Ti dé flé nuef al moviment “Ladins”
L MPL complesc 15 agn – Fé conesce l’am autonom – La lege litala dl 1998 fova vegnuda anuleda
Anter i tems che vegnirà tratés en sabeda, 18 de november, a Colfosch dal Moviment Politich Ladins saràl ence la situazion politica ladina atuala. Sun chest argoment rejonarà Carlo Willeit che dij: “L problem zentral é la raprejentanza politica. |
Adi Demetz, president dl MPL.
Degugn ne pò plu dì nia, dut depen dai ombolc deberieda con Mussner. Ai se rata i soui raprejentanc di ladins. La pert aministrativa miena de podei comané ence deplen tla politica, zenza ne avei no dlaorela y no la legitimazion aladò. La dreta soluzion politica pèr demé de ester la sia. Les consuegenzes é cleres: la sconanza, cis chela culturala, dla comunité ladina s’en va do ega fora, la cultura va tres plu endò, tres manco la sconanza dl lingaz sibe te scola che tla aministrazion, net degun vare inant per cie che reverda l ladin te scola, proibì de rejoné de lingaz unifiché scrit per na valorisazion dla Ladinia, tres plu ria la comunicazion con les autres valedes, al vegn plulere rejoné de scluje i joufs empede de i daurì deplù. Da chilò enfora veiden l debujegn de na raprejentanza politica plu lergia y daverta.” |
La Lista Ladins ova fat recurs dl 1998 y la Court Costituzionala ti à dé te dut rejon (sent. 356/98). La lege anti-ladina tla provinzia de Bulsan é vegnuda anuleda. Ala se trata de tó coscienza dla situazion reala y prové de sclarì cie che an pò fé deberieda. Chest é souradut l fin dla senteda da en sabeda a Colfosch. Se damané co fé da ne zede nia, da ne dé nia do, ence sce dut pèr laoré decontra. An pò devenje les dificoltés, sce an tegn dant ai uedli l enteres dla Ladinia desche unité, organ vif che ciala a sia autonomia y liberté de azion. L gran pericul é propi i enteresc privac che tol demez vigni idea de valch plu de gran, de plu alaut: na Ladinia di ladins y nia de fanc y de fanceles di todesc. Dessoura pòn lieje l envit a tó pert a la enconteda per vegnì al savei ciunes che é les dificoltés che desdruj n puech a la outa la comunité ladina. Al é emportant tó pert, ajache al va debujegn de n aier nuef. Al vuel ester ossigen a la vitalité ladina. Tl 2008 complesc l MPL 15 agn, nasciù con de gran sacrifizes y bries, descedan su entusiasm y fajan conescie miec ai vejins l’am autonom di ladins. (ui)
Simpose dl Moviment Politich Ladins: les rejons de na politica autonoma
Lista Ladins: coliament anter les valedes zenza messei paié n daz
Ressoluzion dl MP LADINS a revert n daz o la scluta di joufs
Moviment Politich Ladins: reunion generala 2005 a Selva
Reunion generala di LADINS 2004 a Colfosch
La lista LADINS se organiseia danuef
Al me plej
(0)Al ne me plej nia
(0)
(0)Al ne me plej nia
(0)40 iadesc liet
Degugn ne pò plu dì nia, dut depen dai ombolc deberieda con Mussner. Ai se rata i soui raprejentanc di ladins. La pert aministrativa miena de podei comané ence deplen tla politica, zenza ne avei no dlaorela y no la legitimazion aladò. La dreta soluzion politica pèr demé de ester la sia. Les consuegenzes é cleres: la sconanza, cis chela culturala, dla comunité ladina s’en va do ega fora, 