatazion de Erwin Frenes a Luigi Chiocchetti che al é vegnù critiché te Fascia che la UAL é tres deplù n partì lié a certli economics y che ala met viadedò i valours de cultura y de lingaz à Chiocchetti responù che “da les litazions àl audì fora da la jent che al é vegnù rejoné massa de mendranza, de autri depierpul aratova che al é  vegnù rejoné demè de zirconvalazions, de implanc portamont, de robes concretes”. Per Luigi Chiocchetti se tràtela de jì inant con i valours dl moviment ladin y tl medem temp de i coniughè con i bujegns concrec.


Carlo Willeit arata che al ne é pa nia tant veir che al sie vegnù metù dantfora demeztroi demè la chestion etnica. Ma al é cler che dut taca adum. L bensté de na mendranza depen da les rejons che ala à, desche i todesc sà dret ben. L medem volòven arjonje ence per i Ladins. I Ladins mess ruvé a na segurté per sie lingaz, zenza pòn se desmentié dut l  discurs entourn na mendranza. Y chestes rejons fondamentales ne veidel nia respetedes tla Svp. Willeit: “Al è na desferenza sce i pò dì fora mia minonga liberamenter o sce ie son taché a les idees y a les propostes dla Svp che à n grumon de d’autri interesc. Per ejempl: chi ne à pa nia volù l assessour de dert per i ladins? La Svp. La Svp se à dé da fé te chest contest a renunzié a les rejons di ladins per conduje inant sie “assessour cherdé”. L govern talian à dit de scì a n assessour de dert, la Svp à dit de no, chesta é la verité, l rest dut monzenaries”, à dit soz Willeit ti confronc de Mussner.


Leander Moroder ti à dé rejon a Carlo Willeit. Tla provinzia da Bulsan ne vélel nia les rejons per duc unfat. Dutes les regoles messessa valei prinzipalmenter per duc: n ladin pò deventé president dla Republica Taliana, papa y enfinamai sant, ma nia President dla provinzia da Bulsan, nia da creie. Da Mussner se aspétel che al mete sun meisa sies oujes y che al sie bon de les fè valei. La contradizion: Bulsan à arjont la autonomia da Roma, ma sen ne vuel la provinzia nia  la dè inant ai comuns y a les valedes ladines.


Sun la domanda a Florian Mussner cie che al se tol dant: “Adum con la Svp fajaronse de beles propostes, i nes daron da fé per les raprejentanzes di ladins, cie che me sta a cuer é l laour tl ciamp sozial y tla economia olà che ie é bele esperienza.”


Per cie che reverda l lingaz standard (LS) é l raprejentant fascian Chiocchetti plenamenter a una de porté inant chest projet. Dut l contrar Florian Mussner: l Istitut Ladin é tl laorè sun chest y l stude va inant, ma cis truep ne àl nia dessouroura. L assessour se sciauda ence .. Mussner:  “Ma percie messéssen pa mudè nost lingaz? Nos de Gherdeina rejonon Gherdeina y i Badioc badiot.” Mussner é dla minonga che per introduje ofizialmenter n lingaz scrit standard messéssen damané denant la jent te n referendum. Te vigni caje nia mudè dut cant per i autri, ciuldì che i fascians o i ladins da souramont l vuel. Te chesta ocajion ti à  Mussner ence dè  na ficeda a Luigi Chiocchetti, dijan che sie ladin-fascian che al rejona entratant la trasmiscion tira cotant plu sun l talian che “nosta rujeneda”.


Leander Moroder à perié Mussner y la Svp che ala tegne cont y veide ite che sun l ciamp dla cultura ladina à laoré te chisc ultims 50 agn truepes lies, unions y persones, ence nia liedes al partì Svp  y chest méssen reconesce:  nia dut é merit dla Svp. Per cie che reverda l ladins Standard, à  Moroder afermé che l model de standard à na rejon de ester y che an pensa demé de adaté valgugn particolars per che al vegne azeté de plu da la jent.

Al me plej(0)Al ne me plej nia(0)

42 iadesc liet

Ortiede inant tres